Aquest 9 de juny concloïa una nova jornada de la històrica vaga educativa a Catalunya, en la que, a més de milers de docents, hi han participat altres sectors precaris de l’educació com el sector del lleure i diferents plataformes d’interines. No obstant, la Llei Iceta està tirant endavant, davant la perplexitat i temors de milers i milers de treballadores interines.
Treballadores que porten lustres pendents de la renovació i que el superior no faci cap informe negatiu. Treballadores que en un gran percentatge superen els quaranta anys i fins i tot els cinquanta i que saben que si es queden al carrer ho tindran molt difícil per tornar al mercat laboral. Les administracions no pensen en ells.
Aquest passat mes de maig ha estat una pluja d’anuncis per part d’ajuntaments, diputacions, comunitat autònomes i l’administració central d’ofertes de places públiques. Una qüestió que potser hauria de ser un benefici per tenir estabilitat laboral, en realitat és obligar a que moltes treballadores que porten molts anys, amb càrrega familiar (fills, pares), etc.; hagin d’estudiar i aprovar les “oposicions” si volen conservar el lloc de feina.
Les administracions no pensen en l’abús de temporalitat que fan conscientment des de fa dècades. No pensen en les persones que hi treballen. Potser veuen una oportunitat en rejovenir la plantilla o en col·locar als seus. No som més que números per a ells. Per això tenim una llei, que aquest cas ha estat impulsada pel “govern més progre” amb el suport d’Esquerra Republicana i el PNV (i altres agrupacions menors). Però no és molt diferent que les oposicions de Montoro. Ells estabilitzen “places” i no persones.
Dreta i pseudo esquerra, volen reduir els “despeses corrents” de les administracions, acomiadant personal. Tornarem al període de les retallades i amb els serveis públics a l’UCI. En aquest cas l’ERO públic el farà el govern Sánchez-Díaz de la mateixa forma que Rajoy va fer les retallades de la última dècada. I de la mateixa forma que el convergent Artur Mas va ser el campió de les retallades amb el suport del PP i desprès amb el suport d’Oriol Junqueras, també ho serà Pere Aragonès amb el suport de Jordi Puigneró.
PP i PSOE van canviar la Constitució en plena crisi de les “subprime” per garantir als creditors que serien els primers en cobrar dels pressupostos públics. I els sous de la classe treballadora quedarein al final de les “prioritats”. Són els governs de l’Ibex 35. De fet, la llei Iceta, la van aprovar amb moltes presses perquè era necessària per poder demanar els fons Next Generation que tant reclamaven les grans empreses espanyoles, les mateixes que xuclen la sang de milions de treballadors a l’Estat espanyol i la resta del planeta.
Els sindicats ballen amb els llops
CCOO i UGT van signar l’acord amb el ministre Iceta i va originar el RD 14/21 que finalment va entrar en tràmit parlamentari i ja s’està aplicant plenament. CCOO i UGT, amb el suport del sindicat de funcionaris CSIF, van ser els màxims impulsors. Per a aquests sindicats, els treballadors interins també som un número. El sector més precari de la feina pública es troba atacat pel poder i abandonat pels sindicats que haurien de defensar-los.
Davant d’aquesta situació, desenes i centenars de milers d’interins es troben en una situació d’indefensió màxima. Els xats de les treballadores bull amb comentaris contra els sindicats majoritaris i també es preocupen per saber quantes ofertes públiques han sortit, amb quins barems i condicions. Hi ha moltes queixes de que són poques les places que ofereixen les diverses administracions. Ningú veu clar que s’arribi a una temporalitat del 8%, i que es conservin totes les places que ara ha.
No només que la llei està feta al servei dels interessos de les empreses que volen els Fons Next Generation, sinó que a més l’aplicació de la llei s’està fent de forma tal que molt probablement milers d’empleats públics seran acomiadats amb una indemnització miserable desprès d’anys de treball. L’angoixa que genera fa que molts treballadors públics pensin que estan jugant al “joc de la cadira”. Això és el que ens fan els sindicats majoritaris i els governs de l’Ibex 35.
I la via judicial es fa eterna i costosa. Les despeses han de ser pagades pels treballadors i són realment molt cares. Per als salaris de les treballadores interines és gairebé missió impossible. A més, les passes de la justícia van més lentes que el “cavall del dolent”. I el Suprem ja dictaminat sentència: Fixe no indefinit. Això vol dir que no et poden treure la plaça fins que surti a concurs (obvi). I després la justícia europea que és el cavall del dolent només amb tres cames. Quan arribi la “justícia” els interins de 50 anys ja estaran jubilats o hauran passat “a millor vida”.
Cal una forta organització d’interins
Cap partit polític farà cap acció contrària a la llei Iceta. De fet, partits de tot l’arc parlamentari han començat a aplicar-la. Des de Podemos fins a Vox, passant per cada color. Els sindicats majoritaris que van impulsar la llei, es queixen en veu baixa de les poques places que surten; però no faran cap lluita seriosa contra el govern i les diferents administracions. L’aplicació de la llei, gairebé sense contestació és una mostra.
Per això, han començat a sorgir associacions i plataformes mitjançant les quals els interins han estat organitzant concentracions, vagues i manifestacions. Exemple són les múltiples mobilitzacions convocades a Barcelona des de finals de 2021 o les històriques jornades de vaga educativa en la que també han participat milers d’interines organitzades en diferents plataformes, la vaga de metges de 10 dies a Madrid, la manifestació estatal a Madrid del 7 de maig que va ajuntar a milers d’interins i diverses vagues a diferents comunitats autònomes. A més també alguns sindicats com la CGT o la COS estant donant suport a aquesta lluita. Però encara no han trobat prou forces com per acabar amb el monopoli sindical que fan CCOO-UGT.
Aquestes organitzacions han estat una gran passa endavant i ara tenen l’oportunitat d’avançar encara més unificant a tots els interins a nivell local, de comunitats i estatal per guanyar força. Cal fer una gran trobada de tots i dissenyar les passes a seguir per tal d’enderrocar la llei Iceta i imposar la fixesa de tots i totes. La unitat fa la força i ningú hi sobre. Són necessàries totes les persones, associacions, sindicats, partits i persones que vulguin lluitar.
