La guerra a Ucraïna ha posat en evidència la hipocresia imperialista de la Unió Europea en molts aspectes, un d’ells el tracte a les persones que fugen del conflicte. Des del començament, van ser moltes les denúncies del tracte racista a refugiats procedents d’Àfrica i l’Índia. Amb imatges dramàtiques com les ocorregudes en les estacions de tren alemanyes, on separaven a persones refugiades entre "ucraïnesos" i "refugiats negres".

Amb el transcurs de les setmanes, la crisi de refugiats es prolonga i agreuja. Mentre prop de 4 milions de refugiats ja travessen les fronteres, les previsions parlen que aquestes xifres podrien arribar fins als 10 milions.

Davant aquesta situació, Brussel·les disposarà de 17.000 milions d’euros per a l’acolliment, així com un pla de repartiment “solidari” de les persones refugiades entre els països membres per a descarregar la situació en països fronterers. Polònia és el país que més refugiats ha rebut des del començament del conflicte: 2,2 milions.

Dins del pla europeu es troba també l’elaboració d’una plataforma única i centralitzada per a registrar a les persones que travessen les fronteres, amb la finalitat d’evitar duplicitats i errors de càlcul.

Més diners en armes que en acolliment de refugiats

Alemanya i Polònia reclamen a Brussel·les 1.000 euros per cada persona acollida. Segons les estimacions realitzades per Polònia, aquest país ja hauria gastat 2.200 milions d’euros en l’assistència humanitària a persones refugiades.

El llenguatge macabre de l’Europa imperialista comença a parlar dels “costos” d’acolliment a refugiats, al mateix temps que “inverteixen” en el seu rearmament militarista milers de milions d’euros. No hi ha dubte quines són les prioritats d’aquesta “Europa Fortalesa” que, a més, com a part de l’OTAN, té una important responsabilitat en el conflicte i per tant també en l’actual crisi humanitària.
De fet, Alemanya va anunciar fa unes setmanes un increment històric de la seva despesa militar invertint ni més ni menys que 100.000 milions d’euros addicionals. Només aquest país imperialista, dels 27 que formen la UE, invertirà aquest any 150.000 milions en el seu rearmament, és a dir, 133 mil milions més que el que Brussel·les destinarà de moment a l’acolliment de persones refugiades.

No tots els refugiats importen

A més del tracte racista a les fronteres a les persones refugiades, l’atenció mediàtica i les prioritats que des dels grans mitjans de comunicació i des de la Unió Europea estan donant als refugiats ucraïnesos, contrasta amb la que reben refugiats d’altres conflictes, com els de Síria o l’Afganistan.

Milers d’aquestes persones refugiades estan abandonades en precaris camps i en pèssimes condicions de vida, amb bloquejos permanents per al seu accés a Europa, que externalitza el tancament de les seves fronteres a països com Turquia o el Marroc.

Justament, per a resguardar el seu davantera sud, aquests dies el Govern d’Espanya reconeixia l’ocupació de l’Estat marroquí del Sàhara Occidental. Així es calcigava el dret d’autodeterminació del poble sahrauí a canvi de blindar l’entrada de refugiats des de Ceuta i Melilla. Una enorme concessió al Règim de Mohamed VI a canvi de repressió fronterera.