×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Acord de govern PSOE i Sumar: promeses socials buides i reforç de compromisos imperialistes

El pacte de legislatura inclou la promesa de reducció de la jornada laboral, a més de mesures sobre política fiscal, lloguers, transport o cures. No obstant això, la lletra petita indica que no són més que “bones intencions”, subjectes a l'acord de la CEOE. I, sobretot, que tot l'acord depèn del vot de Junts i el PNB, dos partits profundament propatronals. Així que, parlant clar, l'acord és pur fum.

Jaime Castán

dijous 26 d’octubre de 2023
Facebook Twitter

A primera hora d’aquest dimarts, PSOE i Sumar feien públic el seu pacte d’investidura, a l’espera de tancar acords amb les altres forces parlamentàries aliades i imprescindibles per a obtenir una majoria que permeti una reedició del govern. Pedro Sánchez (PSOE) i la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz (Sumar), presentaven en el Museu Reina Sofia el contingut de l’acord després del Consell de Ministres.

Entre les mesures destaca tot tipus de promeses. La seva proposada “estrella” és la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals, però també d’altres com mantenir la rebaixa del transport en 2024, mesures per frenar els preus del lloguer, limitar els vols curts, ampliació dels permisos de maternitat i paternitat a 20 setmanes, topar els dies en llista d’espera de la sanitat pública o mesures fiscals respecte als impostos per a la banca, les elèctriques o les grans fortunes.

Però el pacte deixa de costat l’exigència de regularització per a les persones migrants i la derogació de la llei mordassa. Reafirma el compromís guerrerista amb l’OTAN i la Unió Europea, mentre no mou fitxa del seu suport a l’Estat colonialista i criminal d’Israel.

El full de ruta previst per aquest acord de govern és continuista i les promeses recorden molt a les de 2019, més destinades als titulars i a la galeria, que a la seva traducció en la realitat. Promeses que quan directament no són abstractes o sense entrar en els detalls, com en el cas de la reforma fiscal, estan condicionades pel suport, en primer lloc, dels vots de partits patronals com Junts o el PNB, i de la pròpia patronal. Per tant, són promeses que, de nou, poden quedar en un calaix, com ja han quedat la derogació de la llei mordassa o de les reformes laborals.

En el cas de la “mesura estrella” de l’acord, la reducció de la jornada laboral, el text especifica que “reduirem la jornada laboral màxima legal sense reducció salarial per establir-la en 37 hores i mitja setmanals. La seva aplicació es produiria, hipotèticament, de manera progressiva reduint-se fins a les 38,5 hores en 2024 i culminant-se en 2025”. Una reducció a 37,5 hores que Sumar proposava aplicar de manera immediata i que ara es preveu aplicar ara en 2025, sempre que aquest acord sigui secundat per la resta de socis parlamentaris. No obstant això, l’avaluació de la jornada laboral i la continuació de la reducció queda supeditada “a la constitució de “una taula amb els interlocutors socials que avaluï els resultats de la reducció i continuï avançant en la disminució de la jornada legal”, és a dir, al beneplàcit de la patronal.

És la pròpia patronal la que ve aplicant jornades laborals reduïdes, a través de contractes parcials amb salaris de fam, que li serveixen en bona part com a eina per precaritzar i superexplotar a la classe obrera, sobretot la més jove.

Com ja denunciem amb les xifres d’“ocupació rècord” anunciades i aplaudides pel govern, després de les xifres s’amaga una realitat laboral de salaris que no aconsegueixen, hores que no es cobren, i jornades parcials o que no acaben. Ni tan sols l’actual jornada de 40 hores és respectada en els sectors més precaris de l’economia, com poden ser l’hostaleria o el comerç. Ara PSOE i Sumar anuncien aquesta reducció que tot indica que, d’emportar-se avanci, serà a mesura de la patronal i sense qüestionar les irregularitats que existeixen de fons.

Els salaris porten acumulant una pèrdua del poder adquisitiu que no ha estat revertida per les millores salarials de l’SMI que ha aplicat aquest Govern i que reafirma en el text. Un SMI molt lluny encara dels 1.500 euros que es considera la xifra mínima d’acord amb el preu de la canastra familiar, sent la pujada salarial acumulada que es preveu per als pròxims quatre anys (2022-2025) del 13,4%, mentre que la pujada de preus acumulada ascendirà al 18,4%, i tot això si es compleixen les previsions.

