×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube
banner

Contundent aturada general a l’Argentina contra els plans de Milei

Les principals ciutats del país van començar el dia paralitzades per l'aturada de transport. Des de la nit del dimecres moltes de les fàbriques van començar la paralització. Els carrers estan deserts a la Ciutat de Buenos Aires. La contundència de l'aturada i les mobilitzacions multitudinàries dels últims mesos mostren que hi ha força per tirar a baix tot el pla de Milei.

EsquerraDiari.cat

divendres 10 de maig
Facebook Twitter

Poc abans de les 21 hores de dimecres, les línies de la multinacional d’alimentació Mondelez Pacheco (Província de Buenos Aires) estaven totalment paralitzades. No es movia una màquina. L’aturada s’havia preparat des d’abaix, en xerrades entre els treballadors. Així començava anit la nova aturada general d’aquest 9 de maig. Un aturada que les centrals sindicals de la CGT i les CTA van demorar tot el que van poder, però es va acabar imposant per la brega que generen tots els atacs de Milei.

No només va ser Mondelez. Abans de les 22 hores, en moltes empreses es van començar a aturar les màquines. Ens arriben els informes de la planta de Coca-Cola a Pompeia (Ciutat de Buenos Aires), de les fàbriques del Pneumàtic, de les siderúrgiques com SIAT i altres del grup Techint, de les capçaleres de moltes terminals de col·lectius. A Fate l’empresa va enviar tots els col·lectius i van arribar buits. Només dos carners que no podien carregar una coberta.

El canvi de torn va ser el senyal per iniciar la vaga. I va arrencar de manera contundent. Abans que els grans mitjans i el govern comencin a operar amb el vers que les pressions i xantatges, de la falta de transport, desenes de milers de treballadors i treballadores es pronunciaven.

En el gran Buenos Aires se sent fort també. No circulen trens, ni col·lectius. En la zona sud, les andanes de la línia Rocca estan totalment quiets. L’aeroport de Ezeiza està completament parat. A l’interior la postal és la mateixa. A Mendoza, l’aturada es va començar a sentir en el transport. L’aeroport està totalment paralitzat i els col·lectius funcionen amb freqüències reduïdes. Les escoles estan gairebé buides, mentre que les oficines estatals i bancs també estan totalment paralitzades. Des de les 10 del matí, convocada per l’Assemblea de Necessitat i Urgència, que nuclea assemblees socioambientales, de treballadors de la cultura i organitzacions socials i polítiques, realitza una acció en el Nus Viari, a la qual també se sumaran l’Assemblea Interfacultats de la UNcuyo i estudiants secundaris i terciaris. A la tarda també hi haurà una mobilització des del KM0 a les 18 hs.



A Córdoba, la imatge de la ciutat és la mateixa. L’aturada és total a l’aeroport, col·legis, en el transport tant urbà com interurbà. Els comerços estan gairebé tots tancats i la majoria de les principals fàbriques també.




A Rosario, província de Santa Fé, el port està totalment paralitzat. Davant aquest panorama, la ministra de Seguretat, Patricia Bullrich, va anunciar que s’aplicarà el protocol antipiquet a Cargill.


Cal fer un aturada contundent i preparar la derrota de la Llei Bases i tot l’ajust

L’aturada formalment va començar a la mitjanit d’aquest dijous. L’últim gremi a confirmar la seva adhesió va ser la UTA, encara que empreses com el grup DOTA pressionen per fer funcionar el servei. La dada és important perquè la vaga del 24 de gener a més de parcial no va ajudar a que milions de treballadors i treballadores precaries, informals o amb gremis "carners" puguin adherir a la mesura.

Les cúpules de la CGT i la CTA van assegurar que la mesura serà "total". No obstant això, en alguns llocs sectors d’activistes participaran d’accions perquè l’aturada sigui efectiva.

L’esquerra ve plantejant tres idees centrals. Primer, que l’aturada general d’aquest 9 de maig ha de ser total i contundent. Serà un missatge clar per un govern que insisteix a avançar amb els seus plans de "motoserra" i "liquadora" contra el poble treballador. Posarem totes les nostres forces per a això.

