Estem vivint una enorme pujada de preus del cost de la llum, el gas i el combustible, amb la qual les elèctriques estan fent beneficis milionaris mentre no podem pagar les factures. A això s’hi suma la pujada general de preus amb la major inflació dels últims 40 anys, per culpa de la qual no podem omplir la cistella de la compra.

Davant aquesta situació, el Govern de PSOE i Unidas Podemos ens vol vendre que els Pressupostos Generals que pretenen aprovar en les pròximes setmanes són “els més socials de la història”, però oculten dues qüestions fonamentals. Primer, que la major part van destinades a ajudes millonaries a les grans empreses de l’IBEX35, començant pels Fons Europeus. Segon, que el veritable rècord històric de despesa se l’emporta Defensa i els plans d’armament.

El ministeri de Defensa augmenta la seva partida en ni més ni menys que un 26%, fins als 12.827 milions. Però a això cal sumar-hi altres 14.790 repartits en altres ministeris i els programes de modernització. Una pluja de milions que superaria ja en 2023 el compromís de gastar el 2% del PIB que el govern va acordar amb l’OTAN durant la cimera de Madrid d’aquest juny passat. És a dir, allò que suposadament recaptaran amb l’impost a “els rics”, les elèctriques i la banca, marxarà íntegrament en pressupost per a l’exèrcit, nous míssils Spike i tancs Leopard.

L’Estat espanyol se suma així a l’ofensiva imperialista dels EUA, l’OTAN i la UE. Arran de la reaccionària invasió de Putin contra Ucraïna, els diferents governs intervenen en el conflicte amb sancions i enviant armes. No ho fan en defensa de les llibertats o la democràcia, com ens volen vendre: estem davant una escalada entre grans potències per disputar-se mercats i zones d’influència. Aquesta deriva militarista l’estan pagant en primer lloc els pobles d’Ucraïna i Rússia. Però també la classe treballadora europea que sofreix la inflació i sobre la que volen descarregar la imminent recessió, i els pobles del món als quals prometen noves i pitjors calamitats, com les fams que ja assoten Àfrica, davant les quals la UE i el Govern “progressista” responen endurint les polítiques d’estrangeria i matances com les de Melilla.

L’aprovació d’aquests Pressupostos és un salt en l’escalada militarista que no podem contemplar de braços plegats com pretenen Podemos, IU i el PCE, que des del Consell de ministres i des de les Corts avalen aquesta política per a la defensa armada dels interessos de l’imperialisme espanyol en el món.

És imprescindible organitzar una resposta per enfrontar la inflació, la crisi social, el militarisme i el full de ruta de l’OTAN. Cal seguir el camí dels treballadors i sectors en lluita que surten a lluitar com els treballadors de les refineries de Total a França, que han obert un nou cicle de lluita de classes contra el govern de Macron i el dels pensionistes que van sortir a manifestar-se el passat 15-O exigint l’augment de pensions i salaris segons l’IPC real, i de la joventut precària de Telepizza de Saragossa que van convocar una vaga contra els salaris de misèria o els treballadors de TMB autobusos de Barcelona, que acaben d’aconseguir un gran triomf obtenint el 9% d’augment salarial.

Des del CRT fem una crida a l’esquerra sindical, les organitzacions anticapitalistes i els moviments socials a respondre en forma unitària contra l’aprovació d’aquests pressupostos militaristes i a posar en peus una gran lluita estatal unificada de la classe treballadora, les dones i la joventut, que imposi a les burocràcies de CCOO i UGT la crida a un pla de lluita que prepari la vaga general. Per defensar les condicions de vida de la majoria treballadora i contra l’escalada militarista del Govern espanyol i els seus socis de l’OTAN, lluitem per:

1. Pujada d’emergència de salaris i pensions i clàusules de reajustament automàtic segons l’IPC real.

6. A baix els Pressupostos militaristes! Paralització dels enviaments d’armes! Retirada de totes les tropes a l’estranger! Tancament de les bases de l’OTAN!