Món obrer Estat espanyol

INTERINES

PSOE i Unidas Podemos preparen el major ERO públic de la història

Continua la tramitació de la Llei Iceta amb acords que no satisfan a tota la plantilla interina. S’han “filtrat” unes esmenes que hi proposarien ERC i PNB en acord amb el PSOE-UP, però no són més que “bla, bla, bla”. Els interins reclamen Fixesa, Ja.

dilluns 15 de novembre| edició del dia

Gràcies al suport d’Esquerra Republicana a últim moment, el Real Decret d’Iceta va poder entrar en tramitació parlamentària. Els grups anomenats d’“Esquerra” són els encarregats d’ajustar la normativa europea en relació amb la temporalitat dels treballadors públics. I de fet ara es troba en plena “negociació” de les esmenes. Abans de final d’any hauria de votar-se la llei definitiva.

La diputada d’ERC, Pilar Vallugera se sincera i diu que "tots els partits polítics vam fer un exercici del fet que no és possible la fixesa”. Ja queda clar que la reivindicació que tots els interins es quedin no forma part de la formació catalana. I com a màxim oferiren un “concurs de mèrits ... legal, apropiat i que ens estalvia les indemnitzacions”. Als interins que fan molts anys es deixen la salut a la feina, se’ls “oferirà” anar al carrer amb dos duros.

Et pot interessar: Esquerra Republicana s’agenolla davant el PSOE i UP

La dreta per la seva banda, està guardant una posició expectant. Volen que la falsa esquerra es "cremi" assumint la responsabilitat de llençar un greu atac contra els interins. No obstant, les dotze esmenes presentades pel PP no qüestionen el projecte en el seu conjunt. De fet, el PP coincideix amb les indemnitzacions de vint dies per any treballat amb un màxim de dotze mesos i també amb el concurs de mèrit. I Vox no n’ha presentat cap d’esmena, però va anunciar un recurs d’inconstitucionalitat contra el Real Decret llei 14/2021, tot i que sense explicar quina és la seva “solució” a la temporalitat.

PSOE-UP no pensen en els interins

La interpretació que fa el govern espanyol del PSOE-UP sobre com reduir aquesta temporalitat, és molt senzilla: fer fixe a una part i acomiadar la resta d’interins. Hi ha al voltant de 800 mil interins a tot l’Estat. Molts porten més d’una dècada treballant en aquestes condicions (fins i tot 20 i 30 anys). Més d’un 70% són dones i que a més tenen una gran càrrega familiar. Moltes tenen més de 50 anys. La temporalitat se situa al voltant del 30%. Fer oposicions no és una opció vàlida, ja que no disposen de temps per preparar-la. Però sembla que tants anys de servei no signifiquen res per a les administracions.

Aquesta llei significa, en primer lloc, un càstig important per a persones que difícilment tindran cabuda en el mercat laboral. A més significa perdre una experiència molt valuosa, ja que moltes fa més d’una dècada que hi treballen. També serà llençar per la borda l’esforç d’anys que van fer les interines treballant per fora dels horaris de feina. A més tots sabem què són les oposicions: són poques places i ocasions, fa més de deu anys que no n’hi ha i a més, per suposat, són més fàcil d’aprovar si tens un "padrí".

La proposició de llei de la CUP

El maig passat, la CUP va presentar al Parlament català una proposició de llei amb l’objectiu d’estabilitzar els treballadors interins que fa més de tres anys que fan activitats permanents i estables a l’administració. I a finals de juliol, el parlament va donar el vistiplau per tramitar aquesta llei amb el suport del vot de la CUP, ERC, JxCat, VOX, Cs i els Comuns.

De fet, en aquests dies, les diputades cupaires estan rebent a representants dels col·lectius afectats per poder sentir de primera mà els seus reclams i fer preguntes. La setmana passada van passar dues representants de la Plataforma PINDO de docents interins.

