Pedro Sánchez va anunciar durant un míting a Tenerife una mesura en teoria destinada a combatre el problema de l’habitatge, però que és novament un altre regal a la banca a mesura dels interessos de capitalistes com Ana Botín. En concret, ha anunciat la creació d’una nova línia de crèdit ICO per avalar amb fons públics el 20% de la hipoteca del primer habitatge a menors de 35 anys i llars amb nens. Una mesura que ja movia el PP en el seu programa electoral i que de fet aplica a nivell regional en Comunitats Autònomes com Andalusia, Madrid o Múrcia, on lluny de fer més accessible l’habitatge, aquesta ha continuat pujant.

Les eleccions estan molt a la vora i Pedro Sánchez ha volgut donar un cop d’efecte per a guanyar vots. Per això, ha anunciat aquesta mesura amb la qual en teoria buscaria combatre la crisi de l’habitatge que afecta especialment la joventut. L’ajuda seria accessible per a menors de 35 anys i llars amb nens, sempre que les famílies tinguessin ingressos anuals inferiors a 37,800 euros. Javier Lambán, president d’Aragó pel PSOE s’ha sumat a la mesura, anunciant un 15% extra d’aval regional a la mesura proposada per Sánchez.

La mesura ha despertat el rebuig tant des dels moviments socials com fins i tot des dels propis aliats parlamentaris del PSOE, que han assenyalat com això no és una ajuda a la joventut sinó a la banca. Com remarquen els sindicats de l’habitatge, aquesta proposta feta a mida als interessos de la banca farà que uns pocs (50.000 persones segons el Ministeri de Transports) puguin potser accedir a un habitatge, però que, en general, encarirà el preu de les mateixes per al conjunt de la població.

També s’ha assenyalat que aquest pla ja va ser aplicat fa uns anys al Regne Unit, amb l’anomenat programa “Help to Buy” (ajuda a la compra) que facilitava l’aval de fins a un 95% del preu de l’habitatge. Deu anys després, la mesura en si no existeix i només va aconseguir augmentar el preu de l’habitatge en un 6% en les zones de major demanda.

A qui li va bé això?

Els majors beneficiats de la mesura és el sector bancari que travessa un dels moments més difícils del negoci de les hipoteques. En aquest 2023 ha vist com les xifres en el nombre d’hipoteques contractades baixava a nivells de març del 2020. En concret, els crèdits per a l’adquisició d’habitatge van ascendir a 13.438 milions d’euros en els primers mesos de 2023, un 15% menys que en el mateix període del 2022.

El motiu seria que les amortitzacions han augmentat en aquest temps per a esquivar les conseqüències de la pujada de l’Euribor al 3%. Tant entitats hipotecades com la població van avançar fins a 19.197 milions d’euros per a evitar la pujada d’interessos. Això va reduir el negoci hipotecari en 5.759 milions d’euros al començament d’enguany. Per a poder situar-nos, cal recordar que la cartera hipotecària, la que agrupa tots els crèdits per a la compra d’habitatge, sumava fa dos mesos 505.193 milions d’euros, molt lluny dels 650.000 milions que va aconseguir al 2010 i sofreix 8 mesos seguits de caiguda.

El nombre d’hipoteques contractades en el primer període de l’any van sumar 5.340 milions, una caiguda del 17,8% respecte al mateix període de 2022. Una qüestió relacionada amb la pujada del cost mitjà de les hipoteques que va aconseguir el 3,54% al març enfront del 1,39% del passat any. El que suposa una gran pujada d’interessos extra d’una hipoteca.

El problema de l’habitatge

La mesura de Sánchez pot emmarcar-se en un procés de transferència de recursos al sector privat i en un impuls al sector bancari que afronta un període econòmic difícil. No ve a resoldre el problema real de l’habitatge, més enllà que per a una minoria que com assenyalen alguns experts probablement podien comprar-se de totes maneres l’habitatge i tan sols se’ls està facilitant el procés, mentre que la classe obrera es veurà cada vegada més endeutada de conjunt i la joventut tindrà encara majors dificultats per emancipar-se.

Però tampoc és una solució la llei d’Habitatge que han tret a relluir tant PSOE com Unides Podem ara que s’acosta el període electoral. La nova llei d’habitatge no impedeix que continuïn pujant els lloguers, que continuïn els desnonaments (que Podem diu cada 2 mesos que ha prohibit i no obstant això, continuen ocorrent) i tampoc assegura polítiques públiques per a lloguers socials. Els joves seguiran sense independitzar-se passats els 30 anys gràcies a les mesures d’aquest govern que regula a favor dels grans capitalistes.

Al cap i a la fi, el problema de l’habitatge és una qüestió estructural i de recorregut històric dins del capitalisme. És per això, que necessita de solucions de fons, radicals, que toquin els interessos de les grans forquilles d’habitatge com la congelació de tots els lloguers, la intervenció del mercat del lloguer sota el control dels inquilins, l’expropiació dels habitatges de les grans forquilles per a crear un parc públic de lloguer social, així com unes altres no exclusives a l’àmbit de l’habitatge com la incorporació immediata de clàusules de revisió salarial a tots els convenis que indexin l’IPC de manera mensual i de manera automàtica o la nacionalització sense indemnització i sot control de treballadors i usuaris dels oligopolis de l’energia i el transport entre altres.

Enfront de mesures cosmètiques en campanya electoral, que de cap manera plantegen qüestionar els interessos de la banca i els especuladors immobiliaris, des de la CRT defensem mesures anticapitalistes per a enfrontar estructuralment el problema de l’habitatge, com són:

1) L’expropiació de tots els habitatges buits en mans dels bancs, els fons voltor i la Sareb, per a crear un parc de lloguer d’habitatge social.

2) Prohibició de tots els desnonaments, reducció dels lloguers abusius i topalls en el preu que no constitueixin més del 20% dels sous de les famílies de la classe treballadora.

3) Posar en marxa un pla d’obra pública sota control obrer per ampliar el parc d’habitatge social finançat amb impostos als fons voltor, les grans constructores i la banca.