Aquest 8M enormes manifestacions van recórrer els carrers de les ciutats de tot l’Estat.
La manifestació a Madrid va ser multitudinària. Durant diverses hores, una marea feminista va recórrer el tram des d’Atocha a Colón. Al voltant de 500.000 persones, segons les organitzadores, o 30.000 segons la Delegació de Govern. Més enllà de la disputa pels números, la veritat és que la mobilització va ser una de les més grans dels últims anys. A la resta de l’Estat també van ser massives: 30.000 a Barcelona i Bilbao, i desenes de milers en altres ciutats.


Amb molta participació de joves, el moviment de dones va tornar a mostrar poder de mobilització. Enguany de nou en diversos casos les convocatòries estaven dividides, entre les del feminisme més afí al PSOE -prohibicionista i trànsfob-, d’una banda, i les del moviment de dones transinclusiu, per un altre. Aquestes últimes van ser majoritàries.

Enmig d’un genocidi a Palestina del qual aquest govern és còmplice les mobilitzacions s’han desbordat de símbols i càntics en solidaritat amb el poble palestí, demanant la ruptura de relacions amb l’Estat d’Israel i el cessament de la venda d’armes.


També en plena onada reaccionària, especialment estesa entre la joventut -el 40% d’homes joves afirma que el feminisme ja ha aconseguit el seu propòsit i s’està discriminant els homes- les marxes estaven plenes de joves dones i persones dissidents que van sortir a protestar contra aquesta escalada social de l’extrema dreta.

Al matí importants mobilitzacions estudiantils van obrir la jornada. En elles, moltes joves d’universitats i especialment d’instituts es van mobilitzar contra l’avanç de les idees d’extrema dreta que s’expressen a les aules.




Un any més tornem als carrers, contra els atacs de la dreta i la complicitat del govern progressista amb el genocidi a Palestina

Un altre any més les companyes de Pa i Roses ens mobilitzem al costat de milers i milers de dones, joves, precàries, migrants, dones trans i sectors LGBTI contra els atacs de la dreta, en solidaritat amb les dones i poble palestí i contra la hipocresia del govern imperialista de l’Estat espanyol còmplice d’aquest genocidi. També contra els discursos reaccionaris de la dreta que veiem molt reflectits a les aules i contra el govern “progressista” que aplica polítiques racistes, obre CIE, ens precaritza i manté els serveis públics en una situació lamentable mentre augmenta enormement els pressupostos militars. En un any a més en el qual complim 10 anys a l’Estat espanyol construint una organització feminista socialista que es posa en peus enfront de la dreta i davant el feminisme liberal dels ministeris.

Et pot interessar: A deu anys de Pa i Roses: feministes socialistes, anticapitalistes, internacionalistes i antiimperialistes