El projecte presentat per la formació independentista planteja que si els interins fan activitats ordinàries, estables o permanents durant més de tres anys té dret a romandre en el lloc de treball amb els mateixos drets i el mateix règim d’estabilitat i inamobilitat que regeix la funció pública de carrera.

Com es pot veure és un projecte oposat al que ERC, PNB, PSOE i Unidas Podemos estan negociant al Congreso de los Diputados. Segurament, els vots dels diputats al parlament català d’ERC, JxCat i el PSC serviran per castrar un projecte que protegeix l’estabilització de les persones i no de les places.

Menteix, que alguna en quedarà

En aquests dies, s’ha filtrat també que el govern de coalició PSOE-UP ha acordat unes esmenes amb Esquerra Republicana i el Partit Nacionalista Basc. Els mitjans de comunicació ho van presentar com una estabilització d’interins de més de cinc anys que treballen en la mateixa plaça des d’abans del 2016. Però com denuncien diversos sindicats, seria una estabilització de places a través d’unes oposicions. Precisament el contrari del que demanen els interins en abús de temporalitat: la fixesa ja, #LesQueHiSomEnsQuedem.

La filtració d’aquesta esmena i el tractament que van fer els mitjans de comunicació fa una pudor de maniobra per confondre i dividir als interins que tenen menys de cinc anys de la resta. O potser és un globus sonda per veure quines coses són acceptables. El govern PSOE-UP està decidit a fer-ho. I es veu que les forces del govern català i basc també. Tot això amb el suport de CCOO, UGT i CSIF, els sindicats a favor de les patronals i els governs.

CGT Ensenyament va fer una valoració d’urgència sobre aquesta “esmena filtrada”, aclarint que només s’estabilitzarien les places, però que no es garanteix l’estabilització de les persones que les ocupen. També deixa fora de joc les persones que han treballat de 3 a 6 anys a l’administració. El text contempla un concurs de mèrits obert a tothom. Podeu llegir la valoració sencera aquí.

La valoració que fa USTEC també és crítica de la versió que s’està difonent. El sindicat d’ensenyament diu que “la funcionarització dels treballadors públics per concurs de mèrits ha d’incloure tots els que tinguin acreditats tres anys de serveis prestats, independentment del cos i sense ambigüitats legals. USTEC lluita per un “concurs de mèrits restringit com a mesura indispensable per posar fi al frau de llei en la contractació i evitar un ERO massiu encobert”. Podeu llegir la valoració sencera aquí.

La Unió europea torna a tocar el crostó a l’Estat

La directiva comunitària 99/70 del 28 de juny de 1999 diu que els “estats de la UE han de prendre mesures útils i eficaces per evitar l’ús abusiu de la temporalitat”. Aquesta directiva afecta tant als treballadors d’empreses privades com als treballadors públics. I deixa que cadascun dels Estats facin l’adequació pertinent. Però l’Estat espanyol fa anys que retarda aquesta adaptació.

A més el TJUE ha fet diferents sentències al llarg d’aquests anys aclarint la clàusula 4 de la directiva comunitària de 1999. El fet de ser un treballador interí o temporal no és causa objectiva per tractar-lo de forma diferent respecte dels funcionaris. Això ha permès conservar l’antiguitat, accedir als triennis, etc.

L’organisme, amb seu a Luxemburg, va dictaminar el 19 de març passat que Espanya havia abusat de la perpetuació dels contractes temporals públics i que no es poden cobrir necessitats estructurals i permanents de l’Administració a través de la figura dels interins.

I la sentència de març de 2021 dictamina que la “utilització successiva de contractes o relacions laborals de duració determinada inclou també la pròrroga automàtica dels contractes de treball de duració determinada dels treballadors del sector públic. I com estipula l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) un treballador interí no pot treballar més de tres anys consecutius en condicions de temporalitat.

