Segons han publicat diversos mitjans com Público, Agustín Linares i Eugenio Pino, tots dos de l’entorn de Villarejo, van participar directament en la compra dels materials d’intel·ligència per espiar els polítics catalans.

Eugenio Pino, Director Adjunt Operatiu de la Policia (DAO), va ser qui va negociar directament amb el CEO de l’empresa de venda i distribució de productes d’intel·ligència i ciber-tecnologia Rayzonen, Maten Caspy, la compra d’"un sistema d’intercepció tàctic actiu indetectable per a xarxes cel·lulars 2G / 3G / 4G" que "permet que les agències d’intel·ligència i policials interceptin i gravin trucades de veu, i missatges de text, i obtinguin la ubicació de l’objectiu", segons ha destapat Público.

Pino, DAO en el moment de la compra dels materials, formava part de l’entorn de Villarejo. Recentment ha estat cridat a declarar pel cas Tàndem, l’operació que va destapar la trama del fosc comissari i pel qual va ser condemnat.

D’altra banda, Agustín Linares qui va ser subdirector general operatiu de la Policia entre 1987 i 1994 i amic personal de Villarejo, i que va continuar operant activament en les trames de la cúpula d’Interior va ser qui va insistir a Eugenio Pino perquè es realitzés la compra d’aquest material d’espionatge.

Un altre nom que ha sortit a la llum ha estat el de Carlos Salamanca que en el moment de la compra ocupava el lloc de comissari-cap de Barajas i que també forma part de l’entorn de Villarejo. Salamanca també va ser imputat en la causa Tàndem.

El lliurament de material va ser gestionat amb la complicitat d’alts comandaments de la policia com el mateix Eugenio Pino o Carlos Salamanca. Així un equip va arribar a la península via Barajas on hi havia llum verda per a l’entrada de materials de manera oculta amb la complicitat dels alts càrrecs, mateixa complicitat que va permetre el posterior trasllat a Barcelona per fer les “proves de camp” dels sistemes d’espionatge. Això va ocórrer en 2014.

Les clavegueres de l’Estat semblen no tenir fi, però això no és una exclusiva. En els últims anys quantitat d’escàndols entorn de les accions opaques orquestrades per l’Estat des del Ministeri d’Interior han estat més que habituals en els mitjans de comunicació. Sense anar més lluny, l’escàndol d’aquests dies és un segon capítol de la “Operació Catalunya” dirigida per la "brigada política" de Villarejo que va ser destapat en 2020.

Potser en l’últim temps, els moments en que aquests escàndols han arribat a nivells més foscos va ser quan Jorge Fernández Díaz dirigia el Ministeri d’Interior. Tanmateix, això no significa que les clavegueres de l’Estat s’activin i desactivin amb un interruptor, sinó que operen permanentment sota tots els governs com s’ha pogut veure amb el cas Pegasus que es va prolongar fins a 2020 sota el Govern “progressista” moment en el qual el mateix Pablo Iglesias formava part de la Comissió que controla el CNI, des de març de 2020 fins a la seva sortida del Govern. Les clavegueres no són una cosa separada de l’estructura de l’Estat ni dels seus governs, travessen les seves institucions i són la manera opaca d’operar per als seus propis interessos.