Món obrer Estat espanyol

“A la hostaleria la precarietat existeix abans del covid, treballant més de 10 dies sense descans amb salaris baixos”

Entrevistem a la Irene, membre de la Xarxa de Precàries de Barcelona i treballadora immigrant del sector de la hostaleria, un dels sectors més colpejats per la crisi de la pandèmia, i que s'ha vist greument afectat per les mesures restrictives del Govern.

diumenge 22 de novembre de 2020| edici� del dia

Estem amb la Irene, una de les tantes treballadores de l’hostaleria que porta des de Març amb ERTO i que veu com la seva situació laboral i la de la hostaleria en general, cada cop es va precaritzant més. Però com ella diu, “abans els salaris ja eren molt baixos i a més es cobrava molt en negre”.

Gràcies per l’entrevista Irene, per començar, podríes explicar-nos la teva experiència com a treballadora de l’hostaleria?

Porto treballant a la hostaleria des dels 16 anys i he treballat tan en hotels, com en restaurants i cafeteries. I realment, la precarietat d’aquest sector era enorme ja abans de la pandèmia, era habitual treballar en jornades de moltes hores, podies estar treballant més de 10 dies seguits sense descans, i els salaris sempre són molt baixos, i sovint no es paguen les hores extres. A més els horaris són dolentíssims, no et permeten conciliar la feina amb la vida social, els estudis o la vida familiar.

I com a dona immigrant com ho has viscut? Has sofert major discriminació?

Jo estic vivint aquí des dels 12 anys, i tinc la nacionalitat des dels 17. Si bé jo no he sofert tant el problema dels papers, igualment he viscut molta discriminació per la meva procedència i per ser negra. A segons quines feines no t’accepten pel teu color de pell, i també pel nostre tipus de cabell afro. De fet en un entrevista de feina que vaig fer en un hotel em van vetar directament per aquest tema, tractant el meu cabell com si fos “poc higiènic". El cabell afro en general no està ben vist per treballar de cara el públic i et discriminen molt per aquest tema.

Per altra banda, quan estàs treballant, com que ets negra, pressuposen que ets més “forta”, i et demanen que facis aquelles tasques més feixugues i que altres persones no volen fer. I ni parlar de totes aquelles dones immigrants sense papers, com per exemple les treballadores de la llar, que moltes s’han quedat a l’atur, i sense rebre cap tipus d’ajuda.

Amb el tancament de bars i restaurants aquesta situació s’ha vist greument afectada deixant a milers de treballadores i treballadors del sector sense feina. Com ho estàs vivint?

Penso que l’actual crisi està sent molt pitjor que la del 2008. Jo estic en ERTO des del març. I realment es va fer tot molt malament a la meva feina... Després de l’anterior confinament quan es va tornar a reobrir el restaurant a la majoria de treballadors ni ens van avisar, jo em vaig assabentar per les xarxes socials que s’obria. Van obrir amb molt menys personal, i ens van prometre que mica en mica ens anirien reincorporant. Però no ens donaven cap altre possibilitat de buscar una altre feina, o de sortir de la ciutat en aquell moment, perquè havíem d’estar 100% disponibles per quan ens avisessin per tornar. No obstant, ja veus, ara tots tornem a estar a l’ERTO. En aquell moment sols van reincorporar a pocs companys i a més la majoria estaven a mitja jornada, i amb molt males condicions, les hores extres els hi pagaven pitjor i tampoc els garantien les mesures de protecció adequades. De fet les mascaretes que portaven se les havien de pagar de la seva butxaca, i l’únic gel hidroalcohòlic que podien fer servir era el mateix que hi havia a l’entrada del bar pels clients.

I evidentment, aquesta situació encara ha empitjorat més, estem cobrant només un 70% del salari, que amb prou feines m’arriba per pagar el menjar i les factures. Si el salari dels cambrers i cambreres ja era precari d’abans, imagina’t ara. I això sense parlar que una gran part dels treballadores i treballadors del sector encara seguien cobrant una part o la totalitat de la seva jornada en negre, és a dir que ara no tenen pràcticament cap ajuda.

