Després de dos anys de pandèmia, el moviment de dones ha tornat als carrers aquest 8M amb massives mobilitzacions en les principals ciutats. Els lemes han estat variats, i les nodrides marxes han comptat amb la participació de centenars de milers de manifestants. Segons les organitzadores, unes 50.000 a Barcelona i 100.000 a Madrid, dues de les més nombroses. Però també importants a València, País Basc i diverses ciutats gallegues i andaluses.

L’any passat, les manifestacions massives van ser prohibides pel govern en diverses ciutats, adduint la situació de pandèmia. Quelcom que va ser denunciat pel moviment de dones, ja que sí s’havien permès nombroses protestes dels antivacunes i la dreta.

La jornada d’aquest 8M va arrencar al matí, amb alguns piquets que van recórrer llocs de treball, com el de la Comissió Laboral de Barcelona.

Al migdia, van ser importants les mobilitzacions estudiantils, en el marc de la vaga estudiantil convocada i secundada per col·lectius estudiantils com Contracorrent i Pan y Rosas.

Però les majors convocatòries es van produir a la tarda. Des de les 18 hores la pllaça Universitat va començar a omplir-se de dones i també molts homes que com en altres anys van participar de la mobilització. A Barcelona, la massiva manifestació també va ser molt heterogènia. I el bloc de Pan y Rosas també va destacar per la seva lluita per un feminisme antiimperialista.

A la capçalera de Pan y Rosas lvan marxar també les combatives treballadores del SAD que estan en lluita per drets per a les treballadores essencials.

De conjunt, les marxes van mostrar un reverdir del moviment feminista després de dos anys de pandèmia on els casos de violència masclista no van deixar d’agreujar-se, així com la situació de precarietat que afecta especialment les dones. També pot estar expressant un malestar més general, en una situació inestable, on augmenta la inflació i la precarietat, i ara travessada pel rebuig a la guerra a Ucraïna.

El govern “progressista” i les seves ministres intenten instrumentalitzar el moviment de dones i el rebuig a l’extrema dreta per a abonar la resignació al “mal menor”. No obstant això, caldrà veure si els pròxims mesos el descontentament amb les mesures del govern poden generar una ala del moviment feminista que desenvolupi una posició més obertament crítica amb aquesta sortida.

Des de Pan y Rosas centenars de companyes van participar en tot l’Estat per a plantejar la veu del feminisme antiimperialista i anticapitalista. Per a dir “No a la guerra. Fora les tropes russes. I per una política independent de l’OTAN, contra el rearmament imperialista.” També per a assenyalar que a l’extrema dreta se l’enfronta als carrers i no en els ministeris “progressistes”, que fa falta lluitar al costat de les treballadores contra la precarietat, contra el racisme i la xenofòbia i per la unitat obrer estudiantil.