El govern de l’ultradretà Javier Milei va sofrir una enorme derrota parlamentària aquest dimarts a la tarda, quan la la Cambra de Diputats argentina debatia en particular els articles de la Llei Òmnibus i de demanar que tornés a comissió.

Això implica una important crisi política per al Govern nacional, que va pressionar fortament per la llei i es va lliurar a una negociació frenètica amb l’anomenada oposició col·laboracionista. Els blocs dretans del PRO, la UCR (Unión Cívica Radical) i Hacemos Coalición Federal van ser claus perquè l’oficialisme aconseguís l’aprovació en general.

Aquest dimarts, no obstant, van quedar en evidència les tensions existents entre el govern de Javier Milei i els seus possibles aliats, especialment els governadors provincials que pesen a l’hora de decidir com voten diversos diputats. Si bé, van aconseguir aprovar l’emergència en diverses àrees, no van aconseguir l’aprovació de les facultats especials, que s’anaven a atorgar a l’Executiu per a imposar mesures sense passar pel Congrés, en diferents temes, la qual cosa deixava en uns llimbs la situació.

El retrocés per a l’Executiu és enorme. En els fets, és com si la llei no hagués existit. No compta l’aprovació en general, que havien aconseguit el divendres passat. Una aprovació que es va garantir mentre es portava endavant una repressió brutal contra les milers i milers de persones al llarg de diverses jornades als afores del Congrés.

Aquesta mobilització va jugar un paper fonamental en la deslegitimació de l’actuació en el Congrés. Va ser essencial la participació activa d’assemblees barrials, de les organitzacions socials i del sindicalisme combatiu i de l’esquerra.

Com va expressar la diputada nacional del PTS-Frente de Izquierda, Myriam Bregman "Avui comença la batalla per acabar amb qualsevol vestigi de la llei i per derrotar el DNU”.


La diputada va arribar fins a la Plaça dels Dos Congressos per acompanyar la mobilització d’assemblees que aquest dimarts es manifestaven contra l’antipopular llei de Milei.



Des del govern van sortir a acusar una part de l’oposició col·laboracionista per la impossibilitat d’avançar amb la Llei. Amb una limitada força parlamentària la dependència d’acords amb altres blocs mostra la feblesa de l’Executiu per avançar amb el seu projecte d’ajust. Al mateix temps l’expressió del descontentament amb la situació econòmica i les mesures antipopulars es van veure als carrers amb la mobilització de diferents sectors que durant diversos dies van resistir a la brutal repressió ordenada per la ministra de Seguretat, Patricia Bullrich.

En l’aprofundiment d’aquesta organització i mobilització està la possibilitat d’aprofitar la crisi del govern per derrotar l’ajust que intenta aplicar Javier Milei.