És un nombre inferior als 234 morts per aquestes dates en 2017, però segueix sent una xifra que comptabilitza la barbàrie. Si es contemplen detalladament, els números són més alarmants: en el mateix període del 2017, 7189 persones van sobreviure intentant arribar a Europa mentre que en aquest any són ’només’ 2360, unes tres vegades menys els que van intentar arribar en barques "patera" i van sobreviure.

Dels 201 morts, 179 intentaven arribar des de Líbia. Líbia és avui dia l’inici de l’últim tram migratori per a molts subsaharians. Al costat de Grècia, és el principal tap de l’Europa fortalesa després dels acords el Marroc-Espanya i UE-Turquia per tancar les fronteres.

El passat dia 9, es va enfonsar l’embarcació més gran trobada aquest any amb 16 supervivents i es calcula uns 100 desapareguts. Va sortir des de la ciutat de Khoms i van passar hores fins que van ser rescatats per la Guàrdia Costanera de Líbia per ser enviats a Tripoli. Una de les supervivents, d’origen nigerià, es diu Zainab Abdesalam i va declarar l’experiència viscuda a l’agència Reuters: "Em sento tan decebuda perquè no vaig poder anar on volia. Em sento tan decebuda i no vull anar a presó. No vull anar a presó".

Un milió de persones a les presons libaneses

Segons denuncia Metges Sense Fronteres (MSF), es calcula que un milió de persones han quedat atrapades a les presons libaneses en intentar creuar a Europa, centres finançats per la UE.

En arribar a Líbia, sofreixen tot tipus d’abusos, vexacions, violacions o fins i tot entren en xarxes d’esclavitud. Segons va denunciar Joanne Liu, presidenta internacional de MSF: "Els governs europeus prefereixen tenir detinguda a la gent en aquesta situació". Liu va visitar diversos centres oficials de detenció finançats per la UE i va declarar que el sistema de detenció és "una companyia eficient de segrestos, tortures i extorsió".