Al cas de Barcelona, destaca Nou Barris, el districte amb més renda de la ciutat que ’va registrar 2,5 vegades més incidència de casos de covid-19 que el de major renda, Sarrià-Sant Gervasi’, segons explicaven en aquest comunicat les entitats responsables de l’estudi. No gaire lluny trobem el districte d’Horta-Guinardó, l’altre amb més ingressos de la ciutat. Ambdós, registren unes taxes de 75,48 i 70,39 casos per 10.000 habitants. Altres districtes com Ciutat Vella o Sant Andreu expliquen les seves baixes taxes per la població turística i jove, al cas del primer, i al cas del segon per un alt percentatge de població de menys de 25 anys.

Et pot interessar: Barcelona: Perquè la COVID-19 entén de classes

A l’altre costat, trobem Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts, entre els menys afectats amb taxes del 28,98 i 34,94 casos per 10.000 habitants. Vaja...

Aquest i altres estudis vénen a confirmar allò que des de fa temps se sap. I és que les desigualtats econòmiques i socials estan estretament relacionades amb la qualitat de la salut (salut, alimentació, habitatge, etc.). A més, s’han d’afegir les retallades en sanitat, que precaritzen encara més el sistema de salut pública i deixen exposada a la població més vulnerable. Així ho van denunciar la campanya "No és pobresa, és injustícia" de Nou Barris Cabrejada.

Pot ser que el virus afecte l’agafin indiscriminadament els de Sarrià o els de Nou Barris, els del barri de Salamanca o els de Vallecas. Però els recursos per enfrontar-lo no són els mateixos. Igual que no és la mateixa l’exposició d’uns i altres, ja que no és el mateix viure a un pis de Nou Barris, agafar el metro o el bus per anar a treballar a una empresa on no tens mesures de seguretat, o molt poques, i que les teves condiciones de vida que ja eren precàries o siguin molt més.