El 23 de setembre de 2019 nou membres dels CDR eren detingunts de matinada mentre la Guardia Civil escorcollava els domicilis i atemorien els seus familiars. Després serien investigats fins a quatre persones més. La premsa es feia ressò des del primer minut de l’Operació Judes.

Començava així l’ofensiva de criminalització cap al moviment independentista prèvia a les mobilitzacions per la sentència del Tribunal Suprem contra els líders sobiranistes presos que havien d’esclatar setmanes després.

Quatre anys després, després d’haver sortit en llibertat provisional, els dotze membres dels CDR segueixen a l’espera de que el jutjat de l’Audiencia espanyola obri judici oral, tal i com demana la fiscalia des del passat mes de juny.

Et pot interessar: Germinal Tomàs: "Hem d’anar més enllà, coordinar-nos a nivell estatal i plantar cara a les lleis repressives"

En concret, la fiscalia demana de jutjar per delictes de pertinença a organització terrorista; tinença, dipòsit o fabricació d’explosius; i estralls a Eduardo Grazón, Sònia Pascual, Germinal Tomàs, Alexis Codina, Esther Garcia, Jordi Ros i Rafael Delgado. I per delictes unicament de pertinença a organització terrorista a David Budria, Ferran Jolis, Xavier Buigas i Clara Borrero.

A més dels delictes que els atribueix la fiscalia, si per quelcom destaca també l’operació Judes per sobre de qualsevol altre cas de criminalització a l’esquerra independentista durant aquests quatre anys, és per la vulneració absoluta dels drets a la defensa durant les detencions primer i després en el mateix règim penitenciari. A més d’una posada en escena policial brutal i pressions constants per a efectuar declaracions manipulades per part de la Guàrdia Civil, recordant tot a una aplicació de la Llei Antiterrorista de forma encoberta, tal i com han declarat en nombroses ocasions els advocats d’Alerta Solidària.

No obstant, els dotze membres dels CDR investigats per l’operació Judes formen part dels més de 4.000 encausats i encausades a tot Catalunya per participar en el moviment democràtic a Catalunya i defensar les seves aspiracions al dret a l’autodeterminació d’ençà l’u d’octubre de 2017.

Davant això, és necessari una gran mobilització per l’amnistia total per a totes i tots els lluitadors represaliats i encausats, de forma independent i oposada a la que estan negociant els líders independentistes dels partits burgesos de Catalunya. Una amnistia pactada amb el PSOE i Sumar, que deixaria per fora a gran part d’aquestes 4.000 persones i que, a més, beneficiaria també als policies repressors de l’u d’octubre, tal i com va assenyalar Yolanda Díaz.

També pots llegir: Prenguem els carrers per l’amnistia total per a totes i tots els lluitadors i represaliats