Fa algunes setmanes es va conèixer mitjançant els comptes oficials de Twitter dels ministres de justícia de Dinamarca i Kosovo, l’acord entre tots dos països d’establir una presó a Gjilan, una localitat situada dins del territori del segon, a uns 40 km de la capital del país.
El centre penitenciari que actualment administra el govern local i on actualment hi ha uns 200 reclusos, a partir del 2023 passarà a estar regit per les lleis daneses i els seus funcionaris. En una avançada de la política antiimmigratòria que està duent a terme el país escandinau, la presó serà destinada a presos estrangers amb la finalitat de ser deportats al moment de complir la seva condemna. Segons el ministre danès Nick Heakkerup, el futur d’aquests “no està a Dinamarca i tampoc han de complir la seva condemna aquí”.
D’altra banda, el pacte estableix que el país balcànic rebrà a canvi 21 milions d’Euros anuals principalment per al desenvolupament d’energies renovables.
Aquesta dada no és menor, ja que Kosovo a més de ser una de les economies més pobres d’Europa, té un reconeixement limitat per un gran nombre de membres de l’ONU i aquest acord significa un assoliment significatiu en aquesta qüestió.
Sembla ser una cosa d’allò més contradictòria que, com assenyalen diversos mitjans, un govern emblema de l’“eficàcia” de les socialdemocràcies als països imperialistes, adopti una mesura tan medieval com és comerciar amb presos.
I és que la qüestió no acaba aquí. Pel costat del govern kosovar liderat pel partit nacionalista Vetëvendosje (Autodeterminació) no s’han donat massa detalls sobre el projecte. Com afirmen diverses ONGs de drets humans a Pristina, es veu amb molta preocupació l’agreujament de les condicions de vida dels presos i l’augment de la ja actual sobrepoblació de les presons kosovars.
L’augment de la crisi internacional ha generat onades migratòries majors cap als països més rics i ha estat el brou de cultiu perquè sorgeixi una extrema dreta deslligada que arremet sense cap complex contra les persones migrants. No obstant això, en el cas danès, com en molts altres països d’Europa, és la socialdemocràcia la que acaba implementant mesures contra els sectors oprimits i obre el terreny perquè l’extrema dreta continuï creixent. Aquestes, com veiem en aquest senzill exemple, poden incloure des de deportacions i vulneració de drets humans bàsics a costa del xantatge i de la dominació cap a les nacions oprimides.
La solució a la crisi no ha de passar per falsos governs progressistes que donen pas a l’extrema dreta. La solució és la de construir una alternativa al servei de la majoria social, és a dir que emprengui un camí per a acabar amb aquesta mena d’atrocitats d’un sistema decadent i miserable.
Comentários