Política Estat espanyol

FONS EUROPEUS

Ajudes milionàries per a rescatar a la patronal de l’automòbil

Aquest dimarts Pedro Sánchez va presentar les línies generals d'inversió dels 140.000 milions d'euros que rebrà l'Estat espanyol del fons de recuperació europeu. El paquet més gran està destinat a rescatar a la indústria de l'automòbil, una de les grans beneficiades pels ERO i especialista a precaritzar les condicions de treball any rere any per a una major explotació dels seus treballadors.

Ivan Vela

Barcelona | @Ivan_Borvba

dijous 15 d’abril| edició del dia

Ja estan fixades les línies generals que traçaran el repartiment dels 140.000 milions d’euros que entre ajudes i crèdits rebrà l’Estat espanyol del fons d’ajuda europeu. Un pla que cerca, en paraules de Pedro Sánchez, “la major modernització d’Espanya des de l’entrada a UE”.

Però més enllà de les declaracions, la veritat és que les línies generals dissenyades per l’Executiu “progressista” es mouen entre dos objectius clars. D’una banda acontentar les exigències de Brussel·les, especialment quant a la legislació laboral i les pensions –atacs antipopulars en tota regla- i al mateix temps a acontentar les diferents patronals estatals que no es volen quedar sense el seu tros de pastís.

Quant al primer objectiu, tenim l’exemple de l’anunci del ministre de Seguretat Social José Luís Escrivá que va deixar clar aquesta setmana que l’objectiu del Govern és retardar l’edat real de jubilació amb miserables incentius, d’una banda, i penalitzacions a les jubilacions anticipades per un altre. Per no parlar de la reforma laboral que va passar de ser un objectiu dels partits del govern quan estaven en l’oposició a ser intocable ara.

Referent al segon objectiu, tenim l’exemple del sector automobilístic i el seu pes en el repartiment de les ajudes del fons europeu. La veritat és que des de l’esclat de la crisi pandèmica, estesa ràpidament a crisi social i econòmica, l’Executiu de Sánchez i Iglesias ha buscat minimitzar les pèrdues de les grans patronals. Ho va fer, per exemple, amb els ERO i que la classe treballadora pagués els costos (directament amb la pèrdua d’un 30% del salari i indirectament ja que va ser costejat amb fons públics), ho va fer permetent un estiu “normal” per a la patronal turística o el va fer preservant els beneficis de les grans farmacèutiques i del sector privat de la sanitat.

No anava a ser diferent ara que el pastís de les ajudes agafa forma i toca repartir. En aquest sentit la patronal de l’automòbil s’emporta el gros. Sota el pompós nom de “Estratègia de mobilitat sostenible”, el govern destinarà ni més ni menys que 13.200 milions a la inversió en aquest sector per a fomentar la fabricació i l’obtenció de vehicles verds, incloent els de recàrrega.

Ja des de l’inici d’aquest mes d’abril es va posar en marxa el Pla Moves III, que habilita una partida de 400 milions en ajudes per a la compra de vehicles elèctrics. Una partida que a més pot ser ampliada a 800 milions. Aquest pla ve a substituir el Pla *Renove, que va finalitzar a l’inici de l’any i que era una de les demandes més fortes de la patronal.

D’aquesta manera el paquet d’ajuda més gran li ho adjudica una patronal que està en la davantera de l’explotació laboral amb la implementació de mesures que precaritzen cada vegada a les i els treballadors del sector.

Durant aquest any de pandèmia, per limitar-nos al període més immediat, el sector de l’automòbil ha estat dels quals més s’ha beneficiat pels ERO. El 75% de les empreses del sector, tenint en compte concessionaris, tallers i fàbriques contractistes, ha usat aquesta fórmula per a enviar a casa als seus treballadors amb un salari reduït.

El cas més sonat és el de Ford Amussafes, que planteja un expedient d’extinció d’ocupació de 630 treballadors, sense comptar amb els treballs que es veuran afectats en les empreses auxiliars. I tot és quan la multinacional, amb seu a Detroit, s’ha portat més de 100 milions d’ajudes públiques, en aquest cas de la Comunitat Autònoma Valenciana.

Una cosa similar succeeix a Catalunya amb Nissan, si bé en aquest cas ja ni tan sols parlem d’ERTO, sinó del tancament de plantes de producció senceres que afecten 3.000 treballadors directes i més de 20.000 persones que treballen en empreses auxiliars. En aquest cas l’empresa nipona va rebre en els últims quinze anys fins a 25 milions d’ajudes de la Generalitat.

Clars exemples de la facilitat amb la qual els diners públics ha corregut cap al sector de l’automòbil amb l’únic objectiu de lucrar a la patronal i augmentar els seus beneficis. Res d’aquesta inversió ha repercutit a favor dels treballadors, ni a través de salaris ni a través de millors condicions. Més aviat tot el contrari.

En l’última dècada la indústria de l’automòbil ha avançat en l’externalització de tasques centrals de la seva cadena de producció. Per això no és estrany, per exemple, el cas de Nissan a Catalunya, on un tancament afecta 3.000 treballadors directes però més de 20.000 indirectes.

Òbviament un dels grans beneficis d’aquesta pràctica, també molt estesa en altres sectors com el turístic, és sense cap dubte l’estalvi en costos salarials. I és que en aquest punt, la patronal de l’automòbil, de la mà de les direccions sindicals burocràtiques de CCOO i UGT, van introduir i van normalitzar la proliferació de les contractes o la doble escala salarial, alguna cosa que coneixen molt bé en SEAT o en la mateixa Nissan, on fa més de dues dècades que compten amb aquesta divisió.

Amb aquesta mesura les patronals van poder rejovenir les seves plantilles, beneficiant-se d’ajudes per a prejubilacions alhora que reduïen costos en el salari contractant per un menor salari. Jugada rodona. I tot això amb el beneplàcit de Governs, central i autonòmics i burocràcia sindical.

És per això que aquesta decisió de l’Executiu, d’atorgar el paquet més gran d’ajudes al sector de l’automòbil s’emmarca en la comunió existent entre Governs, burocràcia sindical i patronal de les últimes dècades destinada a afavorir el creixement i enriquiment dels empresaris.

No hi ha sorpresa possible i més enllà del discurs climàtic com a cortina de fum en aquest cas en boca de governs i patrons, l’objectiu és obrir una via de transmissió d’ajudes a la patronal automobilística. De la mateixa manera que, per exemple, l’anunci d’ajudes a la rehabilitació d’habitatges és tot un suport a la patronal de la construcció.

Igual que durant la pandèmia, el nord d’aquest Executiu i de qualsevol partit del Règim és salvaguardar els interessos patronals per a mantenir els seus guanys mentre avancen en les retallades perquè nosaltres, la classe treballadora, les dones, els immigrants i la joventut paguem una vegada més la factura.




temes relacionats

Pandèmia   /    #Covid-19   /    #Coronavirus   /    Govern de coalició PSOE-UP    /    Unidas Podemos   /    Política Estat espanyol   /    Indústria automotriu   /    PSOE

Comentaris

Comentar