La setmana més llarga en la història del futbol espanyol
És dilluns 21 d’agost, dia de ressaca i dia en què la selecció espanyola de futbol femení aterra a Madrid amb la copa del món. Vist l’abast i les crítiques a les seves declaracions a La COPE, Luis Rubiales grava un breu vídeo “de disculpes” en el qual, en la seva mateixa línia encara que amb un to més assossegat, resta importància al petó i reparteix la responsabilitat entre ell i Jenni Hermoso. Paral·lelament des de la RFEF es difon a premsa un comunicat que inclou unes suposades declaracions transcrites de Hermoso en la mateixa línia.
Però en baixar de l’avió es donen els primers moviments de les jugadores que donen pistes que el viatge ha estat dur. Alexia Putellas i Jenni Hermoso s’aparten deliberadament de Luis Rubiales i Jorge Vilda (el ja ex seleccionador), desobeint les ordres de Rubiales sobre com col·locar-se a la foto, i a elles se’ls sumen diverses jugadores. Aquest moment passa bastant desapercebut, però les futbolistes donen pistes que no volen compartir la celebració amb Rubiales ni Vilda, i que baixen de l’avió a Madrid més molestes del que van pujar a Sídney. Al mateix temps, Rubiales mira fixament fins a 3 ocasions qui són les futbolistes que no han volgut posar-se a prop seu en la fotografia d’arribada a Madrid.
Más que una cobra, Alexia y Jennifer han hecho a los impresentables cerdos de Rubiales y Vilda una ANACONDA...😁🔝#BienvenidasCampeonas pic.twitter.com/sZAGUNomjW
— La tarambana republicana (@la_tarambana) August 21, 2023
Al llarg de la celebració a Madrid aquests moments es van repetint al mateix temps que es comencen a difondre en xarxes més imatges de Rubiales durant la final sobrepassant qualsevol límit de respecte a la llibertat sexual de les futbolistes, fent tot tipus de tocaments indeguts valent-se sempre de la seva posició de poder.
A més, es revela que durant les hores de vol de Sídney a Madrid, tant Rubiales com Vilda van estar pressionant directament a Jenni Hermoso, i també a través de les seves companyes i familiars, per a ordenar-li, sense èxit, que gravés el famós vídeo exculpatori amb ell.
Amb aquesta pujada d’intensitat el tema fa un salt al Congrés dels Diputats i, tot i que diversos mitjans espanyols comencen a rectificar el to amb el qual es refereixen al petó (deixa de ser una cosa simpàtica), hi ha molta pressió mediàtica sobre Hermoso i part d’aquesta pressió, de mitjans afins a la RFEF, és molt hostil. Periodistes esportius molt influents com Manolo Lama etziben que les feministes que es queixen del petó no consentit que propina Rubiales (i de com s’estan succeint els fets posteriors) “es cabregen perquè mai els han besat a elles”. El “malfollades” de tota la vida.
Arribem al dimarts 22 d’agost i Pedro Sánchez rep a la Moncloa a la selecció, quedant per primera vegada Rubiales i Vilda en un segon pla, es respira una certa tensió. Després de la recepció, Sánchez fa una compareixença declarant que les disculpes donades per Rubiales (referint-se al vídeo del dia anterior) no són suficients i anuncia mesures des del CSD, que elevaria la denúncia davant el Tribunal Administratiu de l’Esport (TAD) com a “falta molt greu”.
Hermoso aprofita aquest dia per a emetre un comunicat a través del sindicat FutPro, un sindicat de dones futbolistes amb el qual defensar els seus interessos enfront de la RFEF. Amb aquest comunicat eleva qualsevol qüestió personal a un conflicte laboral que afecta a totes les jugadores i a més manté el conflicte com alguna cosa que interpel·la a totes les dones i que és fruit d’una desigualtat de gènere i un masclisme estructurals. D’altra banda, insisteix per segona vegada que el petó no va ser consentit i desmenteix les declaracions que l’RFEF li atribuïa en el comunicat del 21 d’agost.
“Mi sindicato FUTPRO, en coordinación con mi agencia TMJ se están encargando de defender mis intereses y ser los interlocutores sobre este asunto.” @Jennihermoso
Leer comunicado completo:https://t.co/MNY4yqLH7g#futpro #futfem pic.twitter.com/92SspR4FOt
— FUTPRO (@futpro_es) August 23, 2023
A partir d’aquest moment els fets es desencadenen a una velocitat de vertigen, cada hora hi ha nous moviments. El comunicat de FutPro, aprofitant el renou polític, cerca augmentar la pressió sobre Rubiales i sobre l’RFEF i ho està aconseguint: l’RFEF tanca la jornada amb un comunicat anunciant una assemblea extraordinària per al divendres 25 d’agost. Enfront de la qual podria estar sent la seva major crisi institucional es rumoreja que Rubiales dimitirà i que Vilda serà destituït.
