A les xifres de 400.000 persones refugiades a través de les fronteres ucraïneses que dona el diari alemany Der Spiegel s’hi sumarien uns altres 160.000 desplaçaments interns. Alguns d’aquests destins han estat militaritzats i són escenari de fortes repressions davant refugiats en els últims anys, com és el cas de les fronteres d’Hongria, Polònia o Bielorússia.
Més de 150.000 han arribat a Polònia, encara que les rutes també passen per més de 70.000 per Hongria, i més de 40.000 per Romania, Moldàvia o Eslovàquia, entre altres països. Els càlculs de l’ONU estimen que en una hipotètica recrudescència de la guerra fins a quatre milions de persones podrien fugir d’Ucraïna, d’una població de 44 milions.
Actualment hi ha centenars de milers de persones esperant ja sigui en embussos quilomètrics en les autopistes frontereres, gent a peu o a les ciutats esperant que un tren els traslladi, provocant així que la població civil que intenta fugir es vegi realment exposada en intentar travessar a peu la frontera.
Són diferents factors els que forcen a prendre aquesta decisió com a desastres naturals, crisis econòmiques, però també les guerres, com han estat al mitjà Orient o Àfrica. El 2021 ha sigut un any on les fronteres de diferents països s’han vist superades pels milions de migrants que busquen creuar-les. Segons dades de les Nacions Unides en l’actualitat hi ha 280.6 milions de migrants internacionals.
La crisi migratòria que causa la invasió russa a Ucraïna podria portar imatges com hem vist recentment amb la repressió a les milions de persones refugiades a causa de la guerra a Orient Mitjà. Els països imperialistes europeus, al costat dels EUA i diferents potències regionals hi ha propiciat guerres a Àfrica i Mitjà Orient, han saquejat els recursos dels seus països durant anys, sumint-los en la major de les misèries. Com a part de la seva disputa amb l’imperialisme de l’OTAN, Rússia va avançar en una invasió reaccionaria d’Ucraïna, causant una nova fugida massiva de la guerra, que ja venia causant migracions sostingudes des de 2014.
Ucraïna ha rebut en els dos últims anys una quantiosa ajuda financera i militar per part de la UE i les administracions estatunidenques, tant de Trump com de Biden. En els últims mesos això s’ha vist reforçat amb l’enviament directe de tropes al Mar Negre, i en els últims dies als països de l’OTAN al Bàltic. L’anomenat govern “progressista” espanyol ha estat part entusiasta d’aquest desplegament guerrerista, aportant 800 soldats desplegats a la regió, carros de combat a Letònia, caces a Bulgària i tres vaixells de guerra en el Mediterrani Oriental preparats per al seu ingrés en la Mar Negre.
Per això els socialistes revolucionaris cridem a obrir les fronteres i derogar les lleis d’estrangeria davant els qui fugen de la guerra i la misèria, però també a enfrontar amb la mobilització l’inici d’aquesta guerra reaccionària, contra la invasió russa a Ucraïna, diem: Fora les tropes russes! A baix l’OTAN i la ingerència imperialista a la regió, a baix el rearmament militar de l’imperialisme i les sancions imposades per les potències imperialistes a Rússia, que pagarà el seu poble.
La possibilitat d’una Ucraïna independent està indissolublement lligada a la lluita contra les polítiques reaccionàries de tots dos bàndols i a una perspectiva socialista. La possibilitat d’aturar les guerres reaccionàries i les crisis migratòries que generen, està lligada en última instància a acabar amb la dominació imperialista a tot el món. Cridem a desenvolupar una mobilització independent contra l’inici d’aquesta guerra.
