En quin punt està la causa de l’operació Judas?

El jutge va tancar el sumari i la fase d’instrucció. Per tant, ara mateix estem a l’espera de les peticions formals de fiscalia i d’acusació particular. A partir d’aquí hi ha un temps per concretar els escrits de defensa i després el jutge marca data de judici.

Els nou companys i companyes continuem amb càrrecs de pertenència a organització terrorista (a més de tinença d’explossius sis dels encausats). Ara tot depén dels tempos que marquen ells, segurament ens informarà abans la caverna mediàtica del Règim que les nostres advocades.


Quin creieu que era (i és) l’objectiu de tot aquest muntatge?

Els CDR enteniem que la sentència contra els líders processistes que havia d’arribar era una sentència contra l’independentisme. A partir d’aquí, entenem que el Règim tenia clar que s’havia de parar tota possible mobilitzazció contra la sentència. A nosaltres no ens portaran a la Audiència Nacional per uns fets concrets, ens hi porten per aturar tot un moviment, unes idees i el dret a l’autodeterminació que estavem defensant. Per tot això és una causa política.

Ara bé, tot això se’ls va desmontar. Tot i detenir-nos i acusar-nos de terrorisme, els CDR van continuar organtizats i van venir aquelles nits d’Urquinaona i les setmanes de mobilitzacions. Allà es va demostrar que per molt que escapcessin a nou persones, l’organització al marge dels partits i de les institucions podia seguir actuant. Això és el que més temien, i es va demostrar que si la gent s’organitza es pot combate a aquest Règim.


Com esteu enfrontant tot aquest procès judicial i repressiu?

En el meu cas i el de la meva companya i alguns altres companys, enteniem que haviem de plantar cara a la repressió i la millor manera era continuar organitzant-nos. Amb tota la ratzia repressiva que hi va haver després de la sentència ens començem a organitzar entre diferents col·lectius anti repressius o per l’amnistia, juntament amb diferens encausats i encausades, i decidim crear la Plataforma Antirepressiva de Barcelona. Tot amb unes línies molt clares en les que com a bandera defensem l’amnistia total.

Vam decidir organitzar-nos més que mai, al marge de les institucions i dels partits, perquè entenem que l’única forma de fer front a aquest Règim és organtizar-nos des de les bases i omplir els carrers de forma coordinada i ben organitzada. Així és com alguns estem enfrontant aquest procés.

Recordem que l’Estat també està organitzat a nivell judicial i policial. Tot el sistema capitalista és basa en la seva organització contra qualsevol tipus de dissidència política. Llavors, no tinguem por d’organitzar-nos.


Com valores les paraules de Puigdemont d’una amnistia total, en referència al quart aniversari de la causa del 23S?

A nosaltres ens han sorprés les últimes declaracions del senyor Puigdemont. No sabem que li passa pel cap, però segurament tenim moltes discrepàncies amb el que ell entén per amnistia total i la que nosaltres defensem.


La dirigent de Sumar Yolanda Díaz, com a part de les negociacions per dalt sobre una possible amistia entre el bloc “progressista” i els partits “processistes” proposa una amnistia que beneficiï també a les forces policials que van actuar l’u d’octubre. Que en penseu?

Recordem que Sumar és ja un partit clarament reformista i lligat a les estructures del Règim. Entenem aquestes declaracions com una provocació cap a tota la gent que va defensar les urnes l’u d’octubre. No podem equiparar als que ens van atonyiar amb els que van ser atonyinats.

Però allò més important és que el Règim ja té els seus propis mecanismes d’impunitat. Sempre que es jutge un policia, o surt absolt o amb penes irrisòries. Cap amnistia ha de defensar a un policia o a un torturador o qualsevol membre d’unes institucions que el propi Règim ja defensa. Perquè els jutges ja estan a la seva disposició. El ministre torturador d’Interior Grande-Marlaska està a la seva disposició, per tant, quina amnistia necessita un policia que va a judici i que ja està protegit per la impunitat policial i pel mateix Règim. Llavors, de quina amnistia parla la Yolanda Díaz.


Des de la Plataforma Antirepressiva de Barcelona impulseu un comunicat per una amnistia total. A qui beneficiaria aquesta amnistia?

Des de la Plataforma Antirepressiva defensem una amnistia que inclogui a tots i cadascún dels 300 presos polítics que avui dia estan a les garjoles del Règim. Aquesta amnistia hauria de beneficiar a les més de 4.500 repressaliades a Catalunya pel procés d’autodeterminació. Però no només, també a la resta de la dissidència política que lluita cada dia per una vida digna i que lluita contra aquest sistema capitalista. Això seria una veritable amnistia total. No es poden fer diferències, perquè sinó estariem jugant al joc del Règim, diferenciant entre “bons” i “dolents”.

Defensem la llibertat per a totes les preses polítiques que hi ha avui a les garjoles del Règim i per tots i cadascún dels processos judicials oberts contra la dissidència política. No podem oblidar que hi ha gent que s’enfronta a penes de presó o a multes altíssimes per defensar el seu habitatge o el de la seva veïna. No podem oblidar que hi ha sindicalistes o treballadors i treballadores que per defensar el seu lloc de feina i per exercir el seu legítim dret a vaga estan patint una repressió brutal. Incloem en aquesta amnistia total a totes i cadascuna de les lluitadores de tot l’Estat espanyol. A cadascún que lluita contra aquest Règim que ens oprimeix com a poble i com a classe treballadora. Aquesta és la bandera que volem portar fins al final amb totes les conseqüències


Tant els projectes de la dreta i extrema dreta, com del bloc "progressista" passen per la desactivació de la qüestió catalana. Quina responsabilitat tenen els partits processistes en la derrota del moviment democràtic català?

Tenen molta responsabilitat. Recordem que en 2018 hi havia més de dos milions de persones disposades a donar-ho tot al carrer. Els líders dels partits processistes van maniobrar perquè la gent als carrers els creguessin i són ells els que van desmobilitzar el moviment independentista.

Davant això, transformem una organització real, perquè nosaltres, també tenim la responsabilitat de tornar a activar els carrers passant per sobre dels partits. Organitzem-nos i posem dempeus una unitat també amb els sindicats combatius i totes les treballadores que lluiten per defensar també les seves condicions laborals.


Entre tanta negociació per dalt d’una possible amnistia, en quin punt ha quedat la principal aspiració democràtica pel dret a l’autodeterminació?

Si, tota la negociació per l’amnistia està amagant el perquè d’aquesta amnistia. No podem oblidar que si hi ha unes negociancions per dalt és perquè hi ha hagut una lluita als carrers, perquè hi ha hagut lluitadors i lluitadores que han donat la seva llibertat o s’han exposat a les possibles repressalies per lluitar per aquest dret a l’autodeterminació.

L’esquerra i l’esquerra independentista no estan reclamant el dret a l’autodeterminació. Junts i ERC evidentment tampoc estan per la tasca de parlar de l’autodeterminació, tot i que des del Parlament estiguin posant en forma de declaracions el dret a l’autodeterminació sobre la taula. Per altra banda, no oblidem tampoc que si aquesta amnistia s’està negociant és perquè en un any, tant Junts com ERC tenen eleccions catalanes i és l’oportunitat per rentar-se la cara.

El dret a l’autodeterminació hauria d’estar lligat a una democràcia de veritat. Però, que dir d’un estat com l’espanyol que si manca d’alguna cosa de veritat, és de democràcia.