Malgrat això, el silenci en el món del futbol, més enllà del futbol femení, és eixordador: cap jugador s’ha manifestat, ni tampoc clubs ni federacions territorials. Tots guarden silenci, la xarxa clientelista de Rubiales i de la RFEF no vol fer un pas en fals en el conflicte i trien ignorar a l’elefant a l’habitació. Entre altres motius, perquè Rubiales ha aconseguit ingressos de l’Aràbia Saudita en celebrar allà la Supercopa, ingressos amb els quals està injectant diners a les federacions territorials i als presidents de les quals assigna fins a 150.000€ anuals. El lobby del futbol masculí, beneficiari principal de la RFEF, tanca files entorn del seu president, com ja van fer els jugadors en 2019 quan Rubiales era president de l’Associació de Futbolistes Espanyols (AFE) i representava els interessos dels futbolistes més privilegiats.
Però el conflicte continua sent de màxim interès mediàtic, polític i social. El moviment feminista el manté viu dia a dia, en el compte enrere fins al divendres. Així és com s’aconsegueix que en el món del futbol que està per fora de la bombolla de la indústria del futbol més turbocapitalista passin coses: els petits clubs de barri comencen a posicionar-se. Clubs com el Sant Andreu, l’Europa o la UE Sants, que representen un futbol de base, inclusiu i amb el qual construir comunitat, comencen a emetre comunicats en rebuig, no sols al famós petó, sinó a la gestió abusiva i deshonesta que l’RFEF està fent de l’assumpte i demanant el cessament de Rubiales. Aquests comunicats obren una bretxa en el món del futbol i prenen molta rellevància.
Hora rere hora, el conflicte continua escalant i 3 jugadors de primera divisió mostren el seu “suport incondicional” a Jenni Hermoso, es tracta d’Héctor Bellerín, Isco Alarcón i Borja Iglesias, aquest últim, a més, renúncia a acudir a la selecció fins que es prenguin mesures. La situació arriba a la premsa internacional de major abast i prestigi, com The New York Times, Libération, The Guardian, la BBC, Corriere della Sera, entre molts altres. En aquest punt alguns patrocinadors de la selecció es comencen a incomodar i “demanen mesures” a la RFEF, és el cas d’Iberdrola, Ibèria i Renfe.
L’assemblea de la RFEF es converteix en un homenatge a Rubiales
Arribem al Dia D: divendres 25 d’agost, dia de la compareixença de Rubiales en l’assemblea de la RFEF. L’acte, lluny d’oficialitzar la dimissió o destitució de Rubiales, es converteix en un espectacle en el qual Rubiales es dedica a marcar paquet igual que ho va fer en la llotja durant la final: no sols no dimiteix, sinó que repeteix fins a 5 ocasions que no dimitirà i anuncia la renovació de Vilda com a seleccionador en directe amb un augment salarial de més del doble (de 200.000€ per temporada a 500.000€ per temporada). A més, en una parenceria de la seva gestió i aposta pel futbol femení, treu pit de les millores implementades sota el seu mandat, unes millores que van reivindicar “les 15” i que van pagar amb l’expulsió de la selecció.
Els assistents a l’assemblea aplaudeixen dempeus el discurs de Rubiales i l’acte es converteix en una gran acusació de mentidera a Jenni Hermoso. Amb tot, el discurs de Luis Rubiales en l’assemblea és un al·legat contra el feminisme des del marc ideològic de la ultradreta per defensar els interessos econòmics de la casta del futbol, que fa olor de podrit.
En acabar l’escandalosa assemblea de la RFEF i de manera gairebé immediata alguns clubs de futbol de Primera i Segona Divisió mouen fitxa i emeten comunicats frontals contra Rubiales i, per extensió, contra la deixadesa de funcions de la RFEF. És el cas del Betis, l’Osasuna, la Reial Societat o l’Espanyol.
La mateixa tarda les campiones del món responen juntes a la violència de la RFEF renunciant en bloc a la selecció i a elles s’uneixen més de 80 jugadores en actiu, susceptibles de ser convocades en el seu lloc. Per a donar més força a les reivindicacions contra el masclisme i la misogínia estructurals a l’RFEF, les futbolistes històriques de la selecció que van estar a les ordes d’Ignacio Quereda en els anys 90 i 2000 se sumen també al comunicat.
