Aquest Nadal es compleixen deu mesos des que el periodista Pablo González fos detingut per les autoritats poloneses. Un escandalós cas de persecució de la llibertat de premsa enmig del clima bel·licista instal·lat a la UE després de la reaccionària invasió russa d’Ucraïna.

Les acusacions del govern polonès continuen sense estar recolzades per cap prova. El govern de PSOE i Unidas Podemos han tractat de no involucrar-se en aquest assumpte. Fins i tot alguns ministres, com el d’Exteriors, José Manuel Albares, o la de Defensa, Margarita Robles, han abonat el relat polonès insinuant que hi ha informació que no poden donar sobre el cas perquè el propi detingut vol que no es faci.

La família nega aquesta qüestió i afirmen el contrari. Els missatges que arriben des de la cel·la d’aïllament on roman Pablo desmenteixen les tesis del govern espanyol i neguen les falses acusacions de Polònia.

El periodista va ser detingut a l’inici de la guerra acusat de ser un espia rus. González és net d’exiliats de la guerra civil a l’antiga URSS. Tant els seus pares com ell mateix van néixer a Rússia. Es va traslladar a viure a l’Estat espanyol amb la separació dels seus pares, on va estudiar periodisme i es va especialitzar als països de l’Est.

El domini del rus i la doble nacionalitat russa i espanyola, són les dues úniques proves presentades fins al moment. Els serveis secrets ucraïnesos li van requerir al començament de febrer perquè s’abstingués d’informar amb una línia que consideraven massa prorussa. També el CNI espanyol va visitar a la seva família dies més tard per a advertir-los que havia de deixar la seva labor de periodista a la regió.

Les suposades simpaties amb Rússia i la invasió no se sostenen ni amb el contingut dels seus últims reportatges ni el seu últim tuit abans de la detenció condemnant la invasió deslligada el 23F. Però tot això, en temps d’escalada bel·licista i, per tant, lliberticida, poc importa.

En aquests deu mesos de presó provisional Pablo González no ha tingut dret a triar el seu propi advocat. Tampoc s’han presentat proves algunes. Polònia i la UE apliquen els Drets de l’Enemic, sense la menor garantia processal ni democràtica.

El govern espanyol, en paraules de Pedro Sánchez, va acatar aquesta violació de dret amb una frase salomònica: "nosaltres respectem la legalitat polaca, igual que ens agradaria que respectessin la legalitat espanyola". Venint d’un Estat que ha protagonitzat en els últims anys una escalada de persecució brutal contra l’independentisme, amb processos i causes que han estat rebutjats per la Justícia belga, alemanya, suïssa i britànica... és d’esperar aquesta espècie d’"avui per tu i demà per mi".

A més d’aquesta vulneració de drets processals, la família de González denuncia en aquestes dates les condicions deplorables en què es troba el periodista.

La seva dona, Oihana Goiriena, només ha pogut visitar-ho en una ocasió, i va ser el passat 21 de novembre, nou mesos després de la seva detenció. Fins a aquesta data no se li havia permès ni tan sols parlar amb ell per telèfon. Fins i tot les comunicacions per carta estan intervingudes i les últimes missives, rebudes en aquests dies, arriben amb retards de mesos. Els seus fills de 7, 10 i 15 anys tampoc han pogut tenir cap mena de contacte amb el seu pare en aquests mesos.

Es troba en un règim penitenciari de màxima seguretat, una presó dins de la presó. Ha perdut més de 20 kg i segons la seva companya només disposa d’una hora de pati diària en un espai de set per quatre metres.

Davant la desídia còmplice del govern espanyol amb les autoritats poloneses en el que al procés judicial es refereix, la família exigeix que almenys demani el compliment dels seus drets bàsics com a pres. Però ni això.
El relat del "jardí" democràtic que representa la UE que va vendre Josep Borrell, té en el cas de Pablo González una mostra de la veritable cara de l’imperialisme europeu. L’escalada bel·licista, de rearmament i d’encaminar-se a una política de blocs i baralla per àrees d’influència i mercats, ve necessàriament acompanyada d’una degradació encara major de les democràcies per a rics del continent. Censura prèvia, tancament de mitjans de comunicació i detenció de periodistes, són part d’aquest full de ruta.