A les portes de les eleccions generals d’aquest 23J l’abstenció i desafecció política a Catalunya s’ha mostrat més gran i profunda que a la resta de l’Estat, d’ençà les passades municipals del 28 de maig. Què ha passat en l’últim període perquè això esdevingui així?
El moviment democràtic català va esdevindre el principal enfrontament que ha fet trontollar el Règim del 78. No obstant, durant tot aquest període, els partits processistes van intentar endarrerir i contenir el moviment fins que es van veure obligats a portar a terme el referèndum de l’u d’octubre, i des d’ençà, però, la direcció processista ha claudicat obertament mentre recorria el camí cap a la tornada a l’autonomisme.
La CUP tampoc ha demostrat ser una alternativa, tot mantenint la política de mà estesa fins la investidura de Pere Aragonès.
Per altra banda, cap sorpresa que durant tots aquests anys el PP i el PSOE s’hagin posat al capdavant de la repressió al moviment democràtic i l’esquerra independentista, de la mà de la Corona i el poder judicial. És d’aquí, de fet, que neix Vox. Perquè el partit d’Abascal n’és el màxim exponent de l’A por ellos.
Què dir de Podemos i els Comuns? En 2017 es van posar de perfil i en 2019 van clamar per acceptar la sentència del judici als liders processistes. I ara, Yolanda Díaz diu que "el referèndum no està damunt la taula".
Reprendre la lluita contra el Règim del 78 i pel dret a l’autodeterminació només es pot plantejar des d’una perspectiva d’independència dels partits processistes, però també del neo reformisme dels Comuns.
Només unint la lluita democràtica pel dret a decidir amb la lluita per resoldre els grans problemes socials amb una perspectiva anticapitalista i de classe podrà posar les bases per un veritable embat que pugui torçar el braç al Règim del 78.
Malauradament, aquest 23 de juny no hi ha cap candidatura que plategi quelcom així. Des del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores fem una crida al vot nul o abstenció. No obstant això, tenim el repte de construir una esquerra que lluiti per tot plegat. Una esquerra de les treballadores, la joventut i les dones, que lluiti pel dret a l’autodeterminació sota una perspectiva socialista.
