×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

‘Ei, xaval, això és el Raval’: una puntada a la boca del racisme hiperventilat

Independentment dels teus gustos, el rap continua atraient a milers de persones, sobretot joves, pel seu plantejament cru, i a vegades brutal, de la vida als barris i els problemes als quals s'enfronten en ells.

Verónica Landa

dimarts 25 de juliol de 2023
Facebook Twitter

Et podrà agradar més o menys el rap; et podrà agradar més un tipus de rap o un altre; podràs conèixer més o menys sobre aquest gènere musical i la seva història; pots haver escoltat a més o menys artistes.

Però, independentment dels teus gustos, el rap continua atraient a milers de persones, sobretot joves, pel seu plantejament cru, i a vegades brutal, de la vida als barris i els problemes als quals s’enfronten en ells. El rap va néixer de la necessitat d’agafar tota aquesta misèria, el racisme, la ràbia, la pobresa i l’odi a un sistema que t’aixafa contra el terra perquè no et puguis aixecar. Per tant, el rap, té molt de política, ens agradi o no.

També és cert que, en els últims anys, amb la popularització del rap, en aquest ampli ventall que es pot considerar com a tal, podem trobar missatges masclistes, homòfobs, classistes i una reivindicació d’un estil de vida “del carrer”, on s’adula els diners, la droga, les noies i ésser el més dolent del teu barri.

Però hi ha un altre rap, majoritari, més social, que planteja el sentir i el malestar general d’una joventut que no veu cap futur en aquesta societat. Unes lletres carregades d’experiències com els desnonaments, les feines precaries, el racisme i la persecució policial.
També per això és un gènere tan popular: és àgil, és dinàmic i no fan falta més que una base i capacitat per a rimar.

I aquí arribem al Raval. En concret, al projecte de dos instituts del Raval i Bon Pastor, en el marc del projecte impulsat per Androna Cultura i el CCCB dins del Programa de Barris de Barcelona.

El producte final d’aquest projecte que, recordem està fet per adolescents estudiants d’institut de dos dels barris més criminalitzats, marginats i empobrits de Barcelona, porta penjat a la web del CCCB des del maig, però al Twitter corporatiu va aparèixer la primera setmana de juliol.

El cas és que, en molt poc temps, es va omplir de comentaris obertament racistes i classistes, que manaven a “el seu país” a aquests i aquestes estudiants que s’atrevien a sortir públicament a rapejar i ballar mentre descrivien la crua realitat de viure en un barri com el Raval, amb majoria de població migrant, de diferents països, on la policia fa batudes per perfil racial, es nota la pressió del model turístic i la gentrificació així com de les pressions dels fons voltors.

Sembla que no els va caure molt bé ni que es critiqués a la policia i com actua en aquests barris, com que xavals d’origen pakistanès en la seva majoria sortissin rapejant en català explicant veritats que incomoden a alguns sectors a Catalunya en deixar sobre la taula que el racisme estructural també existeix a Catalunya. Vam veure els mateixos comentaris i debats amb el documental sobre els esclavistes catalans, o cada 1 de gener quan algun dels primers nens nascuts de l’any es diu Mohamed o Nelson.

Comentaris que s’han alimentat aquests anys del processisme quan es deixaven passar els discursos racistes i conservadors emparats en el fals discurs del reemplaçament de la societat occidental i els seus valors, en aquest cas els catalans, i que es reforçaven amb el manteniment de les institucions i les lleis racistes, com la llei de transitorietat que no tocava gens la llei d’estrangeria espanyola, i que han estat el brou de cultiu de partits com Aliança Catalana.

Així que sí, el rap d’uns estudiants del Raval, parlant de la seva experiència de vida com a joves d’ascendència oriental o migrants, és un gran revulsiu per a aquests sectors.

I tot per frases com “cada dia dic n’hi ha prou de policia”, la mateixa que persegueix aquests mateixos joves fent batudes racials. Sembla que per a aquests sectors és la major de les ofenses: qüestionar l’statu quo i el racisme institucional.

Del Fuck the Police al Polizia, passant per moltes altres cançons que denuncia a aquests cossos repressius, no es tracta d’una temàtica nova, ni la primera vegada que fa saltar als racistes que s’aferren al discurs de la diferència cultural i la defensa de la cultura pròpia i al de la seguretat, que relaciona migració, pobresa i delinqüència.


Facebook Twitter

Verónica Landa

Historiadora i professora de secundària a la pública | Barcelona | @lierolaliero

El racisme de l'extrema dreta no es combat amb el mal menor

El racisme de l’extrema dreta no es combat amb el mal menor

Eleccions Catalunya: A qui beneficia l'ampliació del Prat? PSC, ERC i Junts ho tenen clar

Eleccions Catalunya: A qui beneficia l’ampliació del Prat? PSC, ERC i Junts ho tenen clar

Eleccions Catalunya: Què proposen PSC, ERC i Junts sobre l'educació pública?

Eleccions Catalunya: Què proposen PSC, ERC i Junts sobre l’educació pública?

L'extrema dreta catalana o com el processisme ha possibilitat l'engendre d'Aliança Catalana

L’extrema dreta catalana o com el processisme ha possibilitat l’engendre d’Aliança Catalana

Fora Milei, fora Vox i fora Repsol, Telefónica, Santander... de l'Argentina i Amèrica Llatina

Fora Milei, fora Vox i fora Repsol, Telefónica, Santander... de l’Argentina i Amèrica Llatina

Sis claus per seguir la jornada electoral a Catalunya

Sis claus per seguir la jornada electoral a Catalunya

Pablo Castilla: "No hi ha 'regeneració democràtica' possible del monàrquic Règim del 78"

Pablo Castilla: "No hi ha ’regeneració democràtica’ possible del monàrquic Règim del 78"

Sánchez no dimiteix i crida a la “regeneració democràtica”: una maniobra perquè res canviï

Sánchez no dimiteix i crida a la “regeneració democràtica”: una maniobra perquè res canviï