Des de la Unió europea es planteja la necessitat de reduir dràsticament la temporalitat dins del sector públic. I el govern té uns límits de temps, ho haurà de tenir tot enllestit en 2023. La Unió europea no diu com s’ha de "gestionar" aquest "excés de temporalitat". Però diu com s’ha d’acabar amb la temporalitat, només denuncia que hi ha un abús que afecta a centenars de milers de treballadors.

Cal esmentar que ja han hagut al menys dos jutjats que han dictamitat la fixesa de personal interí que feia molts anys es trobava en abús de poder. Fa pocs dies el jutjat administratiu 17 de Barcelona va dictaminar la fixesa d’un treballador interí que feia més de 10 anys treballava per a la Diputació de Barcelona.

I a finals d’octubre, el jutjat contenciós-administratiu 32 de Madrid va dictar sentència a favor de les mestres infantils municipals de Getafe. Això significa, en primer lloc aturar definitivament unes oposicions en curs. I també el reconeixement de treballadores fixes.

De totes formes no es pot confiar en la "justícia". Una cosa és el que ha fet un jutge, però ja veurem com s’ho monten les altes jerarquíes judicials per "castrar" o directament anul·lar el contingut de la sentència. De totes formes demostra que l’abús de temporalitat és tan greu i evident, que els mateixos jutges es veuen obligats a dictar sentències favorables als treballadors.

Reivindicacions de la plataforma de Docents Interins

La Plataforma PINDO pes la seva banda defensa una sèrie de punts:

1. El concurs de mèrits és un procés de resultat incert (ha de ser un procés selectiu de resultat cert)

2. Aquesta llei és potestativa (ha de ser d’obligat compliment a tota Espanya perquè s’apliqui per igual a tot el territori)

3️. La temporalitat abusiva la marca en més de cinc anys (Europa la marca en menys anys)

4️. La indemnització marcada per aquesta llei no és dissuasiva (Europa indica que ha de ser-ho)

No ens oblidem de les subcontractades

Però aquesta política "d’estalviar despeses" no és nova. Des de l’any 2008 gairebé no es renovaven les places de la gent que es jubilava, i les substitucions trigaven molts dies a fer-se efectives quan ho eren. Així s’han perdut moltes places. I segurament, si seguim així es perdran molt més.

Però a les administracions hi ha treballadors en pitjors condicions encara que els interins i els substituts. Són les treballadores subcontractades o amb contractes parcials o de dies. Desenes de milers de treballadors i treballadores a la sanitat i l’educació públiques pateixen unes condicions de precarietat i salaris de misèria.

Moltes treballen dins de les escoles, sigui com a monitores de menjador o d’extraescolars o sigui donant suport a les mestres com ho fan les TEEI, les educadores o les integradores socials. De vegades subcontractades per empreses externes i a vegades per l’ajuntament.

També hi ha molts contractes precaris als centres sanitaris. Fa anys que es contracten infermeres per dies, i fins i tot, per hores. Els MIR treballen moltíssimes hores per arrodonir uns ingressos acceptables. I amb la pandèmia de la Covid, aquesta situació no ha fet més empitjorar.

Les treballadores del servei d’atenció domiciliària generalment són externalitzades pels ajuntaments que ofereixen aquests serveis i resten sota l’explotació de grans empreses pirates com Acciona o Ferrovial. Els treballadors del Servei d’Emergències Mèdiques, com els que atenen la línia 061 i 112 o els que treballen a les ambulàncies.

La lluita dels interins ha d’unificar a tots els interins, siguin de l’administració que siguin. Per tenir molta més força cal unificar-se amb tots els treballadors contractats i subcontractats per les diferents administracions públiques. Si volem aturar i derrotar la precarietat amb les que els diferents governs i administracions ens castiguen, cal la lluita unificada per erradicar la precarietat de l’administració pública i de totes les empreses (privades i públiques).

Et pot interessar: Qui són els responsables de la precarietat a l’administració pública?




Comentaris

Comentar