Món obrer

DIA INTERNACIONAL DE LA CLASSE OBRERA

Que la crisi la paguin els capitalistes! Cal organitzar i coordinar les lluites en les empreses, els carrers i els centres d’estudi

Aquest 1r de maig, dia internacional de lluita de la classe treballadora, aixequem les banderes de la independència de classe, la lluita contra el capitalisme i el doble discurs del progressisme neoliberal i els partits del Règim. Visca la lluita i la unitat internacionalista de la classe treballadora junt al moviment de dones, les migrants i la joventut a Europa i el món.

dimarts 20 d’abril| edició del dia

Després de més d’un any de pandèmia mundial, la crisi sanitària, econòmica i social es descarrega sobre l’esquena de les treballadores i els treballadors, les migrants i la joventut precària a tot el planeta.

La “crisi de les vacunes” mostra a les grans farmacèutiques fent negocis milionaris a costa de la vida de milions. Vacunes que han estat finançades en gran part amb diners públics són retingudes per empreses privades. L’alliberament immediat de les patents és una qüestió de vida o mort per a la majoria de la població mundial. Però tots els governs capitalistes, inclòs l’autodenominat “progressista” govern espanyol, es continuen negant a prendre aquesta mesura elemental.

Els governs han buscat contenir la crisi en part i temporalment subvencionant massivament a les empreses mitjançant ajudes i crèdits, finançant mecanismes com els ERTO i amb subsidis miserables per a aturats. El que ha agreujat l’endeutament dels Estats, preparant nous episodis de la crisi i nous atacs als drets de la classe treballadora i els oprimits. Des de la UE ja han deixat clar que exigiran noves contrareformes en pensions, reformes laborals o privatitzacions. Per als països perifèrics i semicolonials el deute extern té conseqüències més greus fins i tot, amb la ingerència directa imperialista i l’espoliació dels seus recursos.

Però la crisi no ha estat igual per a tots. Enguany, els multimilionaris més rics del món han vist créixer obscenament els seus guanys. Tan sols Jeff Bezos, l’amo d’Amazon, ha incrementat la seva fortuna en 70.000 milions de dòlars en només un any.

Aquest 1 de maig es compleixen 150 anys de l’heroica Comuna de París, quan la classe obrera va prendre veritablement el cel per assalt, posant en peus el primer govern obrer i del poble pobre de la història. Avui més que mai, enfront del desastre al qual ens porta el capitalisme, aixequem ben alt les banderes de lluita de la classe treballadora internacional. Si el capitalisme destrueix les nostres vides i destrueix el planeta, destruïm al capitalisme! Per un 1 de maig de lluita internacionalista.

El govern “progressista”: engrunes per als treballadors, ajudes milionàries per a les empreses

A l’Estat espanyol, el Govern “més progressista de la història” ha respost a aquesta crisi de la igual manera que el dretà Macron a França, la neoliberal Merkel a Alemanya o altres governs europeus. Ajudes massives per a les grans empreses i la banca, subsidis miserables per a les persones que es van quedar sense ingressos (en molts casos ni es van poder cobrar), confinaments massius incrementant el control policial als carrers, campanyes per a criminalitzar a la joventut i retallades de les llibertats democràtiques. En els pitjors moments de la crisi sanitària, es van negar a intervenir i expropiar els recursos de la sanitat privada, així com a imposar impostos extraordinaris a les grans fortunes, prohibir (efectivament i no en les declaracions) els acomiadaments i desnonaments, ni implementar una renda d’emergència al nivell del salari mínim per als qui van perdre les seves feines.

Mentre van mantenir les antiobreres reformes laborals del PSOE i el PP, que havien promès derogar, ja estan compromesos a avançar en una nova reforma de les pensions i no tocar ni una coma de les qüestions claus de la reforma laboral, tal com exigeix Brussel·les.

El Govern que es diu “feminista” continua condemnant a les dones treballadores que van estar en la primera línia de la lluita contra el Covid a la precarietat, la desocupació i a sofrir condicions de treball humiliants com li passa a la majoria de les treballadores migrants.

Amb un 50% d’atur juvenil, el govern pretén que els més grans treballin més anys i els joves continuïn vivint amb els seus pares, sense poder accedir ni tan sols a una ocupació fixa ni a pagar un lloguer. I amb seguretat que 2021 i 2022 seran els anys dels ERO. Grans empreses de sectors com la banca, el comerç, el turisme i la indústria han anunciat acomiadaments col·lectius que sumen desenes de milers.

Aquest govern ha mantingut intactes els pilars del Règim del 78, col·laborant en la fugida de l’emèrit i blindant a la corona contra qualsevol recerca de les seves corrupteles. Per més “republicans” que es vulguin mostrar en Twitter cada 14 d’abril, Pablo Iglesias i Alberto Garzón, no són més que alfils lleials a la corona, mentre el seu Govern manté en les presons als presos polítics catalans i empresona rapers a través de la fiscalia de l’Estat.

