El 9 de juny passat el president francès, Emmanuel Macron, va anunciar la dissolució de l’Assemblea Nacional (Parlament). Amb una massiva participació del 67,50 per cent les primeres tendències li donen guanyador a l’extrema dreta liderada per Marine Le Pen, Reagrupament Nacional (RN), amb el 33 per cent dels vots. En segon lloc el Nou Front Popular (que reuneix Els Verds, La France Insoumise, el Partit Comunista Francès i el Partit Socialista, entre d’altres) que hauria obtingut el 28,1 per cent. En tercer lloc l’aliança oficialista, Juntos, que obté un 20,5%.

El 7 de juliol es votarà en segona volta on els candidats més votats definiran la formació del nou parlament. La participació en aquesta primera volta se situa entre el 67,5% i el 69,7%, la qual cosa la converteix en la més elevada des de les legislatives de 1981 (70,86%).

Segons les estimacions de Ipsos Talen, la RN obtindria entre 230 i 280 escons en la segona volta del pròxim diumenge si es mantenen els resultats actuals. L’NFP obtindria entre 125 i 165 escons i l’aliança presidencial entre 70 i 100. Per obtenir la majoria absoluta a l’Assemblea Nacional es necessiten 289 escons.

Marine Le Pen, líder de l’ultradretà RN, ha demanar per a la segona volta "una majoria absoluta" que no deixi una altra possibilitat al president francès, Emmanuel Macron, que nomenar a Jordan Bardella com a primer ministre.

"No hi ha res més normal que l’alternança política. Per a això necessitem una majoria absoluta", va agregar Le Pen. Però després va afirmar que "Res està guanyat per endavant. La segona volta serà determinant per evitar que el país no caigui a les mans del Nou Front Popular" buscant polaritzar les eleccions i guanyar votants que fan costat a l’oficialisme.

Per la seva part el president francès, Emmanuel Macron, ha demanat "una unió àmplia clarament democràtica i republicana" enfront de l’extrema dreta per a la segona volta de les legislatives, després que els seus candidats hagin quedat tercers en molts casos.

El líder de La França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, ha afirmat que per evitar una majoria absoluta de l’extrema dreta i els seus aliats, l’NFP retirarà els seus candidats que accedeixin en tercera posició, fins i tot si això beneficia als candidats del govern.

Les primeres estimacions deixen oberts diversos escenaris polítics. Si l’extrema dreta consolida a la segona volta una majoria absoluta en el parlament pot elegir al primer ministre, que alhora elegeix als seus ministres. Això es coneix com a "cohabitació" (és a dir un president d’un signe polític i un primer ministre i gabinet d’un altre). L’última cohabitació es va donar en 1997 quan el president de centre dreta Jacques Chirac, no va obtenir majoria després de dissoldre el parlament i va acabar cogovernant amb el primer ministre Lionel Jospin del Partit Socialista.

Et pot interessar: França: claus per entendre les eleccions a l’Assemblea Nacional d’aquest diumenge

Sigui com sigui el resultat de la segona volta del 7 de juliol, la situació s’anuncia molt inestable, amb coordenades internacionals explosives. La construcció d’una política obrera i popular independent que defensi des de baix els interessos dels treballadors i els oprimits es presenta com un repte decisiu.