La Federació de Sindicats del Metall de la CGT (FESIM-CGT) ha emès un comunicat en el qual rebutja el preacord signat entre els representants de CCOO i UGT i la patronal del metall en la nit del dimecres, després de 9 dies de vaga. Consideren que “amb aquest acord és la classe treballadora la que surt perdent novament, ja que es veurà afectat el seu poder adquisitiu durant els pròxims anys, sent precisament aquesta una de les demandes que han mobilitzat als treballadors en l’última setmana de protestes”.
El text inclou una pujada salarial del 2% anual, molt per darrere d’un IPC que es preveu tanqui 2021 prop del 6%. Les clàusules de revisió de la pèrdua de poder adquisitiu es quedarien a cobrir un 80% del minvament i s’aplicarien en 2024. Una pujada que per a la CGT “està molt per sota de l’IPC actual i molt allunyada encara de les pretensions inicials” i que constitueix “una agressió a les treballadores i els treballadors eventuals, que són els qui més sofreixen les conseqüències de la inestabilitat laboral en aquest sector”.
Denuncien també que el preacord hagi estat negociat i signat “en el més absolut dels secrets” i que “mitjançant aquesta acció, a esquena dels treballadors, es pretén desconvocar la vaga indefinida”. En aquest sentit des del sindicat aposten per “mantenir la vaga els dies 25 i 26 de novembre, ja que és moltíssim el que està en joc en aquests moments a Cadis”.
En el mateix comunicat ressalten que aquesta “lluita exemplar” ha estat “secundada i recolzada per tota la classe treballadora en l’Estat espanyol com s’ha pogut comprovar amb la gran quantitat de mostres solidàries des de tots els sectors”, i assenyalen que “no pot ni ha de tenir un final en el qual els seus protagonistes –els qui més han arriscat durant dies de dura repressió policial- surtin perdent amb un acord aconseguit amb els qui ja tenen bastant experiència traint a la classe obrera”.
La CGT fa una crida a les plantilles del sector “perquè rebutgin aquest preacord vergonyós i continuïn mobilitzant-se de la mateixa manera que ho estaven fent fins ara”.
La política de les direccions de CCOO i UGT ha estat conscientment contrària durant tota la vaga a que es desenvolupessin assemblees, es triessin delegats dels vaguistes o s’establissin coordinadores democràtiques de les diferents empreses i polígons. El preacord ha estat sotmès solament a la votació d’assemblees de delegats.
L’autoorganització era una amenaça a la política de negociació a l’esquena dels vaguistes amb les quals acostumen a operar. No obstant, les forces de l’esquerra sindical que han participat activament de la vaga, com la mateixa CGT, tampoc han fet d’aquesta qüestió una lluita clau.
El rebuig al preacord de la CGT, que també s’expressava en converses aquest matí en moltes portes grans de les fàbriques, no ha tingut per tant un camí pel qual expressar-se i poder donar una resposta organitzada a un text signat a esquena dels treballadors i que els envia a treballar amb gran part de les seves demandes sense aconseguir.
Salvant les distàncies, aquesta política recorda a moltes de les vagues dels últims anys de la dictadura i primers de la Transició, i les lliçons de la qual l’esquerra sindical hauria de tenir en compte i incorporar en la seva pràctica quotidiana. Conflictes molt durs i combatius, en els quals era capital imposar comissions de representants, coordinadores i altres organismes de democràcia directa amb base en les assemblees de treballadors, per a evitar que el sindicat vertical primer, o les direccions del PCE més tard, conduïssin les negociacions i portessin els conflictes a acords de vergonya o la derrota.
