A menys d’un mes i mig des que va assumir la presidència Javier Milei, s’espera una forta mobilització als carrers en repudi a les mesures d’atac als treballadors i sectors populars. En assumir, Milei va declarar un pla de guerra a la classe treballadora i al poble mitjançant centenars de mesures agrupades en un Decret de Necessitat i Urgència (DNU) i una Llei òmnibus, que espera poder aprovar en el congrés. A això se suma el Protocol repressiu de la ministra de seguretat, Patricia Bullrich. Es tracta d’un xoc de mesures a favor de sectors del gran poder econòmic i en contra de les grans majories.

El descontentament popular amb les mesures és gran, quelcom que va obligar les centrals sindicals a fer una crida a l’aturada nacional. No obstant, la decisió dels sindicats del transport -en acord amb la CGT- de funcionar amb normalitat fins a les 19 hores li posa límits a la mesura. D’una banda, afebleix la mateixa aturada, atès que implica que els propis treballadors i treballadores del transport no puguin parar amb tota la força. Al mateix temps, això implica que els sectors informals o sense drets sindicals tampoc puguin participar de l’aturada per la coacció que exerceixen empreses i patronals. Això, lògicament, també limita la força de la mobilització, i és part de l’estratègia de les burocràcies sindicals d’obrir vies de negociació amb el govern de Milei.

Va ser precisament per això que des de sectors combatius del transport i des del Frente de Izquierda es va proposar públicament que funcionés un esquema d’emergència, destinat solament a garantir la massivitat de la mobilització.

Malgrat aquests límits, l’aturada nacional expressarà un fort repudi a les polítiques d’ajust que ve portant endavant el govern amb l’aval de les grans patronals i l’FMI.

En el Congrés, l’oposició patronal col·laboracionista ve negociant amb el govern la Llei Òmnibus. Volen presentar-ho com una manera de posar-li límits a Milei. Això és fals. És una negociació on es discuteixen diverses maneres de fer-li pagar l’ajust al poble treballador.

El peronisme, per part seva, rebutja aquestes mesures d’ajust, però es prepara a utilitzar aquestes mobilitzacions per a recuperar-se de la derrota política que va sofrir en les eleccions. Aquest dimecres, diverses de les seves principals figures seran als carrers. No obstant, l’estratègia política consisteix en apostar al desgast del govern de Milei, no a derrotar l’ajust ara, amb la mobilització i la lluita als carrers.

Per aquest motiu, el sindicalisme combatiu, les assemblees populars, organitzacions socials i de desocupats independents i l’esquerra es mobilitzaran en un bloc independent. Entre altres qüestions plantegaran que és necessari que l’aturada continuï en un pla de lluita que creixi fins derrotar per complet l’ajust.

Des d’aquest espai s’aixecarà una perspectiva de lluita conseqüent. Exigeixen un pla de lluita fins a derrotar els atacs de Milei i l’FMI, la Llei Òmnibus, el DNU, el protocol de Bullrich i el paquets d’ajust de Caputo.

El Diputat nacional pel PTS en el Frente de Izquierda, Nicolás Del Caño, assegurava que la Llei Òmnibus podria dir-se "l’Argentina en rematada, que s’ha escrit per estudis d’advocats i els grans grups econòmics". El diputat d’esquerra va sostenir que les reformes que "suposadament" li demanava els blocs col·laboracionistes, l’única cosa que va fer és reforçar les facultats delegades. També es va referir al fet que, amb la reforma de mobilitat previsional, els jubilats perden encara més. Sobre la vaga nacional d’aquest 24 de gener, Del Caño va sostenir que "ha de ser una puntada de peu per a un veritable pla de lluita".

Avui, en desenes de ciutats de tot el món hi haurà accions de solidaritat amb els treballadors, les dones i el poble argentí, enfront d’ambaixades, consolats i places. A l’Estat espanyol, hi haurà una concentració a les 13 hores en el Consolat argentí a Barcelona, i a Madrid, hi haurà també una concentració i cassolada a les 19 hores a la Plaça de la Província (enfront del Ministeri d’Exteriors). Totes dues accions de solidaritat han estat organitzades per diversos sindicats, organitzacions socials i polítiques d’esquerra, entre elles el CRT.