×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

El Govern central encobreix la corrupció de la Casa Reial

La premsa ha preferit utilitzar una sèrie d'eufemismes per a titular la clau del que va dir la portaveu de l'Executiu, Isabel Rodríguez, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. En resum, que “el Govern ha aparcat la modernització de la Corona perquè està centrat en la recuperació econòmica”. El nostre titular ens sembla més encertat.

Diego Lotito

dimecres 8 de desembre de 2021
Facebook Twitter

“Ha sigut una compareixença valenta que ha marcat clarament el rumb al qual ha de dirigir la Corona i la prefectura de l’Estat: una monarquia parlamentària constitucional adequada a l’Espanya del segle XXI”. Això deia Pedro Sánchez fa un any, desfent-se en elogis sobre el discurs nadalenc de Felip VI enmig del llavors “últim” escàndol de la Casa Reial.

Així el president del “govern més progressista de la història” obria la porta a una suposada i futura -sobretot futura-, “renovació” de la Corona, de la mà de la Casa Reial. “Pas a pas” s’emprendria un “full de ruta” en matèria de “transparència i exemplaritat”, seguint l’exemple del que Felip VI ja feia des que va començar el seu regnat al juny de 2014.

Posteriorment, a l’octubre, Sánchez va assegurar en una entrevista que fins i tot estava disposat a suprimir la inviolabilitat del rei que recull la Constitució Espanyola, per a això faria falta una reforma de la Carta Magna.

Un any després, el Govern admet que no hi ha cap avanç en l’esmentada renovació de la Corona i l’atribueix a la prioritat de la recuperació. “No s’ha produït cap avanç en la qüestió normativa. El full de ruta del Govern d’Espanya avui és la recuperació econòmica, complir amb la Unió Europea, continuar rebent fons, avançar en la recuperació de l’ocupació i en gestió de la pandèmia”, ha explicat aquest dimarts la portaveu de l’Executiu, Isabel Rodríguez en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

Rodríguez va ser preguntada sobre els rumors que el rei emèrit estaria planejant la seva tornada a l’Estat espanyol, al que la ministra va assegurar que l’Executiu no té la més mínima idea de quins són els plans de Joan Carles I. Cosa rara, quan tots els mitjans de premsa s’estaven fent ressò de l’última mala jugada de l’emèrit: demanar immunitat enfront de les corts angleses, on la seva ex-amant, Corinna Larsen va presentar una demanda en contra seva per assetjament. I ja de pas, la seva intenció de tornar a l’Estat espanyol, recuperar l’assignació que li va retirar el seu fill -161.034 euros- i viure en el Palau. Recordem que fa ja un any i quatre mesos que Joan Carles de Borbó va fugir a Abu Dhabi per temor a que s’investigués l’origen fraudulent de la seva fortuna. Això sí, Rodríguez va voler deixar clar que, malgrat els repetits escàndols de Joan Carles I, l’actual rei, Felip VI, ha dotat a la monarquia “de major transparència i exemplaritat”. Quines mesures concretes ha fet l’actual monarca en tal sentit? Silenci.

La confessió de part del Govern no pot sorprendre a ningú. Allò més notable és que la impostura de la “renovació monàrquica” pretén ser ocultada darrere d’una altra enganyifa, la “recuperació econòmica”. Així que anem a pams.

Parlem clar, no hi ha cap renovació possible de la Casa Reial. La monarquia és una institució reaccionària per definició. Herència directa del franquisme, posada a dit per Franco en 1969 sota el paraigua de la seva Llei de Successió del 47, mai votada, com va reconèixer el mateix expresident Suárez en la famosa entrevista de 1995 amb la frase de “feiem enquestes i perdíem". Motiu pel qual es va evitar costi el que costi el referèndum sobre la monarquia, inclosa directament en el “pack” de la Constitució del 78 negociat amb el PCE -que no s’oblidi-, que des de llavors va quedar tancada amb cadenat.

Una monarquia sostinguda econòmicament amb els impostos que pesen sobre la població treballadora, mentre condemnen a amplis sectors de les dones, la joventut o els migrants a la precarietat. Darrere dels besamans, les recepcions i la seguretat de la Casa Reial, hi ha 8 milions d’euros del pressupost de l’Estat que es porta directament la Família Reial, però que ascendeixen fins a 60 milions anuals si sumem les minutes que surten d’afers exteriors o defensa, sense comptar per descomptat amb els negocis multimilionaris legals i il·legals off the record.

Però, a més, la monarquia és garantia de la “unitat d’Espanya”. Per això va sortir Felip VI el 3 d’octubre de 2017 a avalar la brutal repressió contra el poble català. Un missatge per a tots els pobles de l’Estat espanyol, deixant clar que no permetran cap qüestionament a l’statu quo. Per això, no hi haurà cap reforma, ni tan sols cosmètica. La monarquia és un pilar del Règim del 78. I el Govern “progressista” del PSOE i Unidas Podemos, és part del Règim.

