El passat 6 de febrer va tenir lloc Ia segona Assemblea General del Moviment Feminista per començar a preparar el 8M de 2022. La comissió laboral de l’assemblea feminista del 8M i diferents col·lectives feministes, organitzacions i/o a títol individual han valorat la situació actual i hem proposat debatre sobre la necessitat de convocar una vaga laboral aquest proper 8 de març, com als anys anteriors, que acompanya la vaga de cures, estudiantil i la de consum. La gran majoria de les assistents vam coincidir en la necessitat que aquest any també pugui comptar amb una jornada de vaga General feminista.
Els motius, lamentablement ens sobren. Hem vist com la nostra opressió ha augmentat. Les dones representem el 39% de la Força de Treball, i som el 54% de les persones que han perdut la feina. Al conjunt de l’Estat, l’escletxa de gènere ha arribat al màxim dels últims 13 anys, l’atur ens afecta més del 18%. Tot això només tenint en compte que són les xifres oficials, però la realitat és desbordant quan afegim tots els treballs que formen part de l’economia submergida, sense contractes i els col·lectius exclosos i vulnerats sistemàticament, tots ells molt feminitzats i racialitzats en la seva gran majoria.
Les cures i tasques domèstiques segueixen sense ser reconegudes i continuen
recaient sobre nosaltres, les dificultats per accedir a l’avortament mentre es financi l’Església amb diners públics, són tan sol algunes de les problemàtiques que es van fer ratificar la continuïtat de la vaga i l’aprofundiment del motius que ens fan sortir i mobilitzar a carrers aquest dia.
Ens hem jugat la salut sense cap reconeixement a les nostres condicions laborals. Hem de fer valer que moltes de les tasques vitals les hem realitzat
nosaltres. Hem perdut els nostres llocs de treball amb acomiadaments
provocats per la crisi sanitària, deixant-nos sense drets, l’Estat ha aprofitat la por provocada per la pandèmia. Les que treballem a l’economia submergida som ara en una situació més precària que mai. Els desnonaments no han parat i ha augmentat la repressió policial i les afectades majoritàriament, són famílies monomarentals, a l’atur o que tot i que treballen no poden fer front a les despeses d’un habitatge amb els preus de mercat actual.
Aquesta crítica situació s’ha sumat a l’omissió dels permisos per conciliar, les
retallades dels Serveis Públics i les mesures insuficients que han aplicat sense
cap perspectiva de gènere i no han tingut en compte les necessitats d’aquelles a les que ens volen al marge. Tot això juntament amb les reivindicacions que el moviment feminista posa sobre la taula any rere any. Cal recuperar uns serveis 100% públics, de qualitat i amb perspectiva de gènere. Denunciem la violència institucional i exigim pressupost real per combatre les violències masclistes, racistes i LGBTI-fòbiques.
I el més greu de tot, és que les promeses de derogació de les reformes laborals no només no s’han complert, sinó que amb la nova reforma d’aquest "feminisme ministerial" continuen revalidant la nostra pobresa i precarietat, amb la complicitat dels sindicats majoritaris de concertació, que sota el discurs del "diàleg social" disfressen el terrorisme patronal que patim.
I com que tampoc han derogat la llei d’estrangeria, continuarem patint tot el racisme institucional, la discriminació, la desigualtat salarial, l’existència del sostre de vidre i d’un sòl enganxós. Així com la sobrecàrrega de la nostra múltiple presència a casa i a la feina.
No ens podem quedar indiferents davant la situació actual que vivim la classe
treballadora, empitjorada per la crisi econòmica i social, quan el sistema capitalista i el patriarcat actuen amb més força. Estem fartes de callar i que ens prenguin drets i sous a canvi de més explotació, sota el silenci administratiu i de tots els governs.
Nosaltres patim diàriament la no Derogació de les Reformes Laborals, la Precarietat i l’Atur, la Privatització de la Sanitat i dels Serveis Públics, la Llei d’Estrangeria, la Discriminació, la Xenofòbia, el Racisme i la Violència Institucional i Masclista. Enfront d’aquesta situació, necessitem que totes les treballadores paralitzin l’activitat econòmica i social. Creiem que la vaga general és el mètode de lluita més efectiu per demostrar la nostra força.
Enguany, cridem més fort que mai: DEROGACIÓ DE LES REFORMES LABORALS I LES LLEIS D’EXTRANJERIA!
Per fer efectiu aquest objectiu i comptar amb una convocatòria de vaga laboral que paralitzi l’activitat de les empreses i tot el sistema productiu i serveis i faci tremolar el sistema capitalista i patriarcal que ens explota.
Fem una crida als sindicats combatius -particularment a la taula sindical de Catalunya- perquè ens recolzin en aquesta jornada de lluita i ens donin tot el seu suport convocant un any mes aquesta vaga. Demanem el màxim esforç de difusió i compromís entre les treballadores, militants, activistes, col·lectives feministes, ecologistes, a les xarxes de suport mutu, els pobles, els barris... Per a ser les impulsores d’aquesta flama de lluita i perquè arribi el més lluny possible per construir l’organització de la vaga des de baix. Fem una crida a organitzar-nos i impulsar amb totes les nostres forces aquesta lluita comuna.
VOLEM CONSTRUIR UNA VAGA CONTUNDENT QUE FACI TREMOLAR L’ALIANÇA CAPITALISTA I PATRIARCAL!
VISCA LA LLUITA FEMINISTA!
