Els Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIE), són centres on s’ofereix una atenció especialitzada, un acompanyament i un suport social, educatiu, jurídic i psicològic per a dones, adolescents i infants afectades per processos de violència masclista, per tal de facilitar el seu procés de recuperació.
Es tracta d’un servei essencial per fer front a les violències masclistes, no obstant, tot i ser un servei que hauria de ser 100% públic, la gestió d’aquests serveis està externalitzada per part del govern de la Generalitat a empreses i entitats privades.
Com es va formar l’Assemblea de treballadores del SIE i amb quina finalitat?
La formació de l’Assemblea és recent. Vam començar l’any 2021, on vam realitzar un comunicat conjunt dirigit a la Generalitat per tal de denunciar la situació amb la que estàvem. Arrel d’això, les tècniques de la Generalitat van venir a visitar els diferents serveis, però va ser tot més de cara a la galeria, perquè les treballadores no ens vam sentir escoltades.
Temps després, al novembre de l’any 2022 vam tornar a reprendre l’Assemblea, després de què el govern de la Generalitat anunciés que aportaria millores a alguns centres d’atenció a la violència masclista, però aquestes no van arribar als SIEs.
Així que fa unes setmanes vam decidir enviar un comunicat a la premsa per tal de fer públiques quines són les condicions amb les que treballem i les nostres reivindicacions.
Pel que tinc entès, són varies entitats i empreses les que estan portant la gestió dels diferents SIEs de tot Catalunya, sembla que darrera també hi hagi una intencionalitat per tal de dificultar qualsevol tipus de procés d’organització entre les treballadores. En aquest sentit, us ha suposat més traves alhora de formar l’Assemblea?
Si totalment, actualment a Catalunya hi ha 17 SIEs, i pràcticament cadascun d’aquests està gestionat per una entitat diferent. Tot això també ens ha requerit un esforç extra per poder coordinar-nos entre nosaltres i constituir aquesta assemblea.
Quines creus que són les principals conseqüències de què tot i ser un servei públic aquest estigui externalitzat?
Ens està afectant tant en les condicions laborals de les treballadores, com també en la sobresaturació del servei que fa que no puguem donar l’atenció adequada. A part, no hi ha un model integral d’intervenció entre tots els SIEs de Catalunya, ni cap regulació per part de la Generalitat, fet que fa que cada entitat gestora decideixi com ha de ser la línia d’intervenció del servei i les condicions de les treballadores segons el seu criteri.
A més a més el fet de que sigui un servei públic externalitzat, fa que sigui molt fàcil que entre la Generalitat i les diferents entitats que estan gestionant aquests serveis, que ja sabem que són empreses, es tirin les pilotes l’unes a les altres. Al final ningú assumeix la responsabilitat del que està passant, i la Generalitat com a administració pública, tenint en compte, que els serveis són titularitat seva, és qui hauria d’assumir-la.
I a part de tirar les pilotes fora, ho fan sota el paraigües del conveni d’acció social, en que les condicions ja són precàries de per si i els salaris baixos. Això també està provocant que moltes treballadores acabin marxant i deixin la feina, fet que també està afectant en la qualitat de l’atenció que oferim, ja que amb la inestabilitat i la rotació que hi ha en els equips impossibilita que hi hagi un vincle entre la professional i les persones que atenem, dificultant així, el seu procés de recuperació. Per això, una de les principals reivindicacions que tenim és que des de la Generalitat se’ns garanteixi que tan el servei com les condicions de les treballadores siguin el més similars a la funció pública.
Una altra mostra de com de perverses són les externalitzacions d’aquests serveis, és que des de la Generalitat es va anunciar l’augment d’un 10% del pressupost a les entitats, que en teoria hauria de ser per augmentar el sou de les treballadores, però això no ha estat així, l’augment només ha estat d’un 3% i no s’ha activat cap mecanisme per assegurar que aquesta pujada de pressupost reverteixi en la millora de les nostres condicions laborals.
Pel que explicaves, que suposa la saturació que hi ha actualment al SIE en l’atenció que s’ofereix a les dones, adolescents i infants?
Actualment les ràtios de professional per persones ateses, pot arribar a 100 casos per professional en alguns centres. La nostre jornada laboral és de 38,5 hores, però cal tenir en compte que no totes aquestes hores són d’atenció directa, també hi ha hores de coordinació i de treball intern. Posant pel cas que aquestes 38,5 les dediquéssim exclusivament a atenció directe, ni així aconseguiríem veure les dones cada 15 dies, que és el mínim per poder oferir en un procés terapèutic adequat. Per tant, veiem clarament com la freqüència amb la que podem atendre a cada dona és insuficient.
La saturació del servei directament no ens permet complir la “llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista” aprovada pel govern de la Generalitat, perquè no es pot garantir la celeritat, ni posar la dona al centre del procés, si no que els processos van segons les agendes i la disponibilitat real que tenim. Les treballadores estem desbordades a nivell d’atenció, i si a més a més hem de buscar alternatives i estratègies per compensar aquesta saturació, doncs no tenim temps. Però ja que és una feina molt vocacional, les professionals intentem que en el moment que alguna dona ens demana ajuda, la volem oferir i estar al seu costat per donar-li l’acompanyament que necessita, però això és a costa del nostre temps. Tornem a ser les treballadores les que carreguem amb aquesta mancança de recursos, perquè som conscients del que suposa picar la porta en un servei com aquest.
Des del govern de la Generalitat van dir que obririen nous SIEs, i també que s’ampliaria a una persona més a la plantilla de cada centre, que en penses d’això?
El primer SIE de Catalunya es va obrir l’any 2005, però des de llavors fins a dia d’avui. les necessitats han anat canviant i ha augmentat la demanda d’atenció a dones que pateixen violència masclista, així que els recursos que tenim a dia d’avui s’han quedat escassos. Davant d’això creiem que l’obertura de 7 nous SIEs no és suficient i més si s’obren amb les mateixes condicions de precarietat que tenim ara.
Per altra banda, actualment hi ha unes 10 professionals per cada SIE, entre l’administrativa, les treballadores socials, les juristes, les educadores socials, i les psicòlogues. Però cal tenir en compte, que en el seu moment ja van retallar una figura professional, abans hi havia una insertora laboral que la van treure, i en alguns centres també hi havia una mediadora intercultural que ja no hi és.
Respecte a l’ampliació d’una nova professional a la plantilla, encara no han aclarit com serà. Pel moment en què ho van anunciar, sembla que pot ser per l’aplicació de la llei del Si es Si del Govern espanyol, No obstant, és un engany, perquè a més d’obrir nous centres, s’estan estalviant recursos, i volen ampliar personal en uns centres que ara per ara, no tenim les condicions necessàries per fer front a la violència sexual. Per una banda no tenim la formació especifica, i per l’altra, no som un servei d’urgència, i amb les llistes d’espera actuals, com li dius a una noia que ha patit una agressió sexual i que necessita atenció urgent, que no la podràs atendre i donar-li hora fins passat un mes?
Quines són les actuacions o mobilitzacions que us plantegeu fer a partir d’ara?
Ara per ara, estem esperant si des de la Generalitat ens responen. Perquè després de que publiquéssim el nostre comunicat a la premsa, des de la Generalitat van dir que estaven disposades a escoltar i que estant treballant per un nou model. Si és així, esperem que tinguin en compte les treballadores que som qui estem tirant el servei endavant dia a dia, i veure que estan disposades a complir, i també amb quina temporalitat, perquè és a costa del nostre temps que estem assumint aquesta situació que ja és insostenible