Com deien en un vídeo després de la fugida de l’emèrit personalitats com l’actor Guillermo Toledo, l’activista antirepressiva Elena Ortega, el portaveu nacional del SAT Óscar Reina i la impulsora de Referèndum UAM i portaveu de la CRT Lucía Nistal, entre altres, “l’emèrit s’escapoleix amb el robat i pretenen que empassem amb altres 40 anys de monarquia en mans del seu fill. Però som moltes les que alcem la veu en contra de la corona i exigim referèndum i processos Constituents”.

Cada vegada que el Govern “progressista” parla de renovar la reaccionària institució monàrquica, aquest vídeo hauria de reproduir-se per milions.

I la recuperació econòmica?

En la roda de premsa Rodríguez insistia que el Govern “ha marcat una prioritat”, la recuperació econòmica. És més, per la seva dedicació a aquesta noble tasca no han pogut avançar a modernitzar a la vetusta Casa Reial. “Hi ha 20 milions de persones treballant, tenim un 90% de vacunació, i som el primer país a rebre els fons europeus”, deia Rodríguez.

Però no tot el que brilla és or. L’ingrés dels fons europeus (la barbaritat de 140.000 milions d’euros que corresponen a l’Estat espanyol, distribuïts en 72.000 en ajudes directes i 68.000 en préstecs), ja comencen a desemborsar-se i a repartir-se entre les grans empreses de l’IBEX35, que són les grans beneficiàries d’aquesta injecció de recursos. Un veritable “programa de rescat de grans empreses i fons estructurat entorn del nou relat del capitalisme verd i digital”, com ha denunciat l’Observatori de Multinacionals a Amèrica Llatina (OMAL). Mentrestant, el deute publica continua creixent en forma desorbitada i, amb això, les exigències de nous ajustos i contrareformes antiobreres.

El Govern treu pit amb la reducció de 78 mil persones en les llistes de l’atur. No obstant això, segueixen a l’alça els contractes a temps parcial amb salaris de misèria, la inflació ja frega el 6% i el Banc d’Espanya xifra en 4 punts la caiguda del poder de compra per a enguany.

Malgrat els avanços en el pla de vacunació -un dels cavalls de batalla del Govern-, la pandèmia va elevar la pobresa en 2020 al major nivell des de la gran recessió. La població que sofreix una situació de manca material greu va passar a la fi de l’any passat d’un 4,7% a un 7%, segons l’enquesta de condicions de vida de l’INE, cosa que significa un increment de més d’un 50% en tan sols un any.

L’única cosa que s’ha recuperat amb la política econòmica del Govern PSOE - UP són els guanys dels capitalistes, mentre es manté la precarietat laboral, la superexplotació, la misèria, la persecució sindical en les empreses i l’atur juvenil. Una situació contra la qual es van aixecar els treballadors del metall de Cadis i tants conflictes obrers en curs, però que la nova reforma laboral que negocia la ministra “comunista” Yolanda Díaz amb les burocràcies sindicals i la CEOE pretén perpetuar. Ni renovació democràtica ni recuperació econòmica per a la majoria social: doble discurs progressista neoliberal.

Enfront dels nous engendres “amplis” del neo-reformisme per a continuar governant amb el PSOE, des del CRT defensem una altra perspectiva: apostar per una nova hipòtesi anticapitalista, revolucionària i d’independència de classe per a l’esquerra en l’Estat espanyol. Perquè volem decidir-ho tot.


Facebook Twitter

Diego Lotito

Nació en la provincia del Neuquén, Argentina, en 1978. Es periodista y editor de la sección política en Izquierda Diario. Coautor de Cien años de historia obrera en Argentina (1870-1969). Actualmente reside en Madrid y milita en la Corriente Revolucionaria de Trabajadores y Trabajadoras (CRT) del Estado Español.

Al juliol va pujar l'atur i van caure les afiliacions a la Seguretat Social per primera vegada en 21 anys

Al juliol va pujar l’atur i van caure les afiliacions a la Seguretat Social per primera vegada en 21 anys

La mesa del Parlament suspèn Laura Borràs del càrrec de presidenta

La mesa del Parlament suspèn Laura Borràs del càrrec de presidenta

Una taula de diàleg amb molts "compromisos" i cap resolució per a la desjudicialització

Una taula de diàleg amb molts "compromisos" i cap resolució per a la desjudicialització

El TSJC obre judici oral a Laura Borràs

El TSJC obre judici oral a Laura Borràs

La nova llei de Secrets Oficials mantindrà sota clau la impunitat de l'Estat des del franquisme

La nova llei de Secrets Oficials mantindrà sota clau la impunitat de l’Estat des del franquisme

L'impost a les energètiques i els bancs: maquillatge que no ataca als seus interessos

L’impost a les energètiques i els bancs: maquillatge que no ataca als seus interessos

Crisi climàtica: el Mediterrani ha arribat als 30 graus, 6 per sobre de l'esperat

Crisi climàtica: el Mediterrani ha arribat als 30 graus, 6 per sobre de l’esperat

Mà d'obra migrant mes barata i submisa: l'objectiu de la reforma de la Llei d'Estrangeria

Mà d’obra migrant mes barata i submisa: l’objectiu de la reforma de la Llei d’Estrangeria