Món obrer Estat espanyol

COVID I CAPITALISME

Així s’està preparant un rebrot que afectarà encara més a la classe treballadora, precaris i migrants

Mentre Alemanya i la Xina ja tenen importants rebrots, a l'Estat espanyol han aparegut els primers focus. Treballadors migrants temporers, treballadors de la indústria càrnia i personal de residències, entre els grups més afectats. El rebrot s'acarnissa amb la precarietat.

dimecres 24 de juny| edició del dia

Fins al moment, els mitjans han informat de brots parcials en algunes localitats de l’Estat espanyol com Bilbao, Osca, Múrcia i Lleida. En el cas d’Osca, quatre comarques van haver de retrocedir a la fase 2. Un dels brots es va confirmar en una empresa hortofructícola, que va acabar tancant, davant l’aparició de 14 casos de treballadors contagiats aquest diumenge. Segons el Butlletí Oficial d’Aragó, aquest contagi comunitari està vinculat al "entorn laboral de treballadors agrícoles temporals, tant en explotacions com en indústries". Es tracta en la seva majoria de joves migrants.

A València, sis treballadors de l’empresa càrnia Uvesa van donar positiu per Covid aquesta setmana. Els sindicats van denunciar que durant tota la pandèmia va haver-hi en aquesta planta un nombre “alarmant” de baixes laborals. Des de CCOO asseguren que “no es respectaven les mesures de distanciament social” pel que “era previsible que quelcom d’aquest tipus pogués passar". A Lleida, el focus de rebrot es troba en una residència d’ancians, amb 13 residents i cinc treballadors infectats. Les residències i el personal sanitari, amb treballadors i treballadores de la “primera línia” es troben entre els sectors més afectats durant la pandèmia.

“Haig de dir que hi haurà brots. L’important és que els tinguem controlats el més ràpid possible i que tots els que tinguin símptomes reaccionin molt ràpid anant als centres sanitaris. L’important és la rapidesa”, ha sostenia aquest dimarts la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, com si estigués en la responsabilitat individual de la població prevenir un rebrot. En el cas dels temporers d’Osca, l’empresa ha culpabilitzat directament als treballadors, sostenint en els mitjans que els joves es van contagiar fora de les seves instal·lacions per haver participat d’un “botelló”.

No obstant això, si ens detenim a analitzar el que ja està ocorrent en altres països, per a anticipar el que pot ocórrer aquí, és fàcilment verificable que molts d’aquests brots de contagi tenen un caràcter de classe, marcats pel racisme i la precarietat.

A Alemanya, que havia donat per superat el Covid, un important rebroti afecta especialment als treballadors d’un escorxador de porcs en la localitat de Gütersloh, en una planta en la que més de 1300 treballadors van donar positiu per Covid. Això va portar al govern a confinar a més de 640.000 persones en les localitats pròximes. Durant el pic de la primera onada de la pandèmia, altres escorxadors havien funcionat com a veritables “incubadores” del virus, amb un contagi molt estès entre els seus treballadors. La indústria càrnia alemanya empra sobretot mà d’obra migrant provinent dels països de l’Est.

El mateix ocorre als Estats Units, on la indústria càrnia és un focus d’alts contagis en diferents Estats. Per què ocorre això? Les condicions laborals, d’extrema precarietat, on les patronals es “estalvien” la protecció dels treballadors, sense mantenir distàncies de seguretat, exposats a baixes temperatures durant llargues jornades, preparen les condicions ideals per a la propagació del virus. A aquest coctel se li suma que en la seva majoria són treballadors migrants, que moltes vegades temen ser acomiadats si protesten, o ser expulsats del país si són acomiadats.

Una situació similar apareix en altres sectors “essencials” com la indústria agrícola, i el treball de recol·lecció en el camp, o entre els treballadors de la construcció, on també la població migrant és important.

El biòleg Rob Wallace assenyala, sobre la base d’estudis realitzats als Estats Units, que el Covid té més incidència en els sectors de la indústria càrnia i el treball agrícola “la disciplina laboral i remuneració són romanents dels dies de l’esclavitud”. Aquests sectors “depenen de la mà d’obra negra, llatina i immigrant. La demografia està impresa en les incidències de COVID resultants. Fins i tot abans de COVID, com més gran és la força de treball llatina, especialment en la producció d’aliments i en els magatzems -els punts calents de COVID- més nombrosos són els greuges registrats i menors els controls”.

El cas del nord d’Itàlia, on les patronals van pressionar per mantenir en funcionament les fàbriques en plena pandèmia, van transformar la regió en focus de defuncions obreres, quelcom que indicava també la composició de classe i racial del mapa del contagi del virus. En els escorxadors alemanys o de València, en la indústria agrícola de Huelva, Andalusia o Califòrnia, els treballadors s’han contagiat massivament perquè les patronals prioritzen els seus guanys sobre les vides.

Si la primera onada de Covid va colpejar especialment als barris obrers i populars, als treballadors i treballadores més precàries dels sectors essencials, als migrants sense drets, el rebrot pot ser un segon assot encara més dur ja que ara se suma a l’efecte de la crisi econòmica, la precarietat, la desocupació i la falta de recursos. Per això, la formació de comitès d’higiene i seguretat sanitària en tots els llocs de treball, triats democràticament pels treballadors i treballadores, és una mesura urgent per a evitar-ho.

[

Et pot interessar: Perquè es mereix menys una auxiliar d’infermeria que un metge? Una paga que no compensa les retallades

  •  >https://www.esquerradiari.cat/Perque-es-mereix-menys-una-auxiliar-d-infermeria-que-un-metge-Una-paga-que-no-compensa-les]
  • A l’Estat espanyol, des del Govern asseguraven aquest dimarts que tornaran a implementar confinaments locals o generals, en cas de rebrot. No obstant, no es pren ni una de les mesures més urgents per a evitar-ho. Perquè les empreses, que continuen rebent ajudes mil milionàries per part de l’Estat, estan tornant a la seva “normalitat” de treballs precaris, sense totes les mesures de protecció necessàries per als treballadors, posant en risc a les plantilles i a les seves famílies.

    Perquè es mereix menys una auxiliar d’infermeria que un metge? Una paga que no compensa les retallades

    I com trobarem el sistema sanitari en cas d’un rebrot? La realitat és que molt poc ha canviat, ja que el Govern es nega a prendre mesures urgents com nacionalitzar sense pagament les empreses de la sanitat privada que s’han enriquit a costa de la pública, contractar massivament nou personal als hospitals o reconvertir part de la indústria per a la producció de respiradors i altres inputs.

    Un programa anticapitalista i de classe per a enfrontar la catàstrofe econòmica que ve

    En diverses ciutats, el personal sanitari fa concentracions cada setmana en defensa de la sanitat pública, i, en diversos casos, enfrontant intents directes de privatització o els acomiadaments de part del personal contractat durant el pic de la pandèmia. Unir la lluita dels sanitaris amb l’organització dels treballadors i treballadores essencials mitjançant comitès de seguretat i higiene en els llocs de treball, així com la lluita per imposar mesures d’emergència com les que assenyalem, serà clau per a poder enfrontar una nova ona del virus, que es combinarà amb la crisi social que ja es descarrega sobre la classe obrera, les persones migrants i la joventut precària.

    Solidaritat amb “Sanitàries en Lluita”: monitores del lleure, Acciona i serveis socials




    temes relacionats

    Rebrot   /    #Covid-19   /    Capitalisme   /    Món obrer Estat espanyol

    Comentaris

    Comentar