Catalunya

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

El Supremo prohibeix banderes no oficials als edificis públics

El Tribunal Supremo fa un pas més en contra de la llibertat d'expressió i prohibeix l'us de banderes no oficials als edificis pública tot i haver-ho decidit abans en els plens consistorials. El poder judicial segueix al capdavant d'una creuada repressiva del Règim del 78 que no cesa.

dimarts 2 de juny| edició del dia

L’estelada penjant de la balconada de l’Ajuntament de Tàrrega

El Tribunal Supremo ha fet pública una sentència en la que prohibeix que es faci us de banderes no oficials a les façanes dels edificis públics. Tot un nou atac de la casta judicial contra la llibertat d’expresió.

La sentència ve donada després que l’advocacia de l’Estat va presentar un recurs contra la decisió del Ple de l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife de reconèixer la bandera nacional de Canàries i la hissessin enfront la casa consistorial. Posteriorment el TSJ de Canàries va deliberar a favor.

Quatre anys després, el TS anul·la ara la sentència i argumenta que "no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i en particular, amb el deure de l’objectivitat i neutralitat de les Administracions Públiques l’ús, fins i tot ocasional, de banderes no oficials als exteriors dels edificis i espais públics, fins i tot quan les mateixes no substitueixin, sinó que concorrin, amb la bandera d’Espanya i les demés legals o estatutàriament instituïdes".

La magistrada Celsa Pico, de la sala tercera de l’alt tribunal, manté així que exposa que l’ús d’aquestes banderes "no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i en particular, amb el deure de l’objectivitat i neutralitat de les Administracions Públiques". Tot defensant els símbols de la sacro-santa unitat d’Espanya i atentant contra qualsevol que gosi qüestionar-los.

Sens dubte, aquesta sentència és una mostra més de que la judicatura està al capdavant d’una escalada repressiva per part del Règim del 78 que no cesa, tot i estar en plena pandèmia de la Covid-19.

A Catalunya, aquesta sentència implica, per exemple, la prohibició de penjar l’estelada a les façanes dels edificis públics que així ho hagin votat. Quelcom que es suma a la decissió del TSJC d’inhabiliar al president Torra un any i sis mesos per negar-se a retirar la pancarta en solidaritat amb els líders sobiranistes presos. Una condemna que suposava un atac nou atac, sino el més gran, contra la llibertat d’expressió.

Et pot interessar: President inhabilitat per posar una pancarta?

Cal tenir en compte, però, també, que aquesta repressió de la judicatura i el poder judicial, s’acarnissa en especial contra les aspiracions democràtiques pel dret a decidir del poble català. Només cal recordar el judici farsa contra els líders sobiranistes per sentenciats per sedició.

També pots llegir: Un judici vist per a sentència des de l’inici i contra tot un poble

Aixi com també la repressió a la joventut que va sortir a protestar després de la sentència, deixant desenes de presos polítics, dels quals alguns d’ells encara romanen a la presó.

Et pot interessar: Carta a les joves empresonades “La nostra millor solidaritat, és continuar trencant les cadenes d’aquest sistema”




temes relacionats

Catalunya   /    Justícia   /    Política Estat espanyol   /    Repressió   /    Règim del ’78   /    Tribunal Suprem   /    Casta Judicial   /    Poder Judicial

Comentaris

Comentar