Arriba el final de curs i amb ell les proves d’accés a la universitat arreu de l’Estat. A Catalunya, les PAU han començat aquest dimecres 7 de juny. Molts exàmens en pocs dies on els estudiants de Batxillerat hauran de vomitar la informació memoritzada per tal d’aconseguir la nota necessària per entrar a la carrera triada.

La llei de l’oferta i la demanda és la que marca la temuda nota de tall per accedir a la formació universitària desitjada. Major demanda rep un grau i menys places té, major serà la nota d’accés. Aquest sistema de selecció res té a veure amb les necessitats socials o el desig de coneixement de l’alumnat.

Serveixi d’exemple un dels graus amb major nota més alta, Medicina. Els anys de retallades i la pandèmia han deixat devastada la sanitat pública, sent la sobrecàrrega de treball i la falta de personal problemes que l’estan portant a una situació gairebé de col·lapse. Hi ha molts joves que volen estudiar ciències de la salut, però poques places ofertes. En el cas de Medicina, 4 de cada 5 estudiants es queden fora a Catalunya abans d’entrar. Infermeria apunta en la mateixa línia: 4.500 sol·licituds pel primer curs per a menys de 2.900 places. Mentrestant, segons els sindicats de les treballadores i treballadors sanitaris es necessitarien almenys 1.000 metges i metgesses de capçalera en el territori català.

Aquesta mateixa lògica de mercat dels estudis superiors s’aplica en l’accés a la Formació Professional. Si bé no existeix una prova d’accés com a tal, la nota de l’expedient fins a 3r o 4t de l’ESO (segons la comunitat) per a grau mitjà i del Batxillerat per als superiors s’erigeixen com una barrera moltes vegades infranquejable. El present curs, 1.222 alumnes es van quedar oficialment sense cap plaça després del procés d’inscripció. No obstant, la xifra real és encara major, ja que 10.000 joves van renunciar per la impossibilitat d’estudiar el cicle desitjat.

Sota una aparença de meritocràcia, les PAU es presenten com un mecanisme d’igualtat d’oportunitats pels estudiants dels instituts públics, privats i concertats. Res més lluny de la realitat perquè la “carrera” ha començat molt abans.

La concertada rep el 43% del pressupost d’educació, malgrat representar tan sols el 32% dels centres. Mentre els col·legis de fundacions, societats privades i l’Església s’emporten els diners, l’escola pública infrafinançada acull a 2 de cada 3 estudiants que pateixen dificultats socioeconòmiques. Si a més has arribat aquí durant l’escolarització els punts per quedar-te en el camí augmenten. A Catalunya, l’alumnat d’origen migrant representa el 13% en l’ESO, però representen el 32% d’aquells que no arriben a graduar-se i suposen només un 8% del Batxillerat.

Els fills i filles de famílies de classe treballadora parteixen per tant amb desavantatge atès que són els més castigats per les dècades de retallades en l’educació pública mantingudes pels diferents governs de la Generalitat. Si a tot això sumem les conegudes notes inflades de la privada o les possibilitats de tenir reforç extra, pocs dubtes queden que les PAU són un tall de classe.

La quantitat de places la dicten les necessitats del mercat i l’escàs finançament aportat pels governs. D’una banda, la Generalitat d’ERC aquí i els governs de la resta de comunitats mantenen topat l’accés de la joventut precària a la universitat i els cicles de Formació Professió a través la limitació de les places o les matrícules desorbitades com a barreres d’entrada. Per la seva parta, els Consells Socials que dirigeixen en les universitats – integrats per alts càrrecs de la institució i grans empreses – decideixen sobre què s’estudia.

Si ERC continua en la línia de l’elitització iniciada des del Pla Bolonya i aprofundida per Artur Mas, el Ministeri d’Universitats en mans d’Unides Podem aposta per la mateixa via. La LOSU de Castells-Subirats comparteix l’essència de la LOU aprovada pel govern d’Aznar: obrir més la porta les grans empreses mentre la hi tanca a l’alumnat amb menys recursos.

Acabar amb el model segregador i classista de les PAU i el sistema d’accés per “nota de tall” és urgent si es vol començar a defensar una educació universal real i efectiva en tots els seus nivells. Lluitem per universitats i una FP d’accés lliure i gratuït. Per això, cal augmentar les places en les etapes d’educació superior fins a cobrir demanda i finançar-ho a través d’impostos extraordinaris a les grans fortunes i els beneficis empresarials. Contra el model d’universitat-empresa, organitzem-nos per universitats sota gestió de l’alumnat, personal docent i no docent amb majoria estudiantil per a tirar als interessos privats.

Davant l’elitització de la universitat i l’amenaça de la dreta neoliberal, les forces per lluitar per aquestes demandes no es troben en els “progressistes” que han demostrat governar aplicant les polítiques de la dreta des de la Generalitat i la Moncloa. Contràriament, l’energia resideix en el potencial de desenvolupar un gran moviment estudiantil que, unit amb els sectors de treballadors en lluita, planti cara als governs de torn a través de l’autoorganització i la mobilització.

Volem gaudir del plaer d’estudiar lliures de la lògica del benefici per a una minoria perquè desitgem cultivar un altre tipus de coneixement que serveixi a les necessitats de la majoria, així com donar resposta als problemes de les i els treballadors. Organitzem-nos perquè l’educació en tots els seus nivells sigui un dret real i efectiu pels fills i filles de classe treballadora i els sectors populars.