Catalunya

ENTREVISTA SINDICAT DE MANTERS

Daouda Dieye: "El racisme institucional és l’arrel: lluitar contra el racisme és lluitar contra el capitalisme"

Entrevistem a Daouda Dieye, portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona. Parlem sobre la situació actual enfront de les manifestacions antiracistes desfermades després de l'assassinat de George Floyd als Estats Units i sobre el racisme institucional a l'Estat espanyol.

Cynthia Luz Burgueño

Barcelona | @LubCynthia

diumenge 28 de juny| edició del dia

FOTO: Daouda Dieye a la concentració 20J enfront la Borsa de Barcelona. Per Cynthia L. Burgueño

Daouda Dieye és portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona. Va néixer al Senegal. Quan va venir a viure a l’Estat espanyol va estar des de l’any 2007 al 2017 treballant en el camp com a temporer de la fruita i verdures. “Diuen que els manteros són màfia, però ho són els amos dels camps que utilitzen temporers sense Seguretat Social, pagant entre cinc i sis euros l’hora. Havíem de treballar deu hores per a guanyar 50 euros i després ens cobren la llum, l’aigua i el lloguer. Jo he barallat contra aquestes condicions defensant als meus germans i vam aconseguir altres condicions, que igual sempre van ser precàries perquè continuàvem treballant sense papers”, denúncia. Treballava de manera temporal en diferents ciutats viatjant sense descans a Huelva, Granada, Jaén o Lleida d’acord amb les estacions de les fruites. Després es va dedicar a buscar ferralla fins que va fer diferents formacions d’electricitat, ajudant de cambrer i de cuina, que és del que està treballant actualment.

Quina és la vostra anàlisi i com viviu el racisme institucional, fins a arribar a assassinats policials com el de George Floyd als Estats Units?

El que s’està vivint als Estats Units no ha començat avui, són realitats que vivim tot el temps. El Sindicat de Manteros va néixer per un fet semblant, quan van matar a Mor Sylla a Salou l’any 2015 i vam fer una manifestació a Canaletes [Barcelona]. El Sindicat de Manteros va néixer quan la policia va assassinar a un negre. A més, el noi que va morir a Madrid també va ser per persecució policial. I si veiem el que va passar a Tarajal, també, i molts casos més.

El racisme institucional és l’arrel del racisme. Perquè el racisme social és una cosa que jo mateix podria aguantar, si em diuen “torna al teu país”, no és que ho normalitzi, però puc explicar-ho i fins i tot ignorar. Però el racisme institucional significa lluitar contra el poder que genera aquests privilegis del racisme social utilitzant per exemple les Lleis d’Estrangeria, el tancament de les fronteres en les que uns poden viatjar i viure on vulguin i d’altres no, creant aquestes desigualtats a tot el món. El racisme institucional és l’arrel del racisme: lluitar contra el racisme és lluitar contra el capitalisme.

Què opines del debat sobre els monuments simbòlics del colonialisme, com avui el de Colón a Barcelona?

Avui es parla de l’estàtua de Colón com a símbol del colonialisme. Jo conec més Espanya que el meu país, perquè he treballat en el camp i a tota Espanya hi ha estàtues de Colón. I jo conec tota la seva història, Colón no era el problema, sinó totes les institucions començant amb els reis cristians de Castilla que els van enviar. Avui és igual, el racisme és institucional i colonial. Un altre monument és el de l’esclavista Antonio López a la Via Laietana, que va ser rebatejat com Idrissa Diallo, el jove mort en 2012 en el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca.

Hem patit bastant amb la repressió, amb el maltractament, sent menyspreats. Ens fa ràbia veure una estàtua per a reconèixer a un dictador dels nostres avantpassats, a un esclavista que a Cuba que ha estat matant, violant i espoliant. Perquè és un símbol de que la riquesa de l’economia europea ve de l’esclavitud, del comerç triangular i del colonialisme en països d’Àfrica. Jo sóc del Senegal i conec tota aquesta història. La riquesa d’Europa és la suor, llàgrimes i sangs dels nostres avis que van sofrir l’explotació colonialista. I no només a Àfrica, també a Amèrica Llatina.

Jo moltes vegades dic que és igual que siguis brasiler, uruguaià, paraguaià. On hi ha un negre tots som africans, perquè no oblidem mai que les plantacions amb esclaus per exemple a Cuba, a Haití, al Brasil, érem africans.

