Repressió

CATALUNYA

Surten els nou presos polítics catalans de la presó

Aquest migdia han sortit els nou dirigents sobiranistes presos gràcies a l’indult del govern central que oblida dels encausats, els exiliats i la persecució judicial-policial que continua contra l’independentisme.

dimecres 23 de juny| edició del dia

Finalment, després d’una tramitació de més de sis mesos, els presos polítics catalans poden sortir de presó. El BOE ha anunciat a primera hora l’ordre per alliberar-los. El Consell de Ministres ho va aprovar, el Rei ho ha firmat i el Tribunal Supremo ho ha tramitat amb una rapidesa sorprenent.

Però aquests indults tenen condicions lleonines. Això vol dir, que si cometen un delicte greu, hauran de tornar-hi. I ja sabem com és el poder judicial per “crear” delictes, forjar una realitat segons els seus designis i condemnar a la dissidència política, en especial als independentistes. Jordi Cuixart que va dir “ho tornarem a fer”, juntament amb Joaquim Forn, tenen els terminis més llarg per controlar si fan un “delicte greu”.

Carme Forcadell ha estat la primera a sortir. Els crits de totes les persones que s’han apropat eren “Amnistia”. Les primeres paraules de la presidenta en quant ha sortit de presó han sigut per demanar l’amnistia perquè tothom pugui defensar els seus drets en llibertat. I en sintonia amb l’Oriol Junqueras veu els indults com una “victòria”.

Et pot interessar: Sánchez avança amb els indults, però queden fora 3.000 encausats catalans

També han sortit els sets dirigents de la presó de Lledoners: Oriol Junqueras, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Raül Romeva, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull. Dolors Bassa també ha sortit de la presó de Puig de les Basses. El Jordi Cuixart ha fet un discurs de denúncia a l’Estat espanyol i ha reivindicat al jovent català per la seva lluita.

S’inicia un diàleg polític entre el govern central i el govern català, però quin diàleg es podrà fer amb el PSOE que va donar suport a l’aplicació de l’article 155 i la repressió policial i judicial?

La mísera concòrdia del govern del PSOE-UP

El govern del PSOE-UP fa gala de diàleg i concòrdia només per haver indultat als presos polítics del judici del procés. Però res més lluny de la realitat. Els indults són reversibles, parcials i, és clar, no acaben amb tots els problemes judicials dels presos. Hi ha més de tres mil encausats i represaliats que continuen patint judicis polítics, els exiliats que poden viatjar per tota Europa, però no poden entrar a Catalunya ni a l’Estat espanyol i els informes de la Guàrdia Civil amb els consegüents processos judicials marxen força de pressa per perseguir als activistes i lluitadors.

Pedro Sánchez ha iniciat els indults després de tres anys d’estar governant. Ara diu que hi ha un temps de perdó. Això vol dir que amb quatre anys de presó ja hi ha prou càstig. I que per la resta d’independentistes hi haurà més càstig si no s’adeqüen al “diàleg” que va pactar amb Esquerra Republicana fa una mica més d’un any i que només s’ha reunit una vegada. Aquesta és la forma de “negociar” de l’Estat espanyol.

Però el problema és que l’Estat no vol negociar les dues principals demandes del poble català. Els socialistes diuen que es pot pensar de tot, es pot xerrar de tot, però els independentistes catalans són perseguits pels poders de l’Estat. De què dialogaran quan s’asseguin a la famosa “taula de diàleg”. No hi haurà amnistia, ni referèndum.

El govern central diu que això divideix a la societat catalana per la meitat, però fa molts anys que les enquestes diuen que el 80% dels catalans volen votar. Però els que no ho volen són els jutges, els militars, els diputats i càrrecs polítics de gairebé tots els partits de la resta de l’Estat, perquè “mengen” de l’explotació dels treballadors i el poble català (i també de la resta de l’estat).

I la gran burgesia catalana “menja” del Règim del 78. Vam escoltar al Conde de Godó de La Vanguardia proclamant el seu suport al Rei i les grans empreses catalanes com La Caixa o Banc de Sabadell canviant els seus domicilis socials (i encara no han tornat). També hem vist al president de Foment de Treball i el del Cercle d’Economia a favor dels indults. Tothom a l’espera dels fons europeus.

Tot això ens diu que el diàleg com a màxim serà un nou estatut. Per una banda és el màxim que ofereixen els socialistes i per la banda del govern català el que hi ha és obeir el Règim del 78 i demanar només verbal i simbòlicament l’autodeterminació i l’amnistia. Com va dir l’Oriol Junqueras, l’objectiu és un referèndum pactat amb l’Estat. El diàleg de mans buides és l’intent d’acabar definitivament amb el desig d’autodeterminació d’una gran majoria del poble català.

Et pot interessar: Restauració autonòmica i orfandat estratègica de l’esquerra independentista per a vèncer




Comentaris

Comentar