Ahir el Parlament va aprovar la ILP (Iniciativa Legislativa Popular) que reclamava la rebaixa de les taxes universitaries del 30%. D’aquesta manera, queda blindada per llei la reducció que el Govern ja va aplicar l’any 2020.
Després que les taxes pugessin un 66% el curs 2012-2013 sota el mandat de CiU, l’abaratiment de les matrícules universitàries ha representat la principal demanda de l’alumnat. L’any 2019, organitzacions i sindicats estudiantils – entre elles SEPC i AEP – juntament amb diverses assemblees de facultat i sindicats de professorat van iniciar la recollida de signatures per portar a la cambra aquesta reivindicació.
La proposta va ser aprovada ahir amb 88 vots a favor (Junts, ERC, CUP, PP y Vox) i 45 abstencions (En Comú Podem, C’s y PSC). S’estableix que el cost de les taxes universitàries “han de reduir-se de forma progressiva durant els tres exercicis econòmics següents a l’aprovació d’aquesta llei” per assolir un preu igual o per sota dels 17,69 euros per crèdit del present curs 2021-2022.
Cal recordar que l’acord de 2020 entre els governs autonòmics – entre ells el català – i el Ministeri d’Universitats obligava a topar els preus de graus el proper curs en 18,46€. Així, el Govern guanya temps.
A més, s’inclouen dues esmenes. La primera marca l’equiparació dels preus de graus al tram més baix (17,69€). La segona iguala el cost del màsters oficials amb els graus més barats, la qual cosa suposa una rebaixa del 70% en les titulacions d’aquest tipus. D’aquesta manera, s’incorporen dos dels punts de Compromís contra la crisi educativa que les assemblees de facultat i organitzacions estudiantils plantejaven. No obstant, l’esmena que reclamava eliminar la penalització econòmica sobre l’alumnat que s’ha de tornar a matricular d’una assignatura després d’haver-la suspès no ha sortit endavant.
Sens dubte, la consolidació de la rebaixa de taxes suposa alleugerar una part important de la càrrega que els i les estudiants afrontem a l’hora d’entrar a la universitat. La lluita del moviment estudiantil ha sigut clau en aquest procés, on els companys i companyes de Contracorrent també hem participat des de les assemblees de facultat sense deixar de plantejar els límits del programa i l’estratègia adoptada.
Plantejar lluitar per unes mesures que deixen fora el gruix d’estudiants de les famílies amb menys recursos - tal i com fa la ILP - suposa limitar-se a allò que el Govern pot assumir sense molestar-lo gaire. En altres paraules, significa negar-se a deixar enrere la confiança en ERC i Junts.
Per això, continuem defensant que l’única manera de garantir la possibilitat d’accés dels fills i filles de la classe treballadora i els sectors populars a la universitat és assegurar la gratuïtat mitjançant impostos extraordinaris a les grans fortunes i els beneficis empresarials per sufragar-ho. Alhora, plantegem la implementació de mesures complementàries com les beques salaris per no haver d’estudiar i treballar en precari.
Ara bé, aconseguir-ho passa per trencar amb tota confiança en la Generalitat i enfrontar-la, tot impulsant un moviment estudiantil autoorganitzat en assemblees a cada universitat i de forma unitària amb la classe treballadora.