Un Govern que s’ha destacat per enviar la repressió policial cada vegada que la joventut s’ha mobilitzat, com a Madrid en les últimes setmanes, mentre es continuen construint CIES, es manté la reaccionària Llei d’estrangeria, les deportacions i Canàries s’ha convertit en un nou camp de refugiats com Lesbos. De “progressistes” no tenen res.

Mentre des de Podemos i Izquierda Unida agiten el fantasma de la “extrema dreta” per a enfortir la idea que el Govern amb els social liberals del PSOE és el millor al que es pot aspirar, és aquest Govern el que amb les seves polítiques està incentivant el creixement de l’extrema dreta, que busca aprofitar el descontentament social en clau reaccionària fent demagògia entre els sectors populars.

Fa falta un pla de lluita ja!

Les burocràcies sindicals de CCOO i UGT s’han transformat en ministres sense cartera d’aquest govern, en un pacte social permanent amb el govern i els empresaris. Cal imposar-los des de baix, empresa per empresa i establiment per establiment, que trenquin amb aquesta política de subordinació i cridin a un pla de lluita escalonat per a recuperar tots els drets perduts i frenar els atacs que es vénen.

En diferents sectors, col·lectius de treballadors estan donant lluites dures, que mostren que hi ha predisposició per a lluitar. La important lluita de la plantilla de Tubacex a Euskal Herria, la lluita d’Airbus a Puerto Real a Cadis, els conductors d’ambulàncies a Saragossa, les treballadores de serveis d’atenció a domicili en diverses ciutats, les treballadores de la llar que han creat nous sindicats, les Kellys que continuen lluitant contra les externalitzacions, o els treballadors del port de Barcelona, a més de les múltiples vagues i lluites del personal d’hospitals com a netejadores, infermeres i personal mèdic, entre molts altres.

Enfront de l’atac sense precedents que està sofrint la classe treballadora, la política de passivitat i pacte social amb les patronals de les burocràcies sindicals condemna als treballadors a lluitar separats. Però des de l’esquerra sindical tampoc es planteja una alternativa cridant a envoltar de solidaritat, coordinar i unir a tots aquests conflictes. Per això des de la CRT creiem que les diferents tendències del sindicalisme de base haurien de trencar tot sectarisme i posar-se al capdavant d’aquesta tasca, per a coordinar les lluites i imposar a les burocràcies sindicals el front únic obrer (“colpejar junts, marxar separats”) per un programa d’emergència.

Aquest podria ser un primer pas per a posar en peus un gran sindicat militant de masses que sigui una eina per a la recomposició de la capacitat defensiva i ofensiva de lluita de la nostra classe. Un sindicat amb llibertat de tendències que unifiqui a tots els sectors del sindicalisme de base i alternatiu, combatiu i democràtic, oposant a CCOO i UGT una força capaç d’ajudar a reorganitzar el moviment obrer de tot l’Estat sobre la base d’un programa de lluita independent de l’estat i les patronals. Si avancem en aquest camí estarem en millors condicions per a defensar els nostres drets avui, enfrontar els atacs que vénen i preparar-nos per a passar a l’ofensiva.

Que aquesta vegada, la crisi, la paguin els capitalistes

· Derogació total de totes les reformes laborals del PP i el PSOE. Ja n’hi ha prou de precarietat!
· Augment del salari mínim a 1500 € i renda d’emergència per a totes les persones que la necessitin.
· Reducció de la jornada laboral i repartiment de les hores de treball sense reducció salarial. Treballar menys per a treballar totes!
· Ja n’hi ha prou de precarietat laboral: acabar amb les externalitzacions. Totes i tots els treballadors a plantilla fixa.
· Prohibició de desnonaments. Expropiació i ús social dels pisos en mans de la SAREB, els grans bancs i especuladors.
· Prohibició d’acomiadaments i ETT. Ocupació sota control obrer de tota empresa que vulgui tancar o acomiadi massivament per a preservar les fonts de treball.
· Augment d’emergència per a la sanitat, dependència i educació públiques sobre la base d’impostos extraordinaris a les grans fortunes. N’hi ha prou de finançar a les empreses privades.
· Fora el Pacte de Toledo i les noves retallades en les pensions. No als fons privats. Jubilació als 55 anys i pensions dignes a càrrec dels Pressupostos Generals.
· Fora l’aliança criminal del patriarcat i el capital.
· Derogació de la Llei d’Estrangeria i tancament dels CIEs. Ja n’hi ha prou de racisme institucional!
· Pla de transició ecològica i energètica per a enfrontar la catàstrofe ambiental sota control de les i els treballadors i comitès de científics.
· Nacionalització sota control obrer de la banca, les empreses estratègiques i els serveis públics.

Des de la CRT cridem a la classe treballadora, les dones i la joventut combativa a “prendre partit”. Lluitem junts per la construcció d’una alternativa política revolucionària i anticapitalista per acabar amb aquest règim monàrquic i lluitar pel govern de la classe treballadora.

Visca el 1r de Maig!
Visca la lluita internacional anticapitalista de la classe treballadora!
Que la crisi la paguin els capitalistes!




temes relacionats

Sindicalisme combatiu   /    Món obrer   /    1r de maig   /    Lluita obrera   /    En Català

Comentaris

Comentar