Com valores la gestió que ha fet el govern central del PSOE y Unidas Podemos sobre la qüestió dels ERTOs?

Ho han fet molt malament, hi ha moltíssimes persones que van estar molt temps sense cobrar o que segueixen sense cobrar l’ERTO. En el seu moment ho van vendre com una mesura social amb la qual suposadament ningú es quedaria sense subsidi, i després hem vist que no va ser així. Els que “millor” ho van passar són els que, com a mínim, no van cobrar fins després de dos mesos. Aquest va ser el meu cas, però per exemple el meu germà que encara està en ERTO encara avui està cobrant pagues atraçades. I tinc amics que treballaven en altres hotels o restaurants que encara no han cobrat. És terrible, perquè a part ens estan deixant de pagar uns diners que ens pertoquen i que nosaltres hem pagat amb els nostres impostos, quan haurien de ser les grans empreses qui ho paguessin. Per exemple, jo treballo en una gran cadena de restaurants que des de sempre havia tingut molts beneficis.

Per altra banda, per sí no fora suficient, ens veurem molt perjudicats al moment de declarar a hisenda, perquè consideren que hem tingut dos pagadors, al considerar la seguretat social com un altre pagador. És a dir, que gran part del que ara estem cobrant, ho haurem de retornar.

I respecte la mesura del Govern de la Generalitat sobre el tancament de bars i restaurants, que a més s’ha allargat a molts més dels 15 dies previstos inicialment?

No penso que sigui una mesura apropiada, perquè les persones que ja estàvem al ERTO que potser ens haguéssim pogut reincorporar, doncs han seguit sense poder treballar. I les treballadores que ja havien començat a treballar doncs van tornar a l’ERTO, i ves a saber també amb quan temps de retard els hi pagaran. I després d’això segurament, molts dels petits bars i restaurants acabaran a la ruïna i no podran tornar a obrir. Des del govern no estan oferint cap mesura social ni ajuda, les ajudes proposades són ridícules.

I l’excusa per aplicar tot aquest tipus de mesures restrictives és perquè no se saturi el sistema sanitari, però mentre ens estan deixant a tots els treballadors i treballadores de l’hostaleria i d’altres sectors al carrer, no han reforçat la Sanitat Pública, ni han contractat més sanitaris pels hospitals i pels CAPs que estan col·lapsadíssims.

Com creus que hem d’organitzar-nos contra aquesta aquesta precarietat? I com valores la teva experiència a la Xarxa de precàries de Barcelona?

És crucial que ens organitzem i que sortim als carrers. En el meu cas, dins del sector de la hostaleria veig que hi ha enormes dificultats per organitzar-te. Aquelles persones que han intentat sindicalitzar-se els han fet fora per organitzar-se pels seus drets, i els gran sindicats no fan res per nosaltres. A part de què dins de què tots els empresaris dels sector es coneixen, i si et fan fora sempre tindràs majors dificultats per trobar feina a un altre lloc. Et sents molt desprotegida.

Davant d’això, penso que les treballadores i treballadors de la hostaleria hem de reaccionar, i també és crucial unir-nos a altres lluites. Per això, crec que és tan important formar part de la Xarxa de precaris i precàries de Barcelona, perquè al final tots estem a la mateixa situació. Així que com a treballadora de l’hostaleria també he d’estar al costat d’altres lluites com la dels sanitaris o dels companys de l’educació i les monitores de lleure. I a la vegada, també hem de ser moltes més dones i persones immigrants que ens organitzem en aquesta xarxa, perquè al final és una oportunitat perquè siguis del sector que siguis, i siguis blanca o racialitzada, siguis d’aquí ho d’un altre país, tots som d’una mateixa classe, i hem d’organitzar-nos i lluitar perquè aquesta crisi no la tornem a pagar els mateixos de sempre.




temes relacionats

Xarxa de Treballadores precàries   /    Crisi coronavirus   /    ERTOs   /    Dones racialitzades   /    Dones en lluita   /    Dones immigrades   /    Dones treballadores   /    Explotació laboral   /    Món obrer Estat espanyol

Comentaris

Comentar