🚨 Las jugadoras de la @SEFutbolFem, campeonas del mundo y otras futbolistas, en apoyo a @Jennihermoso , manifiestan su firme condena ante conductas que han atentado contra la dignidad de las mujeres.
El comunicado queda abierto a las futbolistas que se quieran adherir#seacabo pic.twitter.com/PW91SW9Ts0— FUTPRO (@futpro_es) August 25, 2023
Jenni Hermoso, paral·lelament, emet un comunicat a títol individual que no té pèrdua, en el qual nega per tercera vegada que hi hagués consentiment en el petó i on, en síntesi, explica que es va sentir violentada, que no és un fet aïllat i que el futbol femení ha de ser un espai segur per a les dones.
Tal és l’impacte mediàtic de tota aquesta situació i del comunicat de Hermoso que jugadores de lligues internacionals s’uneixen a les seves reivindicacions i mostren la seva solidaritat: #SeAcabó i “Amb tu Jenni” passen a ser trending topic mundial.
Davant això, l’RFEF decideix emetre un nou comunicat, el més maldestre de tots fins a aquest moment, si cap. Aquesta vegada llança el comunicat de matinada i en un to amenaçador, aferrant-se encara més al marc de la ultradreta en usar unes fotografies qüestionant l’actitud de Hermoso en el lliurament de medalles per a parlar de si havia donat peu al petó de Rubiales o el que col·loquialment diríem “com de curta portava la faldilla Jenni Hermoso”. Aquest comunicat eleva la crisi institucional de la RFEF, posant de manifest que aquests dies “no hi ha ningú al volant”, com també es diu col·loquialment, o que simplement es tracta del xiringuito de Rubiales i al volant està ell donant ordres al seu antull com previsiblement sol fer en l’RFEF.
El dia en què la FIFA, organitzadora del mundial, surt a defensar els seus interessos
El 26 d’agost la FIFA, un organisme de dubtosa reputació, acusat múltiples vegades de corrupció i de falta de transparència, emet un comunicat amb el qual suspèn a Rubiales de la RFEF. La FIFA busca marcar-se així una miqueta i donar un càstig exemplar contra les actituds masclistes per a rentar la seva imatge després d’un lamentable mundial masculí celebrat a Qatar, on es discrimina durament les dones i als homosexuals i on més de 6.000 treballadors migrants van morir en construir els estadis que es dedicarien al mundial. Tal és l’escàndol internacional en aquest moment que és com si la màfia expulsés a un dels seus mafiosos per donar-li mala imatge.
Després del letal comunicat de la FIFA, l’entitat més important del lobby del futbol a nivell mundial, totes les altres fitxes de dominó cauen: el cos tècnic de Vilda dimiteix en bloc, deixant-lo sol. D’altra banda, Pedro Rocha passa automàticament de vicepresident a president de la RFEF. Rocha, que no suposa cap canvi en la trajectòria política de la RFEF, és un dels grans palmeros de Rubiales i part dels problemes de corrupció, opacitat i caciquisme que Rubiales representa i que són l’ADN del lobby del futbol: va ser detingut per la policia en 2016 per falsedat documental en les eleccions a la Federació extremenya, acusat de falsificar el vot per correu al seu favor.
Tot seguit més membres de la RFEF es posicionen públicament en el que ara és l’arbre que millor els acull. Luis de la Fuente, actual seleccionador de la selecció masculina de la RFEF, i el propi Vilda, passen a condemnar l’actitud de Rubiales que tant van aplaudir en l’assemblea de la RFEF 24 hores enrere, renegant de Rubiales en un intent per mantenir el seu lloc. A partir d’aquest moment l’estratègia de comunicació de la RFEF és cada vegada més erràtica, fins a arribar a l’absurd.
Gran part del món del futbol espanyol continua posant-se de perfil i a penes una dotzena de jugadors, exjugadors, clubs i federacions territorials es manifesten en suport a Hermoso “quan ja està tot donat. Ho fan tard i generalment malament, lamentant la mala imatge internacional donada del futbol espanyol en lloc de lamentar la realitat masclista del futbol espanyol, especialment el d’elit, del qual ells formen part i són grans beneficiats.
El que molts companys de professió probablement no entenen (ni volen entendre) és que això no va del petó, mai ha anat del petó, això va de l’assetjament laboral i sexual cap a les jugadores en l’RFEF, el petó no ha estat més que la gota que ha satisfet el got i el punt de partida per a fer públic, sota tots els focus, tot el sofert aquests anys.
El petó probablement és un anècdota desagradable al costat d’un llarg llistat d’abusos, els més recents han estat retransmesos en directe: torpedinar durant dies la celebració de les jugadores d’un dels majors èxits de la seva carrera esportiva, pressionar-les, especialment a Jenni Hermoso, i també a la seva família, perquè aquesta canviï la seva versió dels fets i, per descomptat, abús és falsejar unes declaracions i acusar insistentment i des d’una posició de poder a una dona de mentir sobre uns fets que tots vam veure per a més tard arribar a acusar-la d’haver donat peu a un petó no consentit.
El feminisme combatiu, eina de les futbolistes i de totes les dones de classe treballadora
El negoci de la indústria del futbol es basa en el capitalisme salvatge i el patriarcat més recalcitrant i des del feminisme de classe ens fem diverses preguntes.
En primer lloc, a qui li rendeix comptes l’RFEF? Estem veient que Rubiales usa una entitat privada amb grans subvencions de diners públics per a un assumpte que, segons ell mateix, és individual. I també veiem com l’entorn del futbol d’elit tanca files al voltant de Rubiales i l’RFEF, la seva gallina dels ous d’or amb la qual acorden tractes amb total opacitat.
D’altra banda, des del feminisme de classe ens fem algunes preguntes específiques sobre els clubs de futbol que no han dit res significatiu sobre tot aquest assumpte i en els quals precisament juguen les campiones del món, o “les 15”, o les 80 jugadores signants del comunicat de FutPro. Són aquests clubs, que no condemnen el masclisme ni l’assetjament sexual en l’àmbit laboral, espais segurs per a les dones i el col·lectiu LGTBI?
L’RFEF, tots els seus assembleistes que van aplaudir el discurs de Rubiales, ha plantejat una croada contra el feminisme comprant obertament el relat de la ultradreta, assenyalant el que Rubiales va cridar en l’assemblea “un fals feminisme” i, en aquest sentit, va denunciar estar “en una falta de llibertat total”. Com si insultar a les dones, apropiar-se dels seus cossos o menysprear-les quan defensen els seus drets fos un exercici de llibertat. Sabem que el món del futbol, en general, és un món masclista, ho sabem ara i ho sabíem abans. Però les dones no tenim per què renunciar a cap espai. I no ens conformem amb accedir al món del futbol com si estiguéssim convidades, és un espai que també ens pertany i que com a tal cal reivindicar-lo.
Un vestuari de futbol femení és un espai de barri, obrer i assegurança per a les dones i el col·lectiu LGTBI. És un espai empoderador, no perquè “les dones siguem més maques i llestes”, sinó perquè un vestuari de futbol femení es construeix a contra corrent des del feminisme més inclusiu i més combatiu. I això ho converteix en un espai de militància que hem de defensar, perquè és nostre i perquè, encara fins i tot quan aquest vestuari és professional i passa a correspondre’s amb una classe mitjana aspiracional, és un espai amb molt de potencial des del qual s’arriben a trontollar els interessos de classe de la RFEF.
Finalment, cal recordar que tota aquesta dinàmica tan brutal i desigual contra les futbolistes prolongada en el temps ha estat avalada per institucions de l’Estat com els citats CSD, TAD o el propi “govern progressista” a través del Ministeri de Cultura i Esport, els qui els últims anys han finançat a la RFEF amb subvencions per més de 47 milions d’euros, segons ha publicat recentment eldiario.es. Això és una expressió més del profund del sistema capitalista i patriarcal, un sistema capitalista i patriarcal que no podem esperar passivament que resolgui un Estat capitalista i patriarcal.
Que el “SeAcabó” de les esportistes es converteixi en un altaveu de totes les treballadores i joves “sense veu” que en els foscos centres de treball són diàriament menyspreades i ignorades. Enfront del capitalisme voraç, al patriarcat i a la ultradreta, hem de donar suport al futbol femení com un exercici de llibertat, un exercici de feminisme i un exercici de sindicalisme. Perquè enfront d’un futbol masculí del lobby, mercantilista, corporativista i individualista, aquest mundial el futbol femení ha estat una lluita col·lectiva permanent pels drets de les dones, per la llibertat sexual i també pels drets laborals de totes.
No renunciarem al món del futbol perquè sigui masclista de la mateixa manera que no renunciarem al món acadèmic, ni al cultural, ni a l’artístic, ni al laboral, ni tampoc al món sindical, perquè siguin mons masclistes.
Per tot això i per totes les treballadores, les migrants i el col·lectiu LGTBI, l’única resposta a l’aliança del patriarcat i el capital és el feminisme combatiu.