En la qüestió de l’habitatge, el pacte de govern deixa fora compromisos reals que facin efectiva l’aplicació de la ja de per si mateix limitada Llei d’Habitatge o per a regular els lloguers temporals, una eina de la qual se serveixen els especuladors de l’habitatge. El text parla d’augmentar el parc públic d’habitatge fins al 20% del total, quan avui a penes supera el 2%, sense entrar en els detalls concrets de mesures, del finançament o els terminis de la proposta, més enllà de la creació d’un registre de pisos deshabitats. S’esmenta la consolidació del “Bo Lloguer Jove”, que no qüestiona els preus alts del lloguer i suposa simplement un trasllat de diners públics cap als especuladors d’habitatge.

L’últim punt de l’acord, sota l’adornat títol d’“Una Espanya oberta al món i amb veu pròpia en l’escenari internacional”, i amb referències a la “pau” o als “drets humans”, el que es reforça és el compromís d’un possible Govern del PSOE i Sumar amb les polítiques imperialistes, racistes i guerreristas de l’OTAN i la UE. És a dir, reafirmar el compromís imperialista de l’Estat espanyol amb la Guerra a Ucraïna o amb Israel. No hi ha esment a la situació del Sàhara Occidental ni al dret d’autodeterminació sahrauí, calcigat per l’autoritària Monarquia marroquina, un autèntic gendarme a la frontera sud, aliada del Govern i l’Estat espanyol. I els esments a un “nou Pacte de Migració i Asil, que estigui en línia amb els valors de dignitat humana i solidaritat establerts en els nostres Tractats”, resulten insultants després de fets greus i de responsabilitat del Govern “progressista” com la Massacre de Melilla. Òbviament, cap esment de la idea de regularitzar a les més de 600.000 migrants en situació irregular a l’Estat espanyol. Clar que no, les patronals amigues del govern volen continuar tenint mà d’obra semi esclava i sense drets.

Mentre Gaza és bombardejada despietadament per l’Estat d’Israel, el reconeixement “unilateral” de l’Estat palestí del qual va parlar Sumar setmanes enrere ha quedat en el no-res. I la retirada del suport polític, econòmic i militar a l’Estat israelià o la retirada de tropes espanyoles del Líban, ni està ni se li espera. Res que sorprengui no només del PSOE, un partit imperialista fins a la medul·la, sinó també de Sumar, que ve acostant posicions amb Els Verds alemanys, una formació profundament proimperialista, pro OTAN i defensora del sinonisme.

Una vergonyosa frase al final del text de l’acord assenyala: “Apostarem pel reconeixement de l’Estat palestí conformement a la Resolució del Congrés dels Diputats de 18 de novembre de 2014”, que suposa posposar aquest reconeixement fins que la Unió Europea així ho acordi i “tenint en compte els legítims interessos de seguretat d’Israel”, és a dir, ho posposa indefinidament. Mentrestant, a l’actual Govern del PSOE i Sumar són còmplices de l’Estat sionista i la massacre al poble palestí.

El dirigent del PCE, Alberto Garzón, va qualificar avui de “magnífic l’acord reeixit” per a reeditar un govern “progressista”. El que és magnífica és la rentada de cara al PSOE i a les polítiques imperialistes de l’Estat espanyol per part d’aquesta esquerra del règim. En política, entre Sánchez i Díaz hi ha una sintonia total. El Règim, els grans capitalistes espanyols i l’imperialisme europeu no podrien sentir-se més a gust.


Facebook Twitter

Jaime Castán

Nació en Zaragoza. Es historiador, periodista de Izquierda Diario y milita en la Corriente Revolucionaria de Trabajadores y Trabajadoras (CRT) del Estado Español.

Segueix-lo a Twitter

@JaimeCastanCRT

Senseidrets: programes d'innovació o d'explotació de la Generalitat?

Senseidrets: programes d’innovació o d’explotació de la Generalitat?

La pagesia de Catalunya es concentra a Barcelona

La pagesia de Catalunya es concentra a Barcelona

7F | Jornada de lluita en solidaritat amb el poble palestí

7F | Jornada de lluita en solidaritat amb el poble palestí

Catalunya entra en alerta màxima per la sequera

Catalunya entra en alerta màxima per la sequera

Eleccions Galícia | El PP manté la seva majoria absoluta, el BNG creix a costa del PSdG i el “vell” neoreformisme s'enfonsa

Eleccions Galícia | El PP manté la seva majoria absoluta, el BNG creix a costa del PSdG i el “vell” neoreformisme s’enfonsa

Eleccions Galícia 18-F: què pot esperar el poble treballador?

Eleccions Galícia 18-F: què pot esperar el poble treballador?

Avals públics per a la compra d'habitatge: un regal del govern “progressista” per als bancs i especuladors

Avals públics per a la compra d’habitatge: un regal del govern “progressista” per als bancs i especuladors

El govern espanyol continua venent armes a Israel en plena invasió a Rafah

El govern espanyol continua venent armes a Israel en plena invasió a Rafah