Foto: EFE/Toni Albir
Finalment, ha succeït allò de sempre. El Règim del 78, en aquest cas a través de la Junta Electoral Central, ha completat la seva acció repressora. La JEC, com ja fer amb el president Quim Torra, ha imposat la inhabilitació del diputat Pau Juvillà. L’ofensiva política, judicial i policial del Règim del 78 contra el poble català ha executat un altre cop contra els seus desitjos d’autodeterminació.
L’Estat espanyol, oficialment Regne d’Espanya, no vol permetre ni una pancarta per la llibertat d’expressió, ni uns llaços per la llibertat dels presos polítics. El Règim del 78 ho ha tornat a fer. I segurament ho tornaran a fer amb la presidenta Laura Borràs i les seves causes pendents.
No és cap sorpresa l’acció de la Junta Electoral. Ningú podria pensar que la seva actuació fos diferent. Encara que la sentència no fos ferma, el Tribunal Supremo segurament l’havia confirmat com ja va fer amb Quim Torra. No es pot esperar res del poder judicial, són una cambra més que governa tot allò que els seus polítics no s’atreveixen a fer. Són el poder que va passar intacte del franquisme a aquesta democràcia degradada per a rics, igual que la monarquia.
La impotència del Parlament
No es pot combatre al diable amb els mètodes que ens imposa el diable. El naixent Règim del 78 va imposar una Constitució amb el xantatge generalitzat a tot el poble de l’Estat: o es això o el caos. El PSOE i el PCE van pactar amb el franquisme el pas de “la llei a la llei”, es a dir, del franquisme a la “democràcia” per a rics. Ho van a embolicar amb paper de regal i van ser partícips del xantatge.
Hem hagut d’empassar-nos una Constitució reaccionària que designava com a cap d’Estat un rei que havia estat designat per Franco, un poder judicial que havia donat l’ordre de matar a Puig Antich i una Constitució que deixava tot “atado y bien atado”. Amb les “lleis que venen de les lleis” anteriors, i amb els jutges franquistes que les “interpreten” d’acord amb el seu interès, no hi ha possibilitat de tenir un judici just. Mostra d’això en són el judici contra el procés, el cas de Valtònic o l’empresonament del també raper Hasél, entre moltes altres causes.
Laura Borràs, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, han demostrat que la seva estratègia de “no desobeir” o fer-ho només amb al·legacions parlamentaries, és completament impotent. Així no aturaran l’ofensiva del Règim del 78. Ja ho saben, perquè va passar el mateix amb el President Torra. Però prefereixen ser víctimes del poder judicial abans que lluitar al carrer com va fer el poble català durant l’u i el tres d’octubre de 2017. Tenen més por del poble i la classe treballadora al carrer, que a les presons espanyoles.
Si de debò haguessin volgut defensar el dret del diputat Pau Juvillà a conservar el seu escó (i a Quim Torra), haurien d’haver iniciat una gran campanya de mobilitzacions a tots el poble de Catalunya. Haurien d’haver mobilitzat la gran força social que va imposar el referèndum de l’1O. Davant la força del Règim del 78, no hi ha altra força amb capacitat d’enfrontar-lo que la mobilització de tot el poble al carrer.
Esquerra Republicana i Junts per Catalunya han demostrat clarament en aquests quatre anys que no volen “tornar a fer-ho”. Han fet tot el possible per treure del carrer al poble català. No es pot combatre al poder judicial, exclusivament de forma jurídica. No es poden combatre les injustícies del poder judicial, acudint a un jutjat. Cal trencar amb el Règim i mobilitzar al poble. Però això mai ho faran els qui no volen desobeir.
Precisament, per això, l’esquerra independentista ha de trencar amb ERC i JxCat. El tàndem Aragonès-Puigneró fan tot el possible per tornar a la política autonomista de Pujol i Artur Mas. No hi ha una "majoria del 52%", ja que ells només volen gestionar els milions dels ajuts de la Unió Europea. I per tal d’això, poden empassar-se tot el que calgui. Referèndum amb data indefinida, taula de diàleg sense diàleg ni taula, inhabilitació, etc. i etc.
Necessitem una esquerra que vulgui lluitar contra les imposicions del Règim del 78 de debò i no que només ho faci veure, una esquerra que trenqui amb l’estratègia impotent d’ERC i JxCat. Una esquerra combativa, anticapitalista i que lluiti amb els treballadors i el poble al capdavant, per les llibertats i per defensar totes les conquestes socials.
