Sota el pretext d’incloure nous tipus de fons de pensions i fomentar així l’estalvi complementari per a la jubilació, el Govern ha anunciat que les entitats VidaCaixa, BBVA, Santander, Caser i Ibercaja s’encarregaran a partir d’ara de la gestió de fons de pensions públics. Una mesura que podria ratificar-se a l’agost.

El Govern respon així al problema de la baixa quantia de les pensions de la majoria treballadora i els autònoms atorgant un contracte a les principals entitats financeres de l’Estat. En lloc d’optar per reforçar el sistema de pensions públic, avui molt deficient, el PSOE i Unidas Podemos tornen a mostrar que no estan del costat dels sectors populars, sinó de l’IBEX-35.

I és que el problema de les pensions és una de les grans xacres que ni els governs de dreta ni el “progressista” han resolt: al 2023, la quantia de les pensions no contributives a penes supera els 457 euros (encara que existeix una pensió mínima de 114 euros) i de pensions contributives de 904 euros, encara que pot ser inferior en casos de menors de 65 o persones amb discapacitat.

Quelcom que no resolen uns fons de pensions privats que suposen implementar en els fets “la motxilla austríaca” amb la qual són els treballadors els que han d’estalviar per a la seva pròpia jubilació.

I sí, li donarà la gestió d’aquests fons a bancs multimilionaris que posseeixen milers d’habitatges buits, que són les responsables d’una important part dels desnonaments en aquest país, i que només vetllaran pels seus interessos econòmics i no pels interessos de la majoria treballadora.

D’igual manera va succeir fa uns mesos amb l’acord signat entre aquest mateix ministeri i l’Associació Espanyola de Mútues, pel qual les baixes per contingència comuna podien passar a ser valorades per una mútua privada. I és que el Govern no es cansa de fer passos cap a la privatització dels serveis públics.

Aquest mateix govern ha mantingut infrafinançament serveis bàsics com el de la sanitat i l’educació públiques, les partides de la qual no van pujar prou com per a compensar les despeses de la inflació en els pressupostos generals de 2023. Mentrestant, la partida de Defensa va pujar un 26%, deixant clares les prioritats del govern.

En aquest context postelectoral en el qual està per veure si el PSOE i Sumar aconsegueixen formar govern, no podem oblidar que lluny de suposar un dic de contenció a les polítiques privatitzadores i antisocials de la dreta les han avalat i mantingut, però sota un aspecte “progressista” i “renovador”.

És necessari que les majories socials imposin un pla de lluita a les burocràcies sindicals que mantenen silenci respecte d’aquesta mesura i viuen còmodament en la pau social del pactisme amb l’Executiu i la Patronal.

Sabem que, governi qui governi, els pròxims mesos començarà a arribar un ajust imposat per la Unió Europea a través dels Fons Europeus. Un ajust que Pedro Sánchez va anunciar el dissabte que està disposat a assumir i aplicar.

Perquè la pròxima crisi no la paguem els de sempre, perquè no s’ataqui a les pensions i a l’edat de jubilació, és necessari desenvolupar una mobilització independent i sense confiança en el govern que pugui avançar a imposar un pla de lluita per a frenar aquests atacs.