El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) manté en suspensió l’execució forçosa de la sentència que imposa el 25% de castellà a les aules i insta a totes les parts a reveure la qüestió per encomanar-la al Tribunal Constitucional (TC).
I és que el TSJC creu que existeix “impossibilitat” d’aplicar la sentència després que el govern de la Generalitat apliqués un decret llei que establia un nou marc legal a finals de maig, així com també l’aprobació d’una llei per part del Parlament per suposadament blindar el català a les escoles i instituts.
El tribunal doncs, mostra dubtes sobre la constitucionalitat de les lleis aprovades pel govern i el Parlament i expressa que ambdues normes comporten “seriosos dubtes sobre la seva validesa per vicis d’inconstitucionalitat”.
La decisió ve precedida de la demanda de l’Asamblea por una Escuela Bilingüe per inconstitucionalitat, tot i que aquesta plataforma demanava l’execució forçosa de la sentència. Ara el TSJC dóna a l’AEB, el govern de la Generalitat, la fiscalia i l’advocacia de l’Estat deu dies perquè es pronunciïn sobre la qüestió d’una possible inconstitucionalitat, i de ser així es procedirà al trasllat al TC, quelcom que constituiria l’aplaçament de la sentència per a aquest curs 2022/2023.
Tant el conseller d’Educació González Cambray, com la portaveu d’ERC al Parlament Marta Vilalta han considerat que es tracta d’una "primera victòria" o "victòria parcial" davant la sentència del 25%. Però, el que en realitat han modificat les lleis és l’article 21 de la Llei de Política Lingüística de 1998 per adaptar-la als “canvis en els contextos jurídics, socials, educatius i tecnològics”, quelcom que és només un mera "impossibilitat legal" que tart o d’hora es trobarà amb el mur del TC i la seva corresponent invalidació.
I si ens fixem en la lletra petita, la Generalitat, en el seu decret llei estableix que totes dues llengües seran de “ús curricular i educatiu”, deixant el català com a única llengua vehícular. Quelcom que suposa únicament la cerca de fórmules jurídiques per a no enfrontar i rebutjar frontalment la sentència.
I és més, el nou text, si bé no fixa cap percentatge, deixa en mans “dels projectes lingüístics de cada centre” com es repartiran les hores. Entre els criteris que se suggereixen està atendre el “perfil sociolingüístic de l’alumnat” i els “recursos d’aprenentatge” dels quals es disposi, quelcom que definitivament posa fi a la immersió lingüística, per molt inconstitucional que sigui el text.
Però no es pot esperar molt més per part d’un govern que segueix fil per randa les polítiques de retallades i l’infra-finançament que va començar Artur Mas fa una dècada i que han contribuït de forma activa a deixar en una situació de retrocés i precarietat tant de l’educació pública com de la mateixa llengua catalana.
Davant tal atac al català i l’acatament en la pràctica del govern de la Generalitat, és imprescindible que sorgeixi un gran moviment que pugui torçar-li el braç no només a les imposicions reaccionàries de la judicatura espanyola i al Règim del 78, sinó a les polítiques del govern de Pere Aragonès en la línia de tornada a l’autonomisme.
