Jovent

ELECCIONS ESTUDIANTILS UB

Aitor de Contracorrent: “Als qui ens van votar els dic que s’uneixin a organitzar la ràbia”

Entrevistem a Aitor, estudiant de tercer del Grau de Ciències Polítiques en la Universitat de Barcelona, i recentment electe al Consell d'Estudis com a part de la candidatura “Rebel·lió a les Aules”, de la qual és part la seva agrupació Contracorrent.

divendres 21 de maig| edició del dia

Aquesta setmana s’han realitzat les eleccions universitàries en la Universitat de Barcelona, en elles has estat electe com a representant estudiantil en el Consell d’Estudis de Ciències Polítiques i de l’Administració per la llista “Rebel·lió a les Aules”. Quins són els eixos amb els que heu participat en aquestes eleccions?

“Rebel·lió a les Aules” és una llista que impulsem des de dues agrupacions juvenils, Joventut en Peus, Pan y Rosas i Contracorrent, on milito. És una candidatura d’esquerres, des de la qual hem defensat un programa que inclou mesures d’emergència davant la universitat pandèmica, com el retorn d’una presencialitat segura o la devolució de les matrícules d’aquest curs, donada la crisi que patim la joventut i les nostres famílies.

Alhora lluitem per la gratuïtat i contra la universitat neoliberal, per la sortida de les empreses de la universitat, i la fi de la precarietat de més de la meitat dels professors o el personal de serveis, i contra l’anti-democràcia del sistema de govern i la casta de degans i rectors.

Volem una universitat al servei de la classe treballadora i el poble, no de les empreses, i per a això proposem un govern amb majoria estudiantil i representació proporcional de tots els treballadors docents i no docents.

Què li diries a les i els estudiants que us han votat?

En primer lloc que moltes gràcies. Les eleccions universitàries no solen tenir molta participació. És normal perquè la gent no veu que serveixin de molt, en els òrgans som una minoria.

Hi havia una altra candidatura impulsada per altres agrupacions d’esquerra, “Fem-la Pública” en la qual vam decidir no integrar-nos. Va ser així perquè el programa que aixecaven era al nostre parer, ni tan sols incloïa la demanda de la gratuïtat o acabar amb el sistema de govern estamental i anti-democràtic. Els seus punts els compartim, però no podem quedar-nos aquí, ni tampoc plantejar-los només cap als rectors sense apuntar als governs responsables de l’emergència educativa agreujada amb la pandèmia.

Crec que si ens han votat és perquè comparteixen el programa que proposem que t’explicava, i també la nostra proposta de com aconseguir-ho, des d’un moviment estudiantil basat en assemblees de base, democràtiques i coordinades, independent dels rectors i que els enfronti a ells, a la Generalitat i al ministeri d’Universitats.

A totes elles i ells els diria que s’organitzin amb nosaltres, cal organitzar la ràbia i lluitar junts per aquestes reivindicacions. Fa només 10 dies realitzavem una trobada juvenil amb companys i companyes de tot l’Estat en la que vam participar 150 joves. És hora que la nostra generació ens posem al capdavant de lluitar contra aquesta universitat que ens expulsa, els governs que ens condemnen a la misèria i aquest sistema que no té res a oferir-nos.

Què esperes poder aconseguir des de la teva participació en el Consell?

De la participació poca cosa. Això ja ho hem dit durant la campanya. Aquests òrgans, com el Claustre o la Junta de Facultat, estan dissenyats perquè els representants estudiantils, dels associats o el personal de servei no puguem aconseguir res. La majoria és per als representants d’allò més alt del professorat i la casta de catedràtics, que tenen un i mil llaços, convenis i prebendes amb les empreses que usen la nostra universitat com a centre de formació i recerca low cost.

En el Consell es decideixen plans d’estudi, es regulen les pràctiques, els horaris, formes d’avaluació.... i allà lluitarem pel que defensem, pràctiques remunerades, sistemes i calendari d’avaluació acordats amb les i els alumnes... També per portar les queixes i demandes dels estudiants. No vull ser com molts representants estudiantils, que són elegits i fins a les següents eleccions ningú sap res d’ells. Vull que tots els estudiants sàpiguen que poden contactar-me, parlar amb mi... per a plantejar les seves qüestions en les reunions de Consell.

Però sobretot és un lloc on assabentar-nos de primera mà del que es vol fer i avançar-nos perquè tots els estudiants ho sàpiguen i poder organitzar-nos per a imposar amb la mobilització aquestes reivindicacions. La participació en les institucions ha de servir-nos per a enfortir la mobilització i l’organització estudiantil. No hi ha una altra via.

Finalment, en la vostra campanya repreníeu una frase del Maig del 68 “criticar la universitat de classe, per a qüestionar la universitat de classes”. Quina relació ha de tenir el moviment estudiantil amb tota la resta que passa més enllà de la universitat?

Nosaltres entenem el moviment estudiantil com alguna cosa que va més enllà de les reivindicacions dels i les estudiants.

Pensa que quan diem que en les facultats estan a servei de les empreses no és només perquè en Enginyeria investiguen el que demana SEAT, o en Farmàcia el que demana Grifols... també les universitats són una font de producció d’ideologia per a legitimar l’ordre de les coses. Per això creiem que hi ha una batalla també per les idees, de combatre la ideologia burgesa que en carreres com la meva, Ciències Polítiques, és l’ADN del pla d’estudis. Per això li donem molta importància a discutir en classe, en els seminaris... i a organitzar també cursos, xerrades, grups d’estudi... sobre marxisme, marxisme i gènere, història de les revolucions...

Però a més, el moviment estudiantil ha de prendre també les reivindicacions de la resta de la comunitat educativa, dels estudiants de secundària o de les treballadores docents i no docents, que en la UB són en la seva majoria associats precaris i subcontractats. També donar suport a les lluites de les i els treballadors, soldar una unitat obrer-estudiantil que és el que ens pot donar més força.

I pel seu lloc intervenir com a moviment estudiantil en tot el que passa fora, en les lluites per la llibertat d’expressió, com va passar amb això de Hasél, per l’autodeterminació, com vam fer en 2017 o 2019, que ens manifestem al costat dels nostres amics contra la precarietat laboral i les morts en el treball, com el cas del Xavi, el noi de 19 anys de Cornellà que va morir fa menys d’un mes en una fàbrica per falta de mesures de seguretat, o ara contra les polítiques imperialistes i racistes del govern “progre” a la frontera....

La joventut, sigui estudiantil o treballadora, hem d’estar en primera línia contra un sistema que ens deixa sense futur i els governs de torn al seu servei, i les facultats són també una trinxera en tot això.




temes relacionats

Universitat de Barcelona   /    Contracorrent   /    Mobilització estudiantil   /    Universitats públiques   /    Jovent   /    Moviment estudiantil   /    Barcelona

Comentaris

Comentar