Com esteu vivint les grans manifestacions i revoltes antiracistes actuals que van començar als Estats Units amb l’assassinat de George Floyd i es van desenvolupar en molts països d’Amèrica Llatina i Europa?

Això hauria d’haver passat fa molt temps, perquè no és nou. Però hi havia molta repressió i hi havia por. En els anys seixanta va haver-hi processos revolucionaris que van lluitar per la independència dels països africans. Però després la lluita va haver de continuar, perquè no teníem per què pagar deutes: jo no puc entrar a casa teva menjant, robant o fent el que em dóna la gana i després damunt pagar-te quan marxes. Això no ho puc entendre. Espanya, França, Bèlgica, Anglaterra i diversos països més com Portugal són tots països colonialistes que van continuar endeutant als països d’Àfrica i Amèrica. Mentre, a més, als nostres països ens obliguen a aprendre llengües occidentals i els seus costums per a suposadament “integrar-nos” als sistemes d’uns països que, quan arribem per a viure, no ens donen cap dret a estudiar, a treballar i ja ni tan sols a viure. Ni tan sols vendre al carrer.

Per això són totes aquestes manifestacions, no és el cas de George Floyd només. Les aranyes si s’uneixen, poden matar al lleó més gran, encara que siguem petits, però si ens unim podem arribar on volem arribar.

El racisme institucional recorre a tots els partits del sistema capitalista, des de VOX en la seva expressió extrema però també en els que es diuen “progressistes” com el PSOE, un govern que amb Unides Podemos manté els CIEs i les Lleis d’Estrangeria. Com ho viviu en ciutats com Barcelona on governa Barcelona en Comú a l’Ajuntament?

És el que et deia abans, cap d’aquests partits em representa. Un és el que demostra el seu odi, com VOX, no ho oculta. L’altre oculta el seu odi, perque també té odi i com un camaleó canvia de cara quan li dóna la gana. Amb una cara diu “Benvinguts Refugiats” i amb l’altra, persegueix amb la policia al carrer a les persones immigrants amb el discurs de “venda il·legal d’immigrants il·legals”. Ada Colau abans era una activista social, però ara que està en el poder no li veig res d’esquerra. El racisme és institucional i aquests partits usen la llei d’estrangeria per a impedir els nostres drets per a treballar i no fan res per a eliminar-les.

Hi ha una cançó que m’agrada molt que diu, “Tots els homes blancs no són els meus enemics, però tots els homes negres no són els meus germans”. I té tota la raó, perquè si veus al negre de VOX, no és el meu germà, mai serà el meu germà. Representa altres interessos de classe diferents, perquè el capitalisme necessita del racisme.

El capitalisme és racisme, que ens està picant a tot el món. Els jugadors de futbol que són negres sofreixen el racisme, però jo el sofreixo més perquè quan pujo al metro, ningú vol asseure’s al meu costat. I quan estic al carrer i surto de treballar per la matinada, la gent travessa el carrer com si fos un lladre. No em donen una bona feina perquè sóc negre, o em donen un treball que ningú vol fer. I els que som al carrer venent, som negres.

Com vau viure el confinament com a Sindicat Popular de Venedors Ambulants?

Ens vam proposar ajudar als nostres germans. Perquè els que estàn al carrer venent i no podien sortir, que podien fer? Em sento orgullós del Sindicat, perquè hem tret gairebé 20.000 euros entre tots per a comprar menjar i repartir-lo. Vam fer màscares i bates per a repartir a tots els hospitals de Barcelona.

I qui les va fer? Els mateixos manteros que ahir estaven perseguint al carrer, que els acusen d’estar en màfies, de lladres, els que “treuen el treball” quan no tenim dret a treballar, a circular.

El PSOE quan va començar la pandèmia va dir “no oblidarem a ningú”, llavors els que estaven venent al carrer no eren ni tan sols ‘ningú’? Perquè per nosaltres no han fet res. Hi ha unes persones que ni tan sols som “ningú”, les persones immigrants, moltes il·legals, som ningú per al govern, encara que tenim mare o tenim pare i que alguna vegada ens van posar un nom. El sistema ens està picant bastant, però nosaltres seguirem organitzats.




temes relacionats

Racisme institucional   /    Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes de Barcelona   /    Catalunya   /    Racisme   /    Immigració   /    Món obrer Estat espanyol   /    Política Estat espanyol   /    Repressió   /    Barcelona en Comú   /    Manteros   /    Barcelona   /    Societat

Comentaris

Comentar