Catalunya

[Actualitzat] REPRESSIÓ CATALUNYA

El Tribunal de Comptes manté l’ofensiva contra l’independentisme català

El Tribunal de Comptes ha ampliat fins dilluns el termini per evitar l’embargament contra líders processistes. L'Institut Català de Finances va fer crisi per fer els avals (ICF).

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dijous 22 de juliol| edició del dia

[Actualitzat 24/7 11 h]

L’últim dia per presentar els avals de més cinc milions d’euros ha estat molt mogut. Aquest dimecres s’ha acabat el termini inicial que havia fixat el Tribunal de Comptes per a evitar l’embargament de propietat i actius. El Tribunal vol disciplinar al poble català perquè no ho torni a fer, encara que finalment ha ampliat per 48 h la presentació dels avals, fins a aquest dilluns.

El Tribunal vol deixar tot enllestit abans de les vacances. I per això ha denegat l’ampliació de quinze dies més que havia demanat la Generalitat. El Govern volia tenir una mica més de temps per poder enllestir els avals. Més després del rifi rafe que va haver-hi entre el president Aragonès i el conseller Jaume Giró. Així i tot, i davant de la imminent presentació dels avals, el Tribunal de Comptes ha decidit ampliar el termini.

Alguns dies enrere la Generalitat havia aprovat un decret llei per avalar a funcionaris públics que pateixin multes o qualsevol mena d’amenaça econòmica per la seva labor pública. Però, fonts properes al T. de C. havien dit que això podria ser un frau de llei. Qüestió que ha fet molt difícil trobar qui signés l’aval per les possibles causes judicials.

Precisament, per això els partits que es troben al capdavant de la Generalitat han buscat un aval bancari. Però la banca s’ha negat totalment. Potser la banca ja no té més diners, ja que recentment ha avalat a José Luis Moreno amb més de 100 milions d’euros. O potser és que la banca encara continua amb les seves seus fora de Catalunya.

Et pot interessar: El "Nou cicle" d’Aragonès-Giró fa pudor de vell autonomisme

Els avals no s’han presentat a l’acabament del primer termini. L’Institut Català de Finances està a càrrec de les tramitacions necessàries. El T. de C. de totes maneres haurà de dictaminar si les accepta, ja que podria haver-hi un problema legal. Dels embargats, hi ha sis que sí que han presentat els avals per evitar el seu embargament.

Aquesta situació ha creat una forta crisi dins de l’ICF. A principis de setmana havien renunciat tres dels seus membres perquè volien evitar participar en la votació per permetre avalar als 34 demandats. Planejava l’amenaça d’accions judicials contra els funcionaris que ho fessin. A més, l’argument dels qui finalment van votar en contra, és que l’ICF mai ha avalat sense un contra aval. Ja veurem què passa aquest dilluns.

El Tribunal de Comptes vol ofegar la lluita per l’autodeterminació

L’objectiu del Tribunal de Comptes, com a part de tota l’ofensiva judicial i policial del Règim del 78, és ofegar les ànsies d’independència del poble català. Una mena de “No ho tornaran a fer”. Per això continuen totes les causes judicials contra milers d’activistes i lluitadors. I en moltes ocasions amb el suport de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat.

El Tribunal de Comptes és un altre organisme que s’ha de renovar i ja té els mandats caducats. Sense ser un organisme judicial, té la mateixa situació de mandats allargats que el Tribunal Constitucional i el Suprem per poder continuar amb la majoria ultradretana general. Són dotze membres, dels quals la meitat la tria la cambra de diputats i l’altra la trien els senadors. És a dir, completament polititzat. A més mostra com una dotzena de persones poden decidir el destí de 7,5 milions.

Mentrestant, Pedro Sánchez tracta de mostrar la cara amable. Sánchez s’estan jugant el que queda de legislatura. Necessita aprovar els pressupostos per tenir dos anys més assegurats i evitar eleccions anticipades. Però no té res a aportar en relació amb la independència. El que té i és la seva “carta d’or” són els “ajuts” de la Unió Europea.

Esquerra i Junts per Catalunya miren com babaus la quantitat de milions que podria arribar-hi. Precisament això és el que manté unides i obeint al Règim del 78. De l’1O faran la menor quantitat de mencions, i molt menys faran cap cosa del tipus d’“Ho tornarem a fer”: “la pela és la pela”.

Et pot interessar: Restauració autonòmica a Catalunya, fons europeus i l’ajust que ve

Però els “ajuts” de la Unió Europea no són ajuts per al poble. Són un salvavides de plom, ja que la Unió demana entre altres coses, que es faci una contrareforma de les pensions i que s’ampliïn els peatges a les autopistes. És a dir, que els milions que esperen Esquerra Republicana i Junts per Catalunya només aniran a les grans empreses (les que no volen avalar) i que per al poble només quedaran els deutes.

Per acabar amb la repressió judicial policial del Règim del 78 cal que el poble català torni al carrer, que s’organitzi independentment de les forces polítiques que defensen a les grans empreses, com són ERC i JxCat, i enfronti la repressió. Obeir al Règim del 78 només portarà més frustració i desànim.




Comentaris

Comentar