L’anunciada reforma del delicte de sedició presentada aquest dijous pel PSOE i Unidas Podemos queda lluny, molt lluny, de derogar del Codi Penal tipus delictius d’excepció. És més, amb l’aplicació del nou delicte de “desordres públics agreujats” és molt probable que vegem augmentar el nombre de condemnes a presó contra activistes socials i polítics pels quals fins avui l’acusació de sedició era massa exagerada fins per al lliberticida règim espanyol.

Com quedarien els processaments pel referèndum de l’1-O?

Segons l’anunciat, la proposta del govern de coalició, que compta amb el suport d’ERC, rebaixaria la pena màxima de 15 a 5 anys per als condemnats i encausats per sedició arran del referèndum de l’1-O a Catalunya.

Per als qui van ser indultats, la reforma no afectarà el seu estat de llibertat, encara que sí que podran veure reduïdes les seves penes d’inhabilitació -que passen de 13 a 8 anys de màxim-. Per als exiliats, en cas de tornar, podrien veure rebaixades les peticions de presó.

El repartiment de “gràcia” no és igual per a tots. Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, estan acusats per sedició, malversació i desobediència. Mentre que l’exconseller Lluís Puig i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, ho estan per malversació i desobediència el primer, i només per sedició la dirigent republicana.

La més beneficiada seria Marta Rovira, que quedaria en un ventall de 3 a 5 anys de presó. Els tres primers haurien de sumar això a la pena pels altres delictes, que podria sumar uns altres 8 anys, i Lluís Puig a una possible pena màxima del mateix temps.

En quant a inhabilitacions, els ja condemnats van ser indultats parcialment només de la pena de privació de llibertat. Es manté, per tant, la seva inhabilitació i la consegüent prohibició de que es presentin a eleccions. No obstant, la rebaixa a 8 anys d’aquesta pena permetria que Oriol Junqueras pogués ser candidat a les pròximes eleccions autonòmiques catalanes previstes per el 2025.

Evitarà aquesta reforma nous judicis sumaris contra altres dissidents polítics?

La resposta a aquesta pregunta és clarament no. El delicte de sedició desapareix com a tal del Codi Penal, però queda intacte el tipus penal de “rebel·lió”, que té una pena màxima de 30 anys de presó.

L’aplicació d’aquest tipus penal a la protesta social o moviments que desafiïn el Règim del 78, com va ocórrer amb el català, no sols no es pot descartar sinó que és molt probable que succeeixi. Al mateix judici del procés aquesta va ser l’acusació no només de l’extrema dreta de Vox, sinó de la Fiscalia General de l’Estat.

Finalment, el Tribunal Suprem va condemnar assumint les tesis de l’Advocacia de l’Estat, controlada ja pel govern del PSOE. Però l’absència d’un tipus com el de sedició pot afavorir que en següents embats repressius s’apliqui el de rebel·lió amb penes tan dures o més que les que vam veure en la sentència de 2019.

Com afectarà la reforma al dret a la protesta?

çEl més pèrfid de la reforma és que el nou tipus de “desordres públics agreujats” pot acabar sent una nova i més ofensiva eina en mans de la Judicatura i la Fiscalia. L’element que determinarà que una acusació pugui passar del delicte de desordres públics - amb una pena màxima de 3 anys - a un de “agreujats” - amb 5 - serà que l’“alteració de la pau pública” es faci en grup.

El que podem arribar a veure en els pròxims mesos i anys és un enduriment de les penes contra la protesta social. Alguna cosa que, unit al manteniment de la Llei Mordassa i la resta de la legislació lliberticida per part de l’anomenat govern “progressista”, dibuixa un futur immediat cada vegada més autoritari.

Lluny de celebrar la reforma, com fan els dirigents d’ERC i la progressia mediàtica, i malgrat els naturals atacs que li llança la dreta i l’extrema dreta, estem davant un acord entre els qui governen a Moncloa i Palau per consolidar la restauració de la normalitat autonòmica.

L’única solució que podria començar a posar fi a l’escalada repressiva contra la protesta social i la dissidència política iniciada pel govern de Rajoy és l’amnistia per als milers d’encausats i empresonats, al costat de la derogació de la Llei Mordassa i la resta de legislació contra els drets i llibertats democràtiques. Res d’això està a l’agenda ni del PSOE, ni d’Unidas Podemos, ni d’ERC.