×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

CCOO i UGT criden a aturades de 5 minuts contra la guerra sense rebutjar l’escalada bel·licista de l’imperialisme europeu

Una mesura insuficient no només pel temps. El manifest es nega a condemnar el rearmament, les sancions contra el poble rus i la intervenció militar indirecta dels països de l'OTAN i la UE.

Santiago Lupe

dilluns 7 de març
Facebook Twitter

Les dues majors centrals sindicals de l’Estat espanyol, CCOO i UGT, se sumen a la denúncia a la reaccionària invasió d’Ucraïna i l’exigència d’“alto-el-foc i la immediata retirada de tropes russes”. Ho fan cridant a concentrar-se enfront dels centres de treball entre les 12.00 i 12.05 dimecres que ve 9 de març.

També demanden als governs de la UE oferir “tot el suport necessari a les persones afectades per la guerra, a la regió o on aquestes es desplacin, garantint l’establiment i seguretat de corredors humanitaris i elaborant plans d’acolliment i reubicació dins de la UE”.

Se solidaritzen amb “el poble rus que reclama la fi de la guerra i que de manera valenta es manifesta contra les actuacions del seu govern i que està sent represaliat, detingut i empresonat”, així com “amb la classe treballadora que també allí pagarà un alt preu per l’aposta bèl·lica del seu govern”.

No obstant això, el més insuficient de la convocatòria de CCOO i UGT no són els minsos 5 minuts d’aturada convocats. La convocatòria que es proposa defensar “els principis fundadors d’Europa: pau, democràcia i solidaritat”, passa per alt tot esment a la responsabilitat d’aquesta Europa imperialista en la pròpia guerra i en l’escalada bel·licista empresa pels governs de la UE.

CCOO i UGT es reafirmen en el seu “compromís amb el desarmament a tot el món i amb la signatura del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears”. Però no diuen ni una paraula de condemna a l’expansió de l’OTAN a Europa de l’Est des de 1999 i el desplegament d’armes nuclears a la regió.

També callen, i secunden per tant passivament, els anuncis de rearmament d’Alemanya o la política d’enviament d’armes a l’Exèrcit ucraïnès i soldats de l’OTAN a Europa de l’Est. Una ofensiva imperialista a la qual s’ha sumat amb entusiasme el govern de PSOE i Unidas Podemos, amb el suport explícit de la ministra de Treball, Yolanda Díaz.

La seva solidaritat amb el poble rus omet que el “alt preu” que pagarà la seva classe treballadora es veurà agreujat per les sancions imposades pels països imperialistes que, com ja va ocórrer en el cas de l’Iran, no afamaran als oligarques sinó a milions de treballadores i treballadors que quedaran al carrer i amb els seus salaris convertits en misèria.

Tampoc diuen ni una paraula en contra dels “sacrificis” que Pedro Sánchez va demanar dimarts passat en el Congrés al poble espanyol. El govern “progressista” vol que també aquí l’escalada de la llum i els preus de productes bàsics es carreguin sobre les i els assalariats. Per això no es demanen sacrificis ni a les elèctriques, que segueixen amb beneficis rècord, ni a la patronal, apostant per pujades salarials molt per sota de la inflació com hem vist amb els salaris públics, les pensions o l’SMI.

Les direccions burocràtiques de CCOO i UGT se sumen a la campanya del seu propi Estat imperialista que pretén convertir el just sentiment contra la guerra i de rebuig a la brutal agressió de Putin contra el poble ucraïnès, en l’aval que justifiqui la intervenció de l’imperialisme europeu per mitjà de la guerra econòmica i la intervenció militar indirecta en un conflicte d’imponderables conseqüències.

La seva exigència de que es “prenguin totes les mesures necessàries” és part del clam reaccionari convertit en una nova “unió sagrada” que recorda als pitjors episodis de barbàrie del segle XX. La seva denúncia a l’extrema dreta i les polítiques que bramen “amb més força els seus missatges antieuropeistes i colpejar els tambors de guerra amb la bandera nacional, sona per tant a un pacíficme de la impostura, en el qual apel·lant a alts valors democràtics es justifica la mateixa política del govern “progressista” que aplaudeixen PP i Vox en el Congrés.

Aquest 9 de març parem els centres de treball sí, encara que siguin només 5 minuts de res. Però quan ens plantem a les portes de les nostres empreses no ho fem per a demanar la pau aplaudint la guerra que preparen els nostres governs imperialistes. Fem-ho defensant una sortida independent de l’imperialisme espanyol i europeu a l’actual crisi. Que es pronunciï per una lluita contra l’ocupació russa no subordinada a l’OTAN i la UE, com vol Zelensky, i perquè les lluites del poble rus contra la guerra siguin la punta de llança d’una mobilització que tombi de manera revolucionària el règim de Putin.

Exigim la retirada de les tropes russes i el final dels bombardejos; l’obertura de les fronteres per a tots els refugiats ucraïnesos, russos i de la resta de conflictes i situacions de misèria, la detenció dels plans de rearmament, els enviaments d’armes i la retirada de totes les tropes de l’OTAN d’Europa de l’Est; el tancament immediat de totes les bases de l’OTAN; l’anul·lació de totes les sancions i formes de guerra econòmica; l’eliminació de totes les mesures de censura imposades i les restriccions contra artistes i esportistes per tenir nacionalitat russa; mesures urgents per a detenir l’escalada de preus com la nacionalització de tot el sector energètic i la indexació automàtica i mensual de l’IPC en els salaris.

Des dels centres de treball, així com des de les universitats i instituts, és hora de posar en peus un gran moviment contra la guerra i l’escalada bel·licista del nostre imperialisme. Que exigeixi també a aquestes direccions sindicals deixar d’actuar com a ministres del govern de l’IBEX35 i l’OTAN, i que es convoquin assemblees, aturades i accions contundents per a parar aquesta maquinària de guerra i fer-li pagar les seves conseqüències als capitalistes.


Facebook Twitter

Santiago Lupe

Nació en Zaragoza, Estado español, en 1983. Es director de la edición española de Izquierda Diario. Historiador especializado en la guerra civil española, el franquismo y la Transición. Actualmente reside en Barcelona y milita en la Corriente Revolucionaria de Trabajadores y Trabajadoras (CRT) del Estado Español.

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l'1-O

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l’1-O

S'agreuja la crisi del Govern: requiem pel processisme i tornada a l'autonomia

S’agreuja la crisi del Govern: requiem pel processisme i tornada a l’autonomia

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l'1-O

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l’1-O

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Crisi a UP: Podemos i Izquierda Unida anirien per separat a les eleccions municipals i autonòmiques

Crisi a UP: Podemos i Izquierda Unida anirien per separat a les eleccions municipals i autonòmiques