Segon, que ha d’aixecar tots els reclams del poble treballador. Un augment d’emergència per salaris, jubilacions i plans socials, la fi dels acomiadaments, l’homologació de totes les paritàries i la lluita per un salari que cobreixi la canasta de famílies, el rebuig a totes les mesures d’ajust i les lleis de Milei, el no pagament del deute, entre altres reivindicacions.

Tercer, i molt important, ens ha de donar forces per avançar en una batalla clau: la derrota de la Llei Bases i l’anul·lació del DNU. Per això li reclamem a la CGT, les CTA i tots els sindicats un aturada actiu amb mobilització quan es tractin la Llei Bases i Fiscal al Senat.

En aquest cas fem un alerta: els blocs del peronisme i la UCR posen l’eix o tracten de crear la il·lusió que el Senat “corregeixi” alguns aspectes del projecte de llei que ve de Diputats. Si això ocorre, la Llei ha de “tornar” per al seu tractament de les normes a la cambra d’origen. Com va denunciar el diputat nacional del PTS-Front d’Esquerra, Christian Castillo, és un engany: “els articles de la Llei Òmnibus i el paquet fiscal que es rebutgin per menys de 2/3 poden ser reposats en Diputats per majoria dels presents. Si no es rebutja tota la llei és mímica d’oposició”. Per això anem a per la seva derrota total al Senat i als carrers.


Cap pacte, cap parany

Aquest 9 de maig serà una jornada clau. Podrà posar en joc la força de la classe treballadora per paralitzar el país. Som els qui fem funcionar els transports de càrregues i passatgers, l’energia, les escoles i hospitals, els camps, els qui produïm totes les riqueses i tenim la capacitat per paralitzar el país i canviar la història.

L’esquerra, al costat del sindicalisme combatiu, les organitzacions socials i assemblees barrials, venen al capdavant de la resistència. Però també exigint-li a les centrals sindicals que convoquin un pla de lluita. És l’únic camí possible. L’únic llenguatge que entén la dreta "llibertària" que ve per tots els nostres drets i conquestes. Però també els qui ens volen utilitzar per pressionar i negociar els seus interessos.

Per això des de l’esquerra, mentre estem en la primera línia de cada lluita i cada aturada, denunciem la passivitat de les cúpules sindicals que venen deixant passar els atacs i la Llei en Diputats. També dels diputats d’Unió per la Pàtria es van limitar a votar en contra, sense apel·lar a la mobilització. És que el seu objectiu polític és administrar el país al servei de l’FMI i els grans empresaris però amb una mica més de regulació estatal, com vam veure en el govern anterior. No volen derrotar el conjunt del pla de Milei amb l’acció del poble treballador.

Prenguem l’aturada com una jornada de lluita però també per plantejar davant milions un camí perquè la classe treballadora es posi dreta i la crisi la paguin els empresaris i els seus governs.


Facebook Twitter
El racisme de l'extrema dreta no es combat amb el mal menor

El racisme de l’extrema dreta no es combat amb el mal menor

Eleccions Catalunya: A qui beneficia l'ampliació del Prat? PSC, ERC i Junts ho tenen clar

Eleccions Catalunya: A qui beneficia l’ampliació del Prat? PSC, ERC i Junts ho tenen clar

Eleccions Catalunya: Què proposen PSC, ERC i Junts sobre l'educació pública?

Eleccions Catalunya: Què proposen PSC, ERC i Junts sobre l’educació pública?

L'extrema dreta catalana o com el processisme ha possibilitat l'engendre d'Aliança Catalana

L’extrema dreta catalana o com el processisme ha possibilitat l’engendre d’Aliança Catalana

Fora Milei, fora Vox i fora Repsol, Telefónica, Santander... de l'Argentina i Amèrica Llatina

Fora Milei, fora Vox i fora Repsol, Telefónica, Santander... de l’Argentina i Amèrica Llatina

Sis claus per seguir la jornada electoral a Catalunya

Sis claus per seguir la jornada electoral a Catalunya

Pablo Castilla: "No hi ha 'regeneració democràtica' possible del monàrquic Règim del 78"

Pablo Castilla: "No hi ha ’regeneració democràtica’ possible del monàrquic Règim del 78"

Sánchez no dimiteix i crida a la “regeneració democràtica”: una maniobra perquè res canviï

Sánchez no dimiteix i crida a la “regeneració democràtica”: una maniobra perquè res canviï