Myriam Bregman i Nicolás del Caño del PTS van encapçalar l’única llista de l’esquerra argentina en aquestes eleccions, com a part del Frente de Izquierda y de los Trabajadores Unidad (FITU).

La candidata a presidenta del PTS i el Frente de Izquierda Unidad va aconseguir que 709.000 persones votessin al FITU i Miriam Bregman com presidenta. A més, 779.000 ho van fer a diputats a les províncies on va haver-hi llistes legislatives. Tenint en compte que el FITU no va presentar diputats en totes les províncies, en total 850.000 persones van votar en alguna categoria a aquesta llista.

En els debats de TV, vists per milions de persones, Miriam Bregman va emergir com una nova figura de la política nacional. En un marc en el qual Sergio Massa (actual ministre d’economia) va créixer per la por a la dreta i a un major caos econòmic, l’esquerra va créixer gairebé 80.000 vots respecte de les PASO (eleccions primàries obertes i obligatòries) en la categoria a president i va engrandir la seva bancada en el Congrés Nacional amb l’ingrés del professor universitari Christian Castillo. Però, sobretot, va sembrar idees i un programa de cara a la difícil situació que s’obre en el marc de la crisi econòmica i política.

Amb l’escrutini provisori prop del 98% dels vots, Myriam Bregman, candidata del PTS i del Frente de Izquierda Unidad en fórmula al costat de Nicolás del Caño, va superar els 709.000 vots en la candidatura presidencial (2,7%), creixent una mica més de 70.000 vots respecte de l’obtingut prèviament a les PASO. En la categoria a diputats nacionals el Frente de Izquierda va superar els 779.000 vots a les províncies on portava llistes legislatives. A més, va collir altres 72.000 vots en altres províncies on no va presentar llista a diputats, superant en total els 850.000 per a les diferents categories.

En un clima en el qual Sergio Massa -malgrat estar aplicant els plans d’ajust de l’FMI- va aconseguir créixer i guanyar la primera volta capitalitzant el rebuig a les dretes de l’ultradretà Javier Milei i de Patricia Bullrich, així com el temor al caos econòmic, la candidata del Frente de Izquierda Unidad va aconseguir defensar l’espai de l’esquerra. Però, sobretot, créixer en coneixement i emergir com una nova figura de la política nacional.

Això va quedar en evidència en els debats presidencials, on Bregman va jugar sens dubte un paper central. Va ser allà on va denunciar que Javier Milei era “un gatito mimoso del poder econòmic”; que Patricia Bullrich repetia les receptes de repressió i punitivistes que no portaven a cap banda i que Sergio Massa no podia viure amb $124.000, com ho intenten milions de jubilats i jubilades que cobren la jubilació mínima.

En aquests debats, Bregman va desplegar també una forta denúncia a la situació crítica que pateixen les majories treballadores al país. Al mateix temps, va denunciar la decadència del sistema capitalista, que empeny a milions a tot el món a condicions de vida realment dramàtiques.

Allà, davant una audiència massiva, es va convertir en activa defensora de les idees socialistes que permeten enfrontar la declinació d’aquest sistema. Va ser també allà on va plantejar un programa de sortida a la crisi, oposat obertament al plantejat per tots els candidats de l’ajust.

Aquesta destacada actuació en els debats va fer créixer la simpatia cap a ella. En aquestes setmanes, van ser milions els qui van buscar conèixer qui era Myriam Bregman i quines era les seves idees. Les xarxes socials i els cercadors van mostrar aquest enorme interès: en les següents 24 hores al primer debat, més d’11 milions d’usuaris únics van interactuar o van esmentar la candidata presidencial del Frente de Izquierda.

Aquesta simpatia es va veure, també, en els dies posteriors. Cada participació de Myriam Bregman, Nicolás del Caño i altres candidats i candidates del Frente de Izquierda Unidad va trobar centenars o milers de salutacions, abraçades i aplaudiments, mostrant una afinitat que va més enllà dels resultats que van deixar les eleccions d’aquest diumenge. Com vam dir, en diferents sectors va prevaler el temor a la dreta de Milei a l’hora de votar.

Com a resultat de la campanya electoral, també el Frente de Izquierda va conquistar una nova banca en el Congrés Nacional, amb l’ingrés de Christian Castillo-PTS. Per primera vegada, l’espai tindrà 5 diputats nacionals que seran un punt de suport per a les lluites que venen. El seu rol en el parlament no serà menor: l’FMI té en carpeta nous plans d’ajust i reformes estructurals.

Els diputats de l’esquerra són els únics que són garantia per votar sempre a favor dels sectors populars. Però també als carrers: la nostra bancada revolucionària estarà -com sempre- al servei d’impulsar i coordinar la lluita als carrers, els llocs de treball, d’estudi i en els barris. Allà confluirem amb milions que estan cansats i cansades de tants plans d’ajust.

També a la Ciutat de Buenos Aires, Celeste Fierro (MST) va ingressar com a nova legisladora del FITU a la Ciutat. Per part seva, Patricio del Corro (PTS) va fer una molt bona elecció a diputat nacional, amb el 5,40%.

Cal destacar també l’elecció a la província de Jujuy, lloc on va tenir lloc el principal procés de lluita de classes del 2023 contra la reforma constitucional i la repressió del governador Gerardo Morales. Allà Alejandro Vilca-PTS va treure 7,45% a senador nacional, mentre que Natalia Morales-PTS va treure un 7,02%. Són dos dels grans referents de l’esquerra que van desemmascarar els plans dels poderosos, com a diputats del Front d’Esquerra, i van estar al capdavant de les mobilitzacions. A la província de Neuquén el Front d’Esquerra Unitat va fer també una destacada elecció, obtenint un 6,72% a diputats amb la candidatura d’Angélica Laguna (IS).

Amb la campanya que va acabar aquest 22 d’octubre comença una nova etapa. Els temps per venir estaran signados per una forta incertesa, crisi política i una gran crisi econòmica que -sota els mandats del FMI i els candidats que se li subordinen- només fa preveure més ajustos, noves devaluacions i més extractivisme, sobre la base d’una ja delicada situació social amb més del 40% de pobresa.

De cara al que ve, les banderes posades per Myriam Bregman, l’enorme respecte que va conquistar fins i tot entre molts que aquesta vegada no la van votar per temor a la dreta i les idees que va sembrar de cara a milions de persones, són punts de suport indispensables per als temps convulsius que vindran. Un programa de sortida a la crisi favorable a les grans majories que estarà a l’ordre del dia en les futures lluites que estan per venir.