Podries explicar des de quan existeix aquesta plataforma, qui hi participa i quines són les vostres principals reivindicacions?

Nosaltres som la Plataforma del Sector Social de Barcelona i vam nàixer aproximadament fa un any, una mica amb el ressò d’altres plataformes que hi havia al territori català, com a la Catalunya Central, a Girona i a terres de ponent. Vam nàixer amb el neguit de què tenim unes condicions laborals molt precàries i això fa que no podem donar l’atenció que ens agradaria a les persones usuàries, siguin infants, gent gran, persones amb diversitat funcional o altres col·lectius.

Dins del sector social hi ha educadores, treballadores socials, integradores, psicòlogues, pedagogues, auxiliars, personal de cuina, administratius que treballem en diferents àmbits, i que tenim fins a 9 convenis diferents, la majoria caducats o congelats des de fa temps. Però els sindicats majoritaris i la patronal no avancen i les conseqüències són per les treballadores que veiem minvats els nostres salaris i les nostres condicions laborals. Les entitats que gestionen els serveis, s’adhereixen a aquell conveni que els va bé, i amb les condicions més baixes, com pot ser el de gent gran o del lleure. És per això, que exigim la unificació i renovació del nostre conveni.

Alhora li preguntem a l’Administració on estan les accions que es van comprometre a fer el 29 de juny del 2023 al Parlament? En aquell moment van dir que en nou mesos planificarien actuacions per la unificació del conveni del sector social amb l’objectiu d’equiparar les condicions laborals de tota la xarxa concertada de serveis socials amb els de la resta de personal de la xarxa de serveis de gestió directa.

Exigim que es deixi d’especular amb els diners i recursos públics licitant a entitats i empreses del tercer sector. Els serveis socials són la tercera pota de l’estat del benestar, són serveis essencials, i el Govern ha de garantir i responsabilitzar-se de la seva gestió garantint la igualtat d’oportunitats a la ciutadania i bones condicions als seus treballadors i treballadores.

A la concentració del passat 22 de febrer a la plaça Sant Jaume us manifestàveu amb el lema "mateixa feina, mateixes condicions". En un informe recent de CGT s’apuntava que el 80% de les treballadores i treballadors han vist irregularitats i que el 89% no pot viure bé amb el seu salari. Com és i com enfronteu aquesta situació?

La majoria de les treballadores exercim la nostra tasca en fundacions, associacions, i també empreses o fons voltor que mercantilitzen els serveis destinant els mínims recursos materials i humans alhora que precaritzen les treballadores amb sous que no s’actualitzen ni tan sols amb la pujada de l’IPC.

Moltes treballadores han estat contractades en categories inferiors a les que li pertocarien, així com tampoc es respecten les hores de descans durant la jornada laboral, ni els dies de descans o d’assumptes propis,sovint duem a terme tasques que no ens corresponen. Tampoc tenim bonificacions com triennis, ni permisos remunerats per conciliació familiar. Però a la vegada, se’ns exigeixen títols universitaris, màsters, formacions especialitzades i gran experiència per exercir.

Mentrestant, cobrem entre un 30 i 40% menys que les companyes que ho fan internalitzades a l’àmbit públic. Hi ha una bretxa salarial cada vegada més amplia que ja no permet tenir un salari digne per viure. Exigim les mateixes condicions per la mateixa feina, tant pel sector privat com el públic.

A part de la qüestió del salari que comenteu, existeixen altres aspectes que provoquen una sobrecàrrega i estrès a la feina. De quins aspectes estaríem parlant?

A la nostra feina hi ha una sobrecàrrega pel que fa a la salut mental bastant important. Hi ha moltes baixes per ansietat, estrès sostingut i depressions per les condicions laborals amb les quals treballem. A la majoria dels serveis no tenim suport psicològic, ni supervisions d’equip, ni acompanyaments a les professionals en situacions d’estrès laboral o formacions específiques, fet que fa que els professionals acabem atenent de qualsevol manera i com podem, i això ens genera molt d’estrès i molt malestar.

A molts serveis també es viuen situacions de violència i agressivitat que afecten a les persones treballadores tant de manera física com psicològica, però encara no hi ha protocols clars d’actuació.
Per altra banda, les ràtios són molt altes i els equips professionals insuficients per fer front adequadament a totes les tasques del dia a dia. Això fa que les persones usuàries no rebin l’atenció que necessiten, ni tinguin tots els seus drets coberts, fet que ens genera molt d’estrès i sobrecàrrega als treballadors i treballadores que al final ens sentim responsables del servei i de la resposta que donen. Les professionals estem molt cremades amb les entitats, i moltes acaben deixant la professió. A part que també hi ha un alt índex de temporalitat i parcialitat en els contractes laborals que tenim, a vegades lligat a les licitacions dels projectes.

Tot plegat fa que hi hagi un alt nivell de rotació de professionals i no et permet fer un vincle amb les persones que atens. Perquè si cada dos mesos hi ha una professional nova que acompanya a persones amb situacions molt complexes i vulnerables, els hi costarà tornar a confiar en un altre professional, i al final perden la confiança tant amb els professionals com en els serveis socials. És a dir, no només estem cremades les professionals, sinó també la gent amb la qual treballem.

Com valoreu el procés de negociació del conveni d’acció social, així com l’acord parcial que van signar l’any passat CCOO i UGT amb la patronal, amb una suposada "millora" salarial?

Allò no va ser cap pujada del salari, sinó que ho van haver de fer per equiparar el conveni de Catalunya amb l’estatal perquè no tenien cap altre remei. La negociació d’aquest conveni està absolutament congelada des del 2008, i estem tenint les mateixes condicions, quan el nivell de vida ha pujat molt.

No podem viure amb el salari que tenim... i és que a vegades, fem broma, de com les treballadores socials també fem cua per demanar per nosaltres aquelles beques socials que tramitem a la feina per les persones usuàries. Tot és una mica incongruent.

Com que no som un sindicat, nosaltres com a plataforma no podem entrar a la taula de negociació, però igualment estem aquí per recordar-los quins són els nostres drets laborals i quines condicions ens mereixem per dur a terme una tasca essencial, som grups de treballadores que davant d’aquesta nova negociació no volem mantenir-nos passives,ja fa molts anys que estem a l’espera i a l’ombra, volem aixecar la veu perquè se’ns tingui en compte. Continuarem exigint i reclamant igualtat salarial, igualtat en recursos materials i humans i dignificació i reconeixement pel sector social.

Com sabeu, el sector social és un sector altament feminitzat. Quines demandes específiques existeixen per les treballadores que vulgueu donar a conèixer de cara al pròxim 8 de març?

És veritat que som un sector altament feminitzat, i per tant precisament per això també som un sector amb tan males condicions. Històricament aquelles tasques de cures i d’atenció a la part emocional s’ha destinat a les dones, i en conseqüència ha quedat invisibilitzat, i no s’han valorat ni han format part de l’àmbit comunitari i polític. La feina del sector social és una feina de cura a la societat, als col·lectius més vulnerables i menys visibles, per tant, de la mateixa manera es menystenen i no es reconeixen.

Per acabar, com es poden posar en contacte amb vosaltres totes aquelles treballadores i treballadors del sector social que vulguin participar d’aquesta plataforma?

A Barcelona fem una assemblea cada segon dimecres de mes en format presencial o en línia, i disposem d’un grup de difusió de whatsapp per on es va informant de les trobades i propostes, també estem a diferents xarxes socials fent ressò de la nostra feina. Podeu contactar amb nosaltres a través de l’Instagram "sector social Barcelona".