×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

El govern defensa augmentar l’armament i la indústria de guerra de la Unió Europea

El pretext és el de tota política militarista “augmentar la dissuasió, seguretat i defensa". Així ho ha afirmat Pedro Sánchez a Brussel·les. Margarita Robles ha declarat al Senat que “estem gairebé com en la Primera Guerra Mundial". Sumar es posa de perfil. Tots en el govern “progressista” tanquen files després de la política imperialista.

Elías Lavín

divendres 22 de març
Facebook Twitter

Aquest dijous i divendres s’han reunit a Brussel·les tots els líders del Consell Europeu, l’objectiu: discutir la situació del conflicte a Ucraïna i aprofitar la conjuntura per armar fins a les dents a l’Europa fortalesa. La guerra reaccionària desencadenada per la invasió de Putin a Ucraïna és usada com a coartada per l’imperialisme europeu per preparar-se per a noves guerres a l’Orient Mitjà, a Europa de l’Est i a l’Àfrica, en competència per recursos, mercats i zones d’influència.

Pedro Sánchez no ha dubtat en defensar la posició majoritària de la UE, que és la d’un bel·licisme desaforat. Ja en els últims dies la ministra de Defensa Margarita Robles havia declarat en premsa que l’amenaça de la guerra és total i absoluta, i que la població no era conscient. És a dir, que la població ha d’adonar-se que cal preparar-se per a la guerra. El dijous al Senat afirmava: "Avui dia, un míssil balístic pot arribar perfectament des de Rússia a Espanya".

Sánchez va declarar davant la premsa que era necessari llançar “un missatge polític” a Ucraïna i a Rússia, per a continuació afirmar categòric que és necessària "fermesa" i "respecte a un ordre internacional basat en regles". Així mateix, es va sumar a les declaracions de Margarita Robles destacant que la població havia de ser conscient que cal oferir una resposta comuna a nivell europeu, “enfortint la indústria de la defensa" i augmentant “la capacitat de dissuasió" d’Europa.

"Ara el que estem veient és que hi ha un qüestionament de la seguretat europea per part del règim de Putin. Tant la sanitat, l’energia, les polítiques del clima i també la seguretat són béns públics europeus. Necessiten d’un finançament nacional i també d’una aportació europea". D’aquesta manera tractava de fer passar com una política “progressista” els preparatius militars, en equiparar la indústria de guerra amb els serveis públics o la lluita contra el canvi climàtic. No es va quedar aquí, sinó que va comparar l’amenaça de la guerra amb la pandèmia de la Covid. Uns malabars retòrics inaudits.

Si bé és cert que el govern progressista al llarg de la pandèmia es va preocupar considerablement de salvar els negocis de les grans empreses igual que ara s’esforça a defensar els negocis del capital europeu a l’Est d’Europa, el govern mai va mostrar la mateixa vehemència en reforçar la sanitat pública que en reforçar la indústria de guerra. De fet, després de la pandèmia, els pressupostos de la legislatura van reduir la partida en sanitat al no contrarestar el pes de la inflació, mentre que van batre rècords d’increment de despeses en Defensa.

"Europa és un projecte de pau. I per garantir aquesta pau, aquest espai de drets i llibertats que és Europa, necessitem augmentar la nostra capacitat de dissuasió, seguretat i defensa i que no hi hagi temptacions de règims autoritaris com el de Putin que posin en qüestió i afebleixi aquest espai", va afegir Sánchez. Xoquen aquestes declaracions amb la realitat, com es veuen totes les setmanes amb les polítiques criminals a les fronteres, o el suport que la UE està prestant, militar, econòmic i logístic, a l’Estat d’Israel en el seu avanç constant per exterminar al poble palestí, o la complicitat amb la intervenció imperialista a Haití.

El propi govern del PSOE i Sumar va enviar vaixells de guerra a les costes de Iemen per donar suport logístic al genocidi a Gaza, protegint els vaixells israelians. I al Líban 600 soldats espanyols romanen desplegats per a cobrir la frontera israeliana. El que no diu Sánchez és que l’augment en armament no sols serà emprat per a defensar els interessos de les empreses europees a Ucraïna, sinó per defensar els interessos del capital europeu allí on sigui necessari, la qual cosa passa per defensar aquests mateixos interessos a Orient Mitjà, és a dir, continuar amb el genocidi en Palestina i preparar-se per a noves escalades.

És palès com, amb passes de gegant, l’imperialisme europeu, i amb ell l’imperialisme espanyol, està duent a terme un gran rearmament militarista i imperialista que prepara el camí per a noves guerres i catàstrofes. La Unió Europea i el Govern del PSOE i Sumar no sols duen a terme activament aquesta escalada militarista, sinó que tracten de legitimar-la de cara a l’opinió pública, que rebutja el soroll dels tambors de guerra. Cal aixecar un gran moviment antiimperialista per parar els peus als capitalistes i els seus governs que ens condueixen a la barbàrie. Només la classe obrera pot plantar cara a l’escalada militarista, paralitzant la maquinària de guerra i oposant a la rapacitat imperialista la solidaritat internacional entre els pobles.


Facebook Twitter
El racisme de l'extrema dreta no es combat amb el mal menor

El racisme de l’extrema dreta no es combat amb el mal menor

Eleccions Catalunya: A qui beneficia l'ampliació del Prat? PSC, ERC i Junts ho tenen clar

Eleccions Catalunya: A qui beneficia l’ampliació del Prat? PSC, ERC i Junts ho tenen clar

Eleccions Catalunya: Què proposen PSC, ERC i Junts sobre l'educació pública?

Eleccions Catalunya: Què proposen PSC, ERC i Junts sobre l’educació pública?

L'extrema dreta catalana o com el processisme ha possibilitat l'engendre d'Aliança Catalana

L’extrema dreta catalana o com el processisme ha possibilitat l’engendre d’Aliança Catalana

Fora Milei, fora Vox i fora Repsol, Telefónica, Santander... de l'Argentina i Amèrica Llatina

Fora Milei, fora Vox i fora Repsol, Telefónica, Santander... de l’Argentina i Amèrica Llatina

Sis claus per seguir la jornada electoral a Catalunya

Sis claus per seguir la jornada electoral a Catalunya

Pablo Castilla: "No hi ha 'regeneració democràtica' possible del monàrquic Règim del 78"

Pablo Castilla: "No hi ha ’regeneració democràtica’ possible del monàrquic Règim del 78"

Sánchez no dimiteix i crida a la “regeneració democràtica”: una maniobra perquè res canviï

Sánchez no dimiteix i crida a la “regeneració democràtica”: una maniobra perquè res canviï