A un mes de la repetició electoral del 10N, tots els actors del règim polític pressionen per un govern estable i d’“ordre”, que pugui tancar la "crisi orgànica" del règim nascut de la Transició en un sentit conservador i, al mateix temps, respondre a la recessió econòmica que s’anuncia per al 2020 descarregant novament la crisi sobre el poble treballador.

En aquest marc, des del CRT fem una crida a votar a la CUP el pròxim 10N, que presenta una candidatura oposada a la lògica del “mal menor” desplegada tant pels partits del neo-reformisme com pels partits del procesisme català -ERC i JxCAT- en el seu sostingut retorn a l’autonomisme. El seu objectiu és bloquejar i impugnar l’intent de tancament reaccionari per dalt de la crisi del règim. Per a això planteja tres eixos programàtics: la defensa del dret d’autodeterminació, l’amnistia i els drets socials.

Davant l’absència d’una candidatura d’independència de classe a la resta de l’Estat, el Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores (CRT) fem una crida al vot en blanc o nul de manera general. A Catalunya el nostre vot a la CUP és crític. No ocultem les diferències que mantenim i de les quals la principal continua sent que és necessari portar fins al final les lliçons que va deixar la tardor de 2017: traçar una línia d’independència de classe amb els partits de la burgesia i petita burgesia catalana, per a desplegar un programa anticapitalista i revolucionari que permeti unificar les files de la classe treballadora per a una lluita comuna a Catalunya i la resta de l’Estat.

Els intents de tancar la crisi de Règim i la col·laboració d’Unidas Podemos, Más País i les confluències

L’estabilitat i “sortir del bloqueig” és el mantra de la campanya electoral del 10N. Ho repeteixen des de Ciudadanos i el PP fins al PSOE de Pedro Sánchez, però també Unidas Podemos i Más Madrid. Els grans partits del Règim esperen que el resultat que surti de les urnes permeti establir algun tipus de govern estable i un “retorn a la normalitat”. En aquesta direcció van els moviments de Rivera obrint la mà, Casado rebaixant el to i Sánchez embolicant-se en la bandera com en 2017.

El següent govern serà doncs el que aplicarà l’ajustament pendent que demanden des de la CEOE, el Banc d’Espanya i la Comissió Europea. Serà el que seguirà endavant amb el “full de ruta” dictat pel Rei el 3 d’octubre de 2017 per a acabar amb la qüestió catalana a base de repressió. Serà el que, amb receptes que varien de matís, voldrà donar-li un tancament reaccionari a la crisi del Règim del 78.

A aquest nou marc és al que estan adaptant la seva agenda -més enllà de les diferències en el discurs- tant ERC com JxCAT, embarcats en una tornada a l’autonomisme i aplicant nous atacs neoliberals com el que representa la Llei Aragonés del Govern que privatitza serveis públics essencials.

Els partits del neo-reformisme -tant UP com Más País- no oposen cap alternativa a aquest curs. Al contrari, venen lluitant perquè els deixin ser part de la versió “progre” d’aquest tancament per dalt. Unidas Podemos ha demostrat que estan disposats a acceptar el gruix del programa del PSOE en totes les matèries. Sobre Catalunya és la cessió més oberta, han deixat clar que si els accepten com a socis seran lleials amb la política del bloc monàrquic. Ara desempolsen propostes com el control dels lloguers o la derogació de la reforma laboral. Però són les mateixes que van lliurar sense pal·liatius per a aconseguir seients en el Consejo de Ministros.

El discurs que amb el PSOE es pot aconseguir un “govern progressista” només ha servit per a blanquejar a un dels pilars del bipartidisme i, més greu encara, obstaculitzar la preparació de la resistència a les polítiques antio-breres i anti-populars que sens dubte aplicarà un hipotètic nou Executiu “socialista”. L’altre gran discurs de que cal donar-li suport com a “mal menor”, bé sigui des de la investidura com diu Anticapitalistas o des d’un pacte programàtic com ha proposat IU, té les mateixes conseqüències.

L’esquerra que cal posar dempeus en tot l’Estat

El vot a la CUP, o les simpaties polítiques que pugui despertar a la resta de l’Estat, poden ser una expressió de sectors que han fet una experiència amb l’anomenada esquerra del “canvi” i la seva política de subordinació al PSOE i integració al Règim. I també dels qui l’han fet amb el procesisme i veuen que la lluita democràtica catalana només podrà ser portada fins al final per una mobilització independent i lligada a la resolució dels grans problemes socials.

Això fa més imperiosa la necessitat que la CUP acabi de trencar amb tota il·lusió d’aliança amb els vells partits procesistes i busqui la confluència amb la resta de l’esquerra anticapitalista de l’Estat sobre la base d’un programa d’independència de classe. De la mateixa manera, Anticapitalistas hauria de plantejar-se trencar definitivament amb Podemos i tota política del “mal menor” i subordinació al PSOE. Serien passos molt auspiciosos en la perspectiva de començar a constituir un pol d’independència de classe i anticapitalista.

Els qui integrem el Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores (CRT) volem acompanyar als sectors que poden votar o simpatitzar amb la CUP des d’aquesta perspectiva. Ho fem convençuts que en el pròxim període la tasca estratègica és construir una forta esquerra anticapitalista i revolucionària de la classe treballadora, les dones i la joventut, que s’oposi als plans del següent govern i les temptatives d’imposar-nos una Transició 2.0 en clau autoritària i centralitzadora.