Amb 3.230 aturats més i 7.366 cotitzadors menys que el mes anterior ha tancat aquest mes de juliol, en una de les pitjors xifres a l’estiu des de l’esclat de la crisi econòmica de 2008. El govern atribueix el canvi de tendència al final dels contractes de docents (molts dels quals, com els interins, van a l’atur en acabar el curs) i a l’avançament de les contractacions estivals al mes de juny.

El total de cotitzadors a la seguretat seria de 20.340.964 persones, havent-se aconseguit el rècord el mes de juny i el total d’aturats ascendiria al juliol a 2.883.812 persones. Unes dades que corresponen al clima d’inestabilitat global provocat per la guerra, on la pujada de la inflació i dels tipus d’interès, així com la desacceleració econòmica provocada per la crisi energètica estan a l’ordre del dia.

Un problema que, lluny de ser inevitable, té la seva causa en el comportament irracional dels governs capitalistes, que no sols envien armament i munició perquè continuï la guerra (així com imposen sancions a Rússia, que són també eines de guerra) i duen a terme una política imperialista de rearmament que empobreix les arques públiques, sinó que tampoc toquen els beneficis de les elèctriques. En el cas de l’Estat espanyol, l’“impost extraordinari” del govern ni tan sols supera la pujada en la despesa militar.

La inflació és un altre problema al qual s’enfronten els treballadors, tant els que estan en atur com els que continuen comptant amb una ocupació, perquè mentre se situa en un 10%, els salaris tot just van pujar de mitjana una tercera part l’últim any. Tot això porta a un empobriment col·lectiu i a una atmosfera d’incertesa.

Les dades sobre quins sectors s’han vist més afectats per la pujada de la desocupació i la caiguda d’afiliacions són, també, reveladors. Mentre que el sector de l’hostaleria sembla sortir més o menys indemne, d’altres com el de l’educació o l’agricultura són els més afectats.

El sector hostaler compta al juliol amb gairebé 23.000 afiliats a la Seguretat Social més, una xifra usual en aquesta època de l’any. Encara que sabem que, en aquest sector, l’ocupació és tremendament precari, per la qual cosa molts més treballadors podrien estar treballant sense contracte i sense estar donats d’alta en la Seguretat Social, a canvi de salaris de misèria.

Però en altres sectors, com el de l’agricultura, l’afiliació és de 51.496 persones menys. Una cosa relacionada amb les terribles onades de calor que s’han sofert en tot l’Estat durant els últims mesos. El govern parla d’un “ajornament” en el treball en el camp per les altes temperatures, però el que podria estar en joc és una part important de les collites que, abrasada per les altes temperatures, estaria totalment perduda.

Només l’onada de calor de juny va provocar un important minvament en la collita de cereals, que, especialment en cultius a Castilla y La Mancha, va arribar a ser de fins al 50%.

No obstant això, el sector on els afiliats van caure més al juliol va ser l’educatiu, amb 115.528 afiliats menys. Això és pel fet que la fi de curs ha suposat també la fi de nombroses contractacions de personal contractat abans de la reforma laboral. Es tracta de treballadors que, si bé fan un treball com a interins fixos discontinus, o bé suplències, estan contractats amb un model precari, en el qual almenys dos mesos a l’any van a l’atur perquè ni l’Administració en el cas dels centres públics, ni les empreses en el cas dels privats, mantenen la contractació a l’estiu.

En molts casos, eren contractes COVID, de reforç dels centres durant la pandèmia, perquè es buscava reduir la ràtio d’alumnes per classe. Ara, a tots aquests treballadors els espera un futur incert, i la Llei Iceta contra la qual protesten els docents, no acaba amb la temporalitat, sinó amb els treballadors temporals.

La indústria de moment es deslliura de la caiguda de l’atur, encara que a nivell europeu tot el sector està en fase de contracció, per una frenada en les comandes derivat de la inflació i el racionament de gas a Europa. En el cas de la construcció, el sector només té 651 afiliats més al juliol, xifres que podrien tenir a veure també amb les altes temperatures.

Per comunitats, l’evolució de l’atur ha estat desigual: va disminuir a la Comunitat Valenciana, Andalusia i Astúries per la temporada de turisme, però va pujar a Catalunya, La Manxa i Madrid sumant entre les tres més de 8.000 nous aturats. Al setembre, l’ocupació podria caure també en les comunitats on va créixer a l’estiu, perquè es tracta d’ocupacions molt temporals i vinculats a l’hostaleria.

El que és clar és que la inflació provocada per la guerra, la inestabilitat econòmica i la crisi energètica i de la cadena de subministraments continuarà tenint impacte sobre les dades d’ocupació del país. Els qui, de moment, s’estan veient més afectats, són els docents, però també altres sectors com l’els autònoms, sent la seva caiguda d’afiliació un altre factor clau per entendre les dades de la Seguretat Social.

La lluita contra la inflació, que en part ja s’està donant en les vagues per tota Europa en sectors estratègics com el portuari, és una qüestió clau que també hem de tenir en compte per entendre la situació. I és que hi ha augment d’atur i precarietat, però també pot haver-hi un increment en la conflictivitat social en el pròxim temps.

En lluites com les de Ryanair a l’Estat espanyol o els portuaris alemanys el que està en joc és qui ha de pagar els costos de la crisi, si són els capitalistes o els treballadors. I el que ha d’aixecar la classe treballadora, tant la que treballa com la que està desocupada, és un programa de lluita que faci pagar la crisi a la patronal, que continua enriquint-se a la seva costa. Un programa que s’aliï amb la resta dels sectors que viuen les conseqüències de la precarietat i la crisi, i no sols se centri en les reivindicacions concretes de cada sector. I que denunciï rabiosament que la fi de la crisi passa per parar la guerra a Ucraïna, on dos bàndols reaccionaris han provocat ja el desplaçament de milions de persones i la mort de milers d’elles.