Seguim molt de prop la situació allà perquè és un gran exemple per a pensar la política en l’Estat espanyol principalment per tres motius.

Primer, perquè demostra que l’extrema dreta que diu estar contra la casta en realitat només està per a defensar els interessos dels grans empresaris, tot amb un discurs i mesures que van contra els treballadors, les dones i els sectors més oprimits de la societat.

Segon, perquè aquest augment repressiu contra la mobilització evidencia que tenen por perquè saben que l’única manera de parar-los és amb la lluita: en assemblees en els centres de treball i d’estudi, fent confluir el moviment obrer, el moviment de dones i la força dels moviments socials en contra les burocràcies sindicals que pretenen contenir la mobilització. Per això és tan important la vaga general d’avui, imposada a la CGT, per a enfrontar l’ajust.

Tercer, l’Argentina és una altra prova més de que no es pot enfrontar a la dreta de veritat amb una esquerra de mentida. La pèrdua de salari real i inflació garantida per l’anterior govern d’Alberto Fernández i Sergio Massa li han obert la porta a Milei. Així que quan ens diuen que hem de recolzar aquí al govern de Sumar i PSOE perquè no vinguin Vox i PP o que només hem de criticar al govern de tant en tant per a "posturear" per esquerra per a sostenir-lo – i esperar entrar en ell de nou – com fa Podemos, no pensem caure en el parany.

Parar a la dreta i donar resposta als problemes de la classe treballadora i els sectors populars només es pot conquistar a través de la lluita i l’autoorganització des de baix i per una sortida anticapitalista. Aquesta és la lluita dels nostres companys del PTS com a part del FIT allà i és el camí que fa falta seguir aquí.

Unitat dels treballadors i al qual no li agrada, es fot!