Aquestes infiltracion de dos agents de policia sota les identitats falses de Marc Hernández Pon i Daniel Hernández Pons, posa una vegada més al descobert no sols com actuen les clavegueres de l’Estat, sinó que aquestes continuen operant de manera eficaç i en benefici del conjunt del Règim del 78, ara sota el govern "progressista".

No es tracta d’un cas aïllat o una excepció. El ministeri de l’Interior de Marlaska sembla haver assumit aquest tipus d’infiltracions com una de les seves eines comunes per a la persecució de la dissidència política i la protesta social. Unes operacions que, segons les seves pròpies lleis, només haurien de realitzar-se sota mandat judicial i en casos de terrorisme, crim organitzat o tràfic de drogues; però que es realitzen per a la repressió política i amb total impunitat, gràcies a l’aval i la complicitat absoluta de la Judicatura amb aquestes i altres pràctiques.

Així va succeir amb el “Catalangate” i l’espionatge massiu dels dispositius mòbils de més de 60 polítics i activistes independentistes amb l’aplicatiu Pegasus, portat endavant pels governs del PP, el PSOE i el de coalició amb UP, i que va ser arxivat per la Justícia tot just setmanes després des que es destapés el cas. Un cas que, de nou, no va ser una taca en l’expedient del govern "més progressista de la història", sinó una operació més de la constant persecució política i social cap al moviment democràtic català en un modus operandi al més pur estil de la policia patriòtica del PP.

La ministra de Defensa, Margarita Robles, va arribar a justificar aquest escàndol en el Congrés, mentre les diputades i diputats d’Unidas Podemos van mostrar la seva desaprovació en el discurs, però en els fets van sumar els seus vots al PSOE, PP i Vox contra la compareixença de Marlaska per explicar la infiltració policial de Marc Hernández Pon en el moviment democràtic català, denunciada també per La Directa al juny de 2022.

Ara La Directa treu a la llum a Daniel Hernández Pons, el “talp” que s’hauria introduït en diversos moviments socials de Barcelona des de juny de 2020, establint relacions sexe-afectives amb almenys vuit dones per guanyar-se la confiança dels espais i activistes en els quals es va infiltrar. Un escàndol no sols de repressió política, sinó d’abusos sexuals perpetrats per la policia, i del que el ministeri d’Igualtat d’Irene Montero guarda silenci.

Et pot interessar: "Dani", l’últim talp de Marlaska que establia relacions amb dones per infiltrar-se en moviments socials

Aquest dimarts, diverses de les dones damnificades per les operacions d’espionatge d’aquest infiltrat han presentat una querella per abusos sexuals, delictes contra la integritat moral, revelació de secrets i impediment de l’exercici dels drets cívics. I han denunciat que el ministeri de l’interior és responsable civil subsidiari per tots aquests delictes, ja que l’infiltrat actuava sota les seves ordres.

Unes pràctiques policials que tampoc són patrimoni exclusiu de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i del govern del ministre Marlaska; els Mossos d’Esquadra, sota governs de JxCat i ERC, tenen també una llarga llista. Alerta Solidària denunciava recentment la utilització d’unitats antiterroristes dels Mossos contra el moviment del dret a l’habitatge i l’independentisme.

Totes les institucions del Règim del 78 són part d’una política de major persecució de la protesta social i la dissidència política que compta amb el suport, tant de la dreta i l’extrema dreta, com del PSOE i els seus socis d’“esquerra”, i fins i tot dels partits independentistes que, en el cas d’ERC, ve d’avalar fa unes setmanes l’enduriment del Codi Penal amb el delicte de desordres públics agreujats.

Quants infiltrats més hi ha en els moviments socials? Quants altres casos similars no es coneixen?

Les clavegueres de l’Estat no poden reformar-se, ni tampoc es pot esperar res de recerques per part dels mateixos responsables de posar-les en pràctica. Per això diem:

Prou de persecució política. Amnistia per a totes les persones processades per lluitar, que només a Catalunya són més de 4.000, i llibertat de les preses i presos polítics que encara romanen en la presó a conseqüència del procés i de totes les lluites socials i